El ridícul més gran de la història: Cabanes de la Plana Alta, presenta un projecte per restaurar el calvari en base a un ajut Ministerial per Cabanes

Units demana responsabilitats per haver-se gastat més de 18.000 euros en un projecte del qual no va a signar-se el conveni amb el Ministeri de Foment.

Cabanes 30 desembre de 2011. En el ple ordinari d’Agost, el PP presentava al plenari, sense haver passat per cap comissió informativa, el projecte de restauració de l’església del calvari de Cabanes amb una proposta de conveni amb el Ministeri de Foment, segons la qual s’havia aconseguit un ajut per aquest fi. Tot i les preguntes formulades per Units pel Poble en el plenari, ja que era el primer cop que es tenia notícia del fet, cap membre del PP va poder explicar res de com s’havia obtingut l’ajut. Hi havia ja alguna cosa que no quadrava, ja que el projecte s’havia presentat com “restauració de l’antiga església del cementeri (Calvari)”, quan res tenia a veure el cementeri amb el calvari, i el cementeri no tenia cap església.

Enlloc de donar cap explicació més, les regidores de cultura i turisme van fer un preciós i místic reportatge fotogràfic en el calvari, als peus del crist crucificat http://www.cabanes.es/es/node/755.

En el ple d’octubre, al veure que no s’havia rebut cap resposta per escrit tal i com es van comprometre, es va tornar a fer les mateixes preguntes, i davant la insuficient informació aportada, Units pel Poble va haver de revisar tot l’expedient municipal.

I realment va ser sorprenent, en primer lloc perquè aquesta ajut eixia per una esmena als pressupostos generals de l’Estat per a 2011 presentada pel grup parlamentari al Congrés d’ERC-IU-ICV, i concedida. Informació que es va ocultar en tot moment ( a pesar que en altres ocasions sí han sabut relacionar maliciosament accions de diputat d’aquest grup, i en especial d’ICV amb l’activitat d’Units pel Poble )

En segon lloc, el Conveni és Ajuntament-Estat, i el projecte “falsifica la realitat” dient que és titularitat municipal l’església del Calvari, quant sols és a efectes cadastrals, i per això s’ha hagut de signar un acord amb l’església.

En tercer lloc, perquè el Ministeri informa que hi ha un ajut per restaurar l’església del cementeri, i l’ajuntament, al no haver cap església al cementeri, presenta el projecte per restaurar l’església del calvari “perquè és el que més s’assembla” .

En tota la magra correspondència Ajuntament- Ministeri que consta a l’expedient ( i que per tant, és la única oficial i contrastable), l’ajuntament no mostra en cap moment la sorpresa per aquest ajut, ni la qüestiona, i el Ministeri sols informa que hi ha un termini per presentar el projecte o si no, es perdrà l’ajut).

Què pinta ERC-IU-ICV demanant restaurar l’església del cementeri en un poble que no té església al cementeri?, això es veu, no tenen capacitat de pensar-lo.

Aquests dubtes, van ser exposats en el plenari d’ahir, i l’alcalde, i els regidors del PP amb competències en la matèria, van confessar que no havien estudiat l’expedient ni el projecte ( a pesar d’haver-lo votat, de fer-se les fotos, i de ser un assumpte que es reiterava en cada plenari.

Segons van explicar ahir, el projecte ha costat més de 18.000 euros, i en cas que el Ministeri no signe el Conveni, que encara no ho ha fet, es perdien aquests diners. La part més delirant va ser quant des d’Units pel Poble, es va explicar que sols entrant en el Google, es veia clarament que tot havia estat un error de comunicació del Ministeri de Foment, ja que en :

http://www.congreso.es/docu/comisiones/presup/TOMO-VIII-2125-2458.pdf (pàgina 202), apareixen les esmenes als pressupostos generals de l’Estat presentats per ERC per a les comarques de Girona ( on està Cabanes de l’Alt Empordà). O a la nota de premsa:

http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-aconsegueix-que-saprovin-44-esmenes-per-valor-de-10-5-milions-en-els-pressupostos

Un gest que en sols un minut a Units pel Poble li deixava veure que havia estat un error del Ministeri, i que corresponia a l’altre Cabanes, una cosa tant simple que en cap moment se li va ocurrir als tècnics municipals: reben una comunicació del Ministeri dient que tenen un ajut per restaurar l’església del cementeri, i automàticament fan un projecte per restaurar l’església del calvari.

