Futbol i crisi.

publicat avui per Mediterraneo

Durant anys ens van vendre que la felicitat havia d’anar sempre acompanyada de la immobiliària, que tot i ser mil·leuristes havien de tindre una primera vivenda, i una residència estival encara que fóra a pocs quilòmetres. Que 70 metres quadrats ben bé valien més de 30 milions de les antigues pessetes; i que els bancs eren poc més que ONG. Un cop tots nugats a les hipoteques, pugen els tipus d’interés, qui pagava 600 ara havia de pagar 1000 euros, i els comptes ja no eixien; el conte de la lletera acaba, i tothom es posa a tremolar

Els bancs ofeguen i comença una crisi global d’efectes devastadors. La primera mesura de tots els governs occidents ha estat “ rescatar”, amb diners públics, als causant d’eixa crisi; els bancs. Després, els pobres estats, ja no tenen diners, i ens diuen, als treballadors mil·leuristes que nosaltres hem de pagar l’avarícia dels poderosos. La diluïda socialdemocràcia és la primera que pontifica, i baix l’excusa de la crisi; jubilació als 70, retallada de drets socials, retallada dels sous inclòs als més pobres, congelació de les pensions, menys política social, amenaça del desmantellament de la sanitat pública...

El neoliberalisme més extrem ha aprofitat aquesta conjuntura artificial, per donar un pas de gegant en el desmantellament del ja raquític estat del benestar, i la socialdemocràcia que havia estat dècades fent concessions dretanes, un pas endavant i dos al darrere, ha perdut l’oportunitat de ser una alternativa i es converteix en un succedani dessaborit.

Mentre, que una dotzena de senyors que com a únic mèrit és saber pegar patades a una baló hagen anat guanyant partits, ha servit com antigament el “pa i circ” tindre a tot el món abobat i no pensar en la que està caient. Aquests senyors avui són més rics que ahir, però la resta de ciutadans, som més pobres. I mentre científics i eminències han d’anar-se’n a l’estranger per continuar els seus estudis i investigacions perquè ací tenen el suport suficient, als de la pilota se’ls corona com a herois. Han aprofitat el futbol com perfecte opiaci, i per insuflar un ranci espanyolisme que fa mal a la vista; almenys algun sector si haurà eixit de la crisi, els venedors de banderes.

El “somni” del futbol, prompte serà oblidat i ja vorem que es trauen de la màniga per tindre’ns distrets mentre van desmantellant els nostres drets.

Carles Mulet

Iniciativa del poble valencià