Iniciativa per Cabanes, critica que el PP haja mentit durant 8 anys als 17 propietaris d’un polígon paralitzat

EL PP va votar fa un any en contra d’una moció d’Iniciativa anunciat un diàleg amb els propietaris, que mai s’ha fet .

El grup municipal d’Iniciativa a Cabanes, va presentar en juny de 2009 una moció al ple demanat a l’equip de govern municipal que es deixara d’imposicions, i escoltara la petició que li fan fer per via oficial els 17 propietaris del sòl afectat pel polígon industrial s-7, en la que es demava que es congelara la tramitació d’aquest polígon fins que no hi hagueren garanties del seu posterior desenvolupament.

El regidor d’Iniciativa, Carles Mulet , va presentar una moció que el PP va votar en contra alegant que anaven a posar-se per fi, després de 7 anys, a dialogar amb els afectats. Ara, passat un any, el PP no s’ha dignat ni tant sols a respondre la petició feta pels veïns en aquell moment.

Mulet ha recordat que aquest sòl requalificat pel PP com a industrial, es va projectar junt a la CV-10, entre l’actual polígon industrial de Gaidó i el terme municipal de la Pobla Tornesa, i tot la seua excel·lent ubicació, des de l’ajuntament es va valorar el seu preu per a pagar als propietaris a sols 4,15 euros el metre quadrat, un autèntic atracament. Els veïns van al·legar que el preu de mercat en cap cas podria ser inferior als 50 euros m2, i al final del procés, l’ajuntament va deixar el ridícul preu de 15 euros m2, i amb una sèrie de condicionants com els de la parcel·la mínima, que suposa una invitació gens cordial als propietaris del sòl per a fugir d’allí, cobrant poc més que un premi de consolació.

Aquest episodi s’assembla prou al del polígon industrial de Vall d’Alba on r els tribunals han donat la raó als veïns, als quals també se’ls va atracar amb un preu molt inferior al del mercat per pagar-los les seues terres.

Segons Iniciativa, “ des dels inicis de la tramitació d’aquest Polígon, l’equip de govern, no sabem per quins motius, ha donat l’esquena als propietaris, negant-se a totes les peticions raonables proposades; com sempre, un urbanisme a la carta, tot i tindre els altres polígons industrials mig vuits, i sense demanda, es van dedicar a una espècie desaforada d’urbanisme a la carta on es requalificaven els sòls, a uns preus ridículs per als propietaris”

Des de setembre de 2005, els propietaris vénen al·legant, i aquest polígon empantanat. Aquestes al·legacions, van tardar anys en respondre, concretament a l’abril de 2009, desestimant-les totes.

No obstant, en 21 de desembre de 2007, el propi urbanitzador actualitza el preu dels 4 euros als 15 per m2, coincidint amb una taxació que l’ajuntament va encarregar per a un polígon veí al s-7), increment un augment de l’IPC als costos d’urbanització de la proposició inicial sense especificar quins són realment eixos costs, i sense presentar document justificatiu que ho demostre.

Igualment, els veïns demanen que es revise la proposta de parcel·la mínima, ja que a l’establir una zona de 1000m2, la majoria de propietaris no podran accedir a tindre una parcel·la.

Aquestes peticions no ateses pel PP, ja van ser dutes en 20009 al ple per Iniciativa, amb el vot en contra del PP, i ténen especial vigència avui en dia en plena crisi de model econòmic ; a l’existir un elevat número de parcel·les per ocupar en la resta de polígons industrials del poble, i a l’entrar en una etapa de recessió econòmica; no s’ha desistit en urbanitzar aquest sector, sense acord amb els propietaris, els quals hauran de pagar uns preus grandíssims si volen quedar-se o obtindre una misèria si volen vendre, i el cas de no vendre’s i aprovar-se la reparcel·lació del polígon , automàticament passarà aquesta zona agrícola a tindre de tributar a l’ajuntament com a sòl industrial, tot i poder passar-se anys i dècades sense cap ocupació, creant una despesa enorme.

Iniciativa, després del frau del PP que es va comprometre en el ple a parlar amb els veïns, tornarà a exigir repensar el polígon, donat que des de l’inici de la tramitació d’aquell pai, en 15 de setembre de 2002, han passat 8 anys, i ni els preus, ni les previsions, ni les necessitats d’aquella època són les d’ara, i mentre la crisi fa que es tanquen empreses, i els polígons es queden vuits, crear sòl industrial amb un criteri propi de l’època del pelotazo, és una temeritat, més quan es pensa carregar als propietaris una despesa impossible d’assumir, sense cap expectativa de venta posterior d’aquest sòl.