Què haguera passat si l’ajut fora per restaurar la plaça de bous monumental, que tampoc tenim? Enlloc d’assessorar-se, hagueren presentat un projecte per restaurar la placeta de les flors?, o si ens aplega un ajut per a remodelar l’estació de l’AVE?; hagueren presentat un projecte per remodelar la parada del bus?.

Davant l’espantós ridícul, des d’Units es vam demanar es depuren responsabilitats, ja que el Ministeri no va a signar aquest conveni ( entre altres perquè Cabanes de l’Alt Empordà acabarà demanant explicacions i es descobrirà la mentida), i perquè s’hagen perdut aquests més de 18.000 euros. Si els regidors del PP enlloc de preocupar-se més per les fotos,es preocuparen mínimament del què voten, hagueren pogut descobrir l’embolic.

El ridículo más grande de la historia: Cabanes de la Plana Alta presenta un proyecto para restaurar el calvario en base a una ayuda Ministerial para Cabanes del Alt Empordà.

Units pide responsabilidades por haberse gastado más de 18.000 euros en un proyecto del cual no va a firmarse el convenio con el Ministerio de Fomento.

Cabanes 30 diciembre de 2011. En el pleno ordinario de Agost, el PP presentaba al plenario, sin haber pasado por ninguna comisión informativa, el proyecto de restauración de la iglesia del calvario de Cabanes con una propuesta de convenio con el Ministerio de Fomento, según la cual se había conseguido una ayuda por este fin.

A pesar de las preguntas formuladas por Units pel Poble en el plenario, puesto que era la primera vez que se tenía noticia del hecho, ningún miembro del PP pudo explicar nada de cómo se había obtenido la ayuda. Había ya algo que no cuadraba, puesto que el proyecto se había presentado como “restauración de la antigua iglesia del cementerio (Calvario)”, cuando nada tenía que ver el cementerio con el calvario, y el cementerio no tenía ninguna iglesia.

En vez de dar ninguna explicación más, las concejalas de cultura y turismo hicieron un precioso y místico reportaje fotográfico en el calvario, a los pies del cristo crucificado http://www.cabanes.es/es/node/755.

En el pleno de octubre, al ver que no se había recibido ninguna respuesta por escrito tal y cómo se comprometieron, se volvió a hacer las mismas preguntas, y ante la insuficiente información aportada, Units pel Poble tuvo que revisar todo el expediente municipal.

Y realmente fue sorprendente, en primer lugar porque esta ayuda salía por una enmienda en los presupuestos generales del Estado para 2011 presentada por el grupo parlamentario al Congreso de ERC-IU-ICV, y concedida. Información que se ocultó en todo momento (a pesar de que en otras ocasiones sí han sabido relacionar maliciosamente acciones de diputados de este grupo, y en especial de ICV con la actividad de Units pel Poble )

En segundo lugar, el Convenio es Ayuntamiento-Estado, y el proyecto “falsifica la realidad” diciendo que es titularidad municipal la iglesia del Calvario, cuánto sólo es a efectos catastrales, y por eso se ha tenido que firmar un acuerdo aparte con la iglesia.

En tercer lugar, porque el Ministerio informa que hay una ayuda para restaurar la iglesia del cementerio, y el ayuntamiento, al no haber ninguna iglesia al cementerio, presenta el proyecto para restaurar la iglesia del calvario “porque es el que más se asemeja”. .

En toda la escueta correspondencia Ayuntamiento- Ministerio que consta al expediente ( y que por lo tanto, es la única oficial y contrastable), el ayuntamiento no muestra en ningún momento la sorpresa por esta ayuda, ni la cuestiona, y el Ministerio sólo informa que hay un plazo para presentar el proyecto o si no, se perderá la ayuda).

