Entre lladres i inútils

Entre lladres i inútils

La cosa s’està posant negra; molt negra, la gent ja no sap de qui fiar-se menys, si dels lladres corruptes, o dels ineptes. Els primers, ja s’ha vist que allò dels tratges era molt més, i que estan enviscats fins al coll, com dèia l’altre dia Mònica Oltra, la situació de degradació de les Corts Valencianes fa que el president autonòmic s’assembla cada vegada més a un Gollum ( “ mi tesoroooooo”, aferrat al càrrec i amenaçant en crear un partit propi si el tiren del PP).
A Castelló, l’etern culebró del Cas Fabra es veu per fi prompte emetran el capitol final, on si no hi ha sorpreses en el guió, la condemna per presumpte delicte fiscal serà el desenllaç. Per tant, com fiar-se, com a alternativa al partit d’aquests senyors, al partit d’un líder que no pot netejar la corrupció de sa casa, i les propostes que dóna com al remei són retallar encara més drets laborals?.
Dels “altres”, ja hem vist com a Castelló o a nivell autonòmic, continuen afonant-se encara més tot i els anys d’hegemonia del PP, i cada nou empastre de Zapatero i el seu desgovern, ho posa més difícil. Hem passat en un any de la política de xecs per a tots ( xec bebé, xec vivenda ( aquest no va eixir del ministeri), 400 euros per a tots...), a retallar per tots els costats, fins i tot els sous.
Ara ens demanen que tornem a pagar els milions que el Govern Central va donar l’any passat als bancs per salvar-los de la seua avarícia, diners que van eixir dels nostres impostos. Eixos diners no van servir per a que els bancs ens baixaren la hipoteca o invertiren en obra social, sinó en que continuaren amb l’especulació financera. Ara, com el forat de l’Estat és tant gran, tornem els treballadors a pagar el pato d’eixes decisions.
Retallen la nòmina dels funcionaris, i els polítics ara es veuen obligats a tocar-se també el sou (la majoria de molt mala gana), sous que continuen sent considerables en molts casos, acompanyats de dietes i assignacions per acudir a plens i comissions informatives. Però el que no toquen són els assessors ( en què assessoren?), que s’acumulen en la Diputació o els agran ajuntaments, que és només una manera de col•locar a amics i familiars, i de nou, a pagar-ho també els treballadors, com el dinarot de Santa Rita de la Diputació, amb barra lliure per a tots. Entre inútils i lladres anem apanyats.


Carles Mulet
Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló