Mundo Desilusión.

Diu una dita que “d’il·lusió també es viu”, i es veu, algu du vivint de la il·lusió molt de temps, i no malviu, precisament, sinó tot al contrari, a tot tren, en el seu món particular, com si diguerem en el seu “Mundo Ilusión”.

Exercicis de màgia són per exemple, poder viure a costa de projectes irreals, que ni existeixen ni segurament existiran, ( tampoc és tant extrany, les questions de fe continuen movent encara a milions de persones, i a grans maquinaries econòmiques-religioses).

Totes les negres pessetes ja s’han transformat en blanquets euros de curs legal, la bombolla immobiliària ja s’ha desunflat, i als que com a mi, ens havia pillat fent a distància el curset CCC de gondolero, per poder guanyar-nos la vida duent barquetes pels canals artificials que proposaven construir en el complex Mundo Ilusión, entre Cabanes i Orpesa, ens ha pillat fora de lloc. Eixe “parc temàtic de la màgia i el circ” , està trencant el cor a les munions de grans pallassos que tenim per les nostres comarques, que veien que per fi podrien treballar “de lo seu”, en lloc de ser, com ara, alcaldes, diputats o demés professions de mal viure. Ara, entre ells no s’aclareixen, i tots es tiren les culpes de per qui, les coses no van com ells pensen haurien d’anar. Però mentre, hi ha qui no es preocupa el més mínim, formant part dels òrgans directius, i cobrant per això, els que són beneficiats per contractes de consultoria, d’anàlisi de mercat, de ves a saber quins nous invents de la màgia i la papiroflèxia.

La nostra Terra Mítica particular, es defà com sucre en aigua abans d’haver nascut, llastrant les il·lusions que ens havíem fet, entre pistes d’esquí enmig dels tarongerars del Pla de Climent, la reproducció de la Torre Eifel en el Mortòrum, o el saltimbanquis del “Circ du Soleil”, al Barranc del Negre, per tant, de moment, a esporgar els ametlers i tarongers, i que no s’els menge la brossa.