¿Qué pinta ERC-IU-ICV pidiendo restaurar la iglesia del cementerio en un pueblo que no tiene iglesia al cementerio?, esto se ve, no tienen capacidad de pensarlo.
Estas dudas, fueron expuestas en el pleno de ayer, y el alcalde, y los concejales del PP con competencias en la materia, confesaron que no habían estudiado el expediente ni el proyecto ( a pesar de haberlo votado, de hacerse las fotos, y de ser un asunto que se reiteraba en cada pleno).

Según explicaron ayer, el proyecto ha costado más de 18.000 euros, y en caso de que el Ministerio no firme el Convenio, que todavía no lo ha hecho, se perdía este dinero. La parte más delirante fue cuánto desde Units pel Poble, se explicó que sólo entranndo en el Google, se veía claramente que todo había sido un error de comunicación del Ministerio de Fomento, puesto que en :
http://www.congreso.es/docu/comisiones/presup/tomo-viii-2125-2458.pdf (página 202), aparecen las enmiendas en los presupuestos generales del Estado presentadas por ERC para las comarcas de Girona ( donde está Cabanes del Alt Empordà). O en la nota de prensa: http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-aconsegueix-que-saprovin-44-esmenes-per-valor-de-10-5-milions-en-els-pressupostos

Un gesto que en sólo un minuto a Units pel Poble le dejaba ver que había sido un error del Ministerio, y que correspondía al otro Cabanes, una cosa tanto simple que en ningún momento se le ocurrió a los técnicos municipales: reciben una comunicación del Ministerio diciendo que tienen una ayuda para restaurar la iglesia del cementerio, y automáticamente hacen un proyecto para restaurar la iglesia del calvario.

¿Qué hubiera pasado si la ayuda fuera para restaurar la plaza de toros monumental, que tampoco tenemos? ¿En lugar de asesorarse, hubieron presentado un proyecto para restaurar la plazoleta de las flores?, ¿o si nos llega una ayuda para remodelar la estación del AVE?; ¿hubieran presentado un proyecto para remodelar la parada del bus?.

Ante el espantoso ridículo, desde Units se pedió depuren responsabilidades, puesto que el Ministerio no va a firmar este convenio ( entre otros porqué Cabanes del Alt Empordà acabará pidiendo explicaciones y se descubrirá la mentira), y porque se hayan perdido estos más de 18.000 euros. Si los concejales del PP en vez parte de preocuparse más por las fotos,se preocuparan mínimamente de lo qué votan, hubieron podido descubrir el error que acabará costando tanto a Cabanes ( de la Plana Alta)

-

-

aerozoo

columna radiofònica de la COPE d'aquesta setmana

Fa uns dies, la Conselleria organitzava una batuda de porcs senglars, també coneguts com “jabalís” al Desert de les Palmes. Es veu que s’havien fet els amos, destroçant sembrats i sent el terror dels agricultors i domingueros.

La Conselleria, tant ecologistes ells, van optar pel mètode de l’escopetada i es veu es va donar mort a 40 exemplars, encara així molts d’ells van poder fugir, i van aprofitar l’ombra de la fresca nit per emigrar en silenci, i fer una travessia pel secà, entre les bresquilleres i ametlers, fins aplegar al santuari del fauna perseguida.

A la llum de la lluna , van poder trobar els passadissos secrets que els van deixar salvar la tanca i el control de la porta, i poder entrar dins del recinte sagrat, sans i estalvis després de la traumàtica persecució.

Allà, el comitè revolucionari dels conills lliures, escapats també de l’escopeta, els va fer la reverència i donar de seguida asil polític en la república independent dels animals amenaçats, coneguts pels humans com l’aeroport peatonal de Carlos Fabra.

Diuen que aquesta nova arca de noé estàtica, aquesta reserva de fauna, aquest paradís dels animals, ha costat als humans més de 150 milions d’euros, i segur que això és sols el que es pot dir, sempre hi ha el que no es sap i el que es perd pel camí, però sense cap dubte, la inversió serà eternament agraïda per la fauna de les nostres comarques;

un recinte tancat on està prohibida l’entrada als ésser humans a peu, encara que siga un aeroport peatonal, veges tu quines contradiccions, prohibició que sols s’ha violentant en període electoral, quant duien “als guelos” en autobusos a menjar-se un entrepà i aplaudir.

I si sans estan els animalets de les incursions humanes a peu, encara més ho estan dels que puguen vindre per l’aire; ja que gràcies a l’estàtua de Ripollés, eixe monumental Fabra a escala ciclòpea, a vore qui s’atreveix a aterrar i no ser fulminat per un Fabringer Z ripollesià.

Molts temíem que l’aeroport seria la mort de l’arpellot cendros també conegut com aguilicho cenizo, però res més lluny de la realitat, ara tindrà un espai de tranquil·litat infinita, replet de conills, on viure i procrear sense cap problema.

Molts no ho hem entès, però Carlos Fabra, ha estat un dels grans amants dels bitxets, a l’altura de defensors del animals cèlebres com Felix Rodríguez de la Fuente, Brigite Bardot o l’Ana Obregon, i el temps li ho reconeixerà

En fin, estimats oients, que ni el zoo de Barcelona, ni el bioparc de valència, li podran fer ombra en qüestió d’anys a aquest nou concepte de reserva de fauna “aeropuerto de Castelló”.

Que passeu bona setmana, i fins la propera.

Cabanes: Units pel Poble anima a al·legar contra les pujades de la taxa de fems i de l’IBI per a 2012

Fins dilluns es poden presentar al·legacions, que des d’Units pel Poble es faciliten als veïns interessats.

Cabanes. 22 de desembre de 2011. El Grup Municipal d’Units pel Poble ha recordat que dilluns és el darrer dia per poder presentar al·legacions per part dels veïns contra les ordenances que preveuen abusives pujades del fem i de l’IBI.

Per eixe motiu, es facilitaran als veïns interessats en mà, models d’al·legacions, ( que es poden replegar demanant-ho personalments a la gent de l’agrupació, com al correu unitspelpoble@gmail.com.

Es té previst la celebració d’un ple extraordinari per la via d’urgència per al proper dia 28 pel matí, a les 9, per resoldre les al·legacions i que en 2012 entre en vigor les propostes presentades pel PP al Ple.

Respecte als fems, Units pel Poble ha recordat que l’equip de govern municipal defensa que s’aplique una base imposable de la taxa, amb unes quantitats fixes, amb independència de les característiques de l'immoble i dels treballadors o habitants del mateix, la qual cosa implica que una vivenda en què només habite una persona abona idèntica quantitat a una altra ocupada per una pluralitat de persones, la qual cosa suposa una incongruència, ja que, òbviament, es genera més residus sòlids en este segon cas.

Respecte a l’IBI La proposta de modificació de l’ordenança de l’IBI ve donada per l’aprovació, per part de l’equip de govern, de la nova ponència de valors dels terrenys afectats pel PAI Marina d’Or Golf. Tot i les promeses fetes en el seu dia , del 0,70 % de l’IBI urbà es “baixa” a un 0,65%, entenc que totalment insuficient, ja que els veïns no notaran absolutament res,si abans pagaven per unes finques, ara si en tenen altres afectades pel PAI, a final d’any pagaran en IBI molt més.

De fet aquesta realitat es pot vore en la proposta de pressupostos municipals per a 2012, es preveu ingressar de l’IBI de rústica 150.000 euros, la mateixa quantitat que en 2012 tot i que han desaparegut del padró de rústica prop d’un 30% per cent al ser ara urbana gràcies a la nova valoració cadastral, en IBI urbana, es preveu passar dels 1.182.00 de 2011 als 1.350.000 en 2012, 168.000 euros més ( 15 milions de les antigues pessetes més).

Horitzó negre

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/horitzo-negre_706244.html

Mulet 20/12/2011

La generació dels meus avis van trencar-se el llom i desfer-se les mans treballant la terra, després d’una guerra i una postguerra duríssimes, per intentar eixir endavant, per tindre un sostre on viure, perquè els seus fills tingueren millor vida. Tot i la dictadura salvatge, van anar conquerint drets; un sistema sanitari més o menys universal, unes pensions dignes, i els seus fills, encara que pocs anys, van poder anar a escola. La generació dels nostres pares, van desllomar-se també per donar-nos una qualitat de vida que la gent de les classes mitjanes mai havien somniat; tot fill de veí que tinguera el més mínim interés podria accedir per fi a estudis universitaris, continuàvem amb una sanitat pública cada cop millor, i que no ens faltara absolutament de res. Els nostres pares, o van fer-se una llar on viure o els la van fer els seus pares.

Nosaltres, ho tenim fotut per desllomar-nos ja que allò de treballar de valent s’ha convertit quasi en un luxe, qui tinga un treball que done gràcies, i que tinga sort de que poder eixir-li els números per pagar la hipoteca que el banc cada mes es cobra religiosament. De somniar poder deixar vivenda als fills, passarem a deixar hipoteca aquells més afortunats.

De l’educació que nosaltres gaudíem, ja vorem en què acaba,entre tantes retallades pressupostàries; ja vorem qui de nosaltres tindrem d’ací uns anys suficients diners per garantir un ensenyament universitari als nostres fills. Per no parlar de la sanitat, on comencen a voler clavar-nos allò del copagament i amb un imparable desmantellament dels serveis públics.

Volen fer-nos creure que fins ara hem viscut per sobre de les possibilitats reals, i que ara cal tornar a allò que ens mereixem, com si totes les conquestes socials aconseguides foren una simple concessió temporal i filantròpica dels governants. Mentida majúscula, ja que tot el que hem guadit ha estat pagat per nosaltres, pels nostres pares i pels nostres ais. El problema és que ens ha estat i continua estant governant una colla de “mangantes” que estan desviant els nostres diners a butxaques privades. Tant clar i trist com això. H

Miss Espanya i els diputats del PP

columna radiofònica de la COPE 

Fa anys, quant venia el bon temps, com les oronetes que tornaven a poblar els ràfols i els forats de les finestres, omplint de cagades les voreres, tornaven a Cabanes les aspirants a miss Espanya, un exèrcit de tacons  alterava la tranquil·litat rústica del poble; un exèrcit de dones pneumàtiques, siliconades , carn de clínica estètica, havien adquirit la tradició de que abans de la gala televisada des d’una carpa de la veïna Orpesa, havien de deixar-se vore per Cabanes.

            Algun any, fins i tots els misters Espanya van fer la tradicional processó.

Ara, no se si és que la gal·la ja no es fa, o que no es fa en Orpesa, o que ja no hi ha diners per teletransportar-les.

            Dilluns de la setmana passada, algú se’n va endur un bon ensurt, quant de nou la tranquil·litat dels carrers d’un poble menut tornaven a trencar-se per una processó de sabates de mudar, de corbates i de gent repentinada: no era una boda d’alta nissaga, no eren els misters encara que ho semblaven, eren els diputats provincialx del PP que havien fet una visita turística al poble i anaven cap a la casa de la cultura, on esperaven als alcaldes del PP de la província , per fer una cimera per defensar la Diputació.

            Vestits amb corbata i el tratge de bodes, batejos i comunions, convocats pel president Javier Moliner, es va passar llista, ui d’aquell que no estiguera, ja que ja sabem com funciona la Diputació amb els seus convenis particulars amb els ajuntaments.

            EL motiu de l’acte?, reivindicar el paper de la institució més inútil de totes, les Diputacions, nius de corrupció, d’enxufisme i de malbaratament de diners públics. Qui ho reivindicava, òbviament qui viu d’ella, el seu president que cobra 87.600 euros , molt més que el que cobrava Zapatero i del que cobrarà Rajoy, imaginem.

            Cal assegurar el jornal, no siga cas que entre tanta crida a l’austeritat, comencen a retallar allò realment inútil, com les Diputacions. I no van faltar, per tants, els incomptables vicepresidents amb salaris astronòmics, ni el patriarca del PP, Carlos Fabra, i què van dir? Que són imprescindibles, poc més que Diputació o Caos.

            La foto de família ja deia molt de sí, sols faltaven els assessors ( algun hi havia, cal dir-ho), però si en la fotografia haguérem posat a tota eixa gent que segons el propi Carlos Fabra, ha col·locat, i que ha perdut el compte, ix més gent que a la boda del fill d’Aznar a l’Escorial.

            Allò de la Cova d’Ali-Fabra i los 40 asesores es queda curt per a la nova escenificació de Moliner.

Com a bàlsam de la vergonya aliena, pensàvem que Cabanes, com amfitrions, tindríem per fi un tracte digne de la Diputació, que sempre se’n du totes les inversions cap a Vall d’Alba, però tot al contrari, hem vist com per a 2012, es preveu rebre de la Diputació la meitat que per a 2011.

En definitiva, oients de la COPE, almenys els misters i miss espanya, alegraven la vista i donaven color al poble, els càrrecs del PP,sols tristor per tanta caspa.

Ho demanarem a la carta dels reis.

Que passeu bona setmana i fins la propera

Els vestits de l'emperador

columna radiofònica emesa avui per la COPE

La vestimenta sempre ha estat un clar element d’ostentació, de distinció, les vestimentes més selectes havien de cobrir la pell dels més poderosos, i estar al seu nivell. Les grans franquícies de la roba elegant però barata, està per a la resta de mortals, els poderosos mereixen la roba exclusiva, el modista que els prenga les mesures exactes, que els centímetres siguen els que toca, que ningú li puga eclipsar el modelet.

Andersen, aquell fabulós danès narrador de contes, va deixar per la posteritat tot un clàssic, “ el vestit nou de l’emperador”, narració que compartia elements amb altres contes, alguns de la tradició oral, presents en bona part d’antigues cultures, on la vanitat de certs poderosos governants els duien fins al més absolut del ridícul i de l’escarni públic.

I dilluns vam vore com l’ex president de la Generalitat desfilava com emperador ja sense imperi, i sense el vestit nou, a declarar davant del jutge pels vestidets que es feia fer mentre manava, i tots sabeu que els vestits són tant en el cas d’Andersen com en els de Camps, una metàfora de com fer perdre el cap el poder, allò no important no són els vestits de l’emperador, allò important no els suborn al qual s’ha deixat sotmetre l’expresident de la Generalitat.

Regals, ofrenes, aduladors, i deixar fer, generar una trama de corrupció, desviar diners públics a butxaques privades a canvi de que me facen content els “amiguitos dels alma, a los que quiero un huevo”.

Camps, el de la trista figura, va foradar ell a soles la seua tomba política, perquè va haver també un altre personatge del contes, “ el sastret o sastrecillo valent” que va obrir la boca i va contar tota la trama, a altres va ser un fitosanitari valent el que els va començar a parlar per la boqueta i els va deixar en evidència. Però, quants altres càrrecs públics viuran i acabaran la seua etapa o vida política corromputs fins la coroneta, però sense que es sàpiga res i sense que es puga mai fer justícia?.

Quant qui empra la política no és per ser un simple sirvent del poble, i es vol servir ell del càrrec, i del poble, al qual els veu com a simple súbdits dels gran emperador, que li han d’aplaudir i adular encara que es passege en pilota picada, quan són els propis ciutadans qui posen en el poder gent d’aquest calibre, és més fàcil que passen coses com les de Camps o Carlos Fabra.

En definitiva, estimats oients de la COPE, ja veurem si la justícia és lenta, cega o si com deia Galeano, sols mossega als que van descalços.

Més sobre monarquies i reis.

columna radiofònica emesa ahir per la COPE

Als defensors de la monarquia estos dies els ha eixit una granet en el lloc més sagrat de la seua consciència, i es preguntaran ara neguitosos, que com és possible una institució tant magna, perfecta i correcta, pot estar donant un espectacle tant lamentable com el que s’està donant.

I no estic referint-me a la cara com un mapa del monarca, que li desitge estiga ja del tot recuperat per poder oferir perfectament l’apassionant i sempre sorprenent discurs de Nadal.

Em referisc, a l’escàndol en el qual està afectat el seu gendre, i, no me referisc al fashion victim de Marichalar, sinó a l’altre, al que està casat en la “infanta “normal””. Del Marichalar ja no se si continua casat legalment o no, fa temps no llig l’HOLA, i si allò de la separació temporal de la convivència s’ha quedat en eixa ambigüitat o s’ha divorciat ja d’una. En eixes coses cal anar en compte, ja que d’un divorci reial els anglesos van crear l’anglicanisme.

Em referia, com sabreu, al Urdangarin, sí, el que pareixia el gendre exemplar, l’esportista i correctíssim que tots pensàvem que tenia com a única ocupació el donar-li néts als reis. Ara resulta que cada dia descobrim un episodi de factures falses, de robatori de milions d’euros de diners públics, on els governs autonòmics balears i valencians han estat el principals subministradors, i on ix esquitxat fins i tot el Villareal Club de Futbol.

I molts me diran que què era el que ens esperàvem, si això és el que sempre han fet les famílies reals: acumular riquesa i viure la vida.

Molts no hem tingut mai oportunitat de votar a favor o en contra de la Constitució, se’n ha presentat com un document sagrat, inalterable, quan després hem pogut vore, que per les coses més indecents, PP i PSOE es poden posar d’acord i pactar de la nit al matí una reforma a fons de la mateixa per llevar-nos drets.

Per què? de la mateixa manera, no podem modificar la Constitució per si volem decidir el model d’Estat?. No diu que tots els ciutadans som iguals davant a tots els efectes?, no diu que cap persona podrà ser discriminada per qüestió de sexe?, aleshores, la primera reforma haurà de tocar a la Corona, i no estic parlant de dir si volem república o monarquia, que això seria una primera fase, estic referint-me a l’anomenada “llei sàlica” per la qual s’impedeix a la primogènita dels actuals reis heretar la corona. Hi hauria res més just, a hores d’ara, que la infanta Elena es convertira a reina?, i que el rei consort, en convivència o sense, fora el gran Jaime de Marichalar?. Si hem de tindre un rei, que siga un rei amb classe i distinció.

En fi, radio oients, que la corona espanyola està patint unes temporadetes molt complicades. Esperem a vore què ens diu el monarca en el seu discrus de Nadal sobre els seus gendres, que els deu tindre un poc avorrits.

Abelles i reis.

publicat avui per Mediterraneo

El únic sistema monàrquic que veig raonable és el de les abelles, on la reina es guanya el títol a base de pondre ous, podent aplegar fins als 1500 al dia. Ous dels quals eixiran noves abelles i abellots. Eixa excel·lent producció la pot fer després d’aparellar-se en nombrosos abellots, coneguts en castellà com “zánganos” que tenen com única funció fecundar la reina.

Que altres espècies, com la humana, tinguen també reis i reines, no deixar de ser estrambòtic.Segurament la ment fa associacions fàcils, entre borbons i abellots, on la seua funció pot semblar que també es limita a la fecundació i procreació, a alimentar-se de la mel i el treball de les abelles obreres, per viure en una vida de plaer dins del rusc, sense necessitat d’anar pel camp arrossegant en les potes el pol·len.

Com la Constitució que tenim ens diu que TOTS els ciutadans som iguals davant de la llei, però si te’n passes un poquet en expressar el que penses de la institució de la corona, se’t pot caure el pel, parlarem d’abellots i abelles reines, que encara no és delicte. Això era una abella reina que ho era no per qüestions d’herència sinó perquè va entrar dins del rusc per la força, assassinant a les abelles obreres que volien continuar amb el sistema democràtic que havien triat, on cada obrera tenia els mateixos drets. Eixa abella reina, en el llit de mort, va nomenar digitalment a una hereva, que era entusiasta defensora del règim dictatorial-abellar. En accedir al tro del rusc, es va voler rentar la imatge dient que era una abella reina demòcrata.

Aquesta abella reina se li fa acceptar unes regles del joc que ja es venien acceptant en els altres rusc de la contornà, tindrà una abella reina que regnarà com objecte de decoració, però no governarà. Es dedicarà, per tant, al que fan les abelles reines, alimentar-se del treball de les obreres i dedicar-se a procrear. Procreà tres abelles, la primera que havia de ser la nova abella reina es veu va eixir amb alguna tara de fàbrica i van imposar una nou model d’herència, i la van casar a un abellot que va eixir també fallat. La segona, també femella, la van casar a un abellot es que va dedicar a robar a mans plenes en el rusc que ja l’alimentava sense haver de treballar. I al tercer abellot, es veu, li va tocar el privilegi d’heretar el regnat del rusc, quan les abelles obreres poden viure ja perfectament sense reines. Mentre, la família de l’abella reina a procrear sense control. Fins quan han d’aguantar les abelles?

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló

LA taxa del fem

columna de la COPE d'avui

Que cada dia la vida està més cara, a més de ser un tòpic, és una veritat que no té discussió. Des de la vinguda de l’Euro, si pensem en pessetes, el que costen les coses ara, és per plorar, ja que tot s’ha disparat, excepte els salaris, que continuem com abans.

Ara ens parlen de “copago” i fer-nos pagar dos vegades per les receptes i visites al metge, com si es tractara d’una activitat, la d’anar al metge que feren per plaer i no per necessitat. Com si l’altra part, la que aporta l’administració, la estiguera pagant el Conseller de Sanitat voluntariosament de la seua butxaca, quan som els ciutadans qui aportem fins el darrer cèntim.

Una de les taxes que més puja any rere any, en la majoria dels pobles, és la dels fems , “les basures”. En el meu per exemple, Cabanes, en 2007 una casa, pagava 59,17 euros a l’any, i la gent estava escandalitzada pel preu. Ara, en 2012, cada casa va a pagar 143,3 cèntims, animalades. I eixes pujades, veiem que més o menys, es repeteixen en la majoria dels pobles i ciutats.

I és que el negoci dels residus s’ha convertit en un dels més sucosos, i una font de corrupció política com hem vist amb el cas Brugal a Alacant.

Concessions a les empreses de sempre, negocis infinits amb les plantes de tractament amb” compadreos” indecents entre les cúpules del PP i PSOE com hem vist amb l’abocador de Cervera, que s’ha encarit 30 milions d’euros per estos xanxullos i a pagar-ho com sempre, nosaltres, com hem estat pagant el trasllat dels residus de les nostres comarca fins Xixona per la improvisació dels responsables polítics.

La visió política que veure als residus com un negoci per als seus amics i no com un problema, fa que tot els limete a vore d’on es pot traure més diners, i fomenten la construcció d’incineradores, encara que després haguem de respirar aire irrespirable.

A més tones de residus, més negoci tindran les empreses privades, i per això, no hem vist en cap moment com l’administració haja aplicat mesures per fomentar la reducció del que es produeix, fomentar la reutilització, el reciclatge, el consum responsable, no està a l’agenda, i el fem és un negoci que va a més.

Per tant, fins que no abordem el problema dels fems com un veritable problema social, i als que manen se’ls deixe de dibuixar en la retina el simbolet de l’euro, anem a pagar més i més cada any pel fem.

Aportem per tant, solucions, amb una nova cultura del consum responsable, però primer, a donar passos els que governen.

Per tant, amics oients, prepareu-vos perquè l’any que ve, a aneu a pagar més per tot, i ni se us ocurrisca dir que voleu que el salari puge el que puge el nivell de vida, ja que us diran que sou uns insolidaris.

Fins la propera setmana, i el qui puga,que vaja estalviant que la cosa pinta crua.

Cas del censos electorals de Cabanes: l’audiència tarda un any en demanar practicar noves diligències en el cas; ara, proves grafològiques

Mulet recorda que el cas du viu des de desembre de 2006.

La secció segona de l'Audiència Provincial de Castelló ha comunicat avui que ha acordat estimar en part el recurs d'apel·lació interposat pel regidor de Cabanes Carles Mulet, contra l'acte de data 13 de desembre de 2010 dictat pel Jutjat d'Instrucció núm 3 de Castelló, en el Procediment Diligencies Prèvies número 2173/2007, sobre delicte electoral i uns altres, en el sentit de continuar les investigacions respecte a la presumpta falsificació d’una signatura, havent-se de practicar prova pericial cal·ligràfica sobre aquest tema, amb confirmació de la resta de resolucions acordades pel Jutjat Instructor.

Aquesta resolució ha tardat quasi un any en resoldre’s, i continua el mateix procediment contra un veí de la Vall d’Uixó el qual hauria pogut falsificar signatures de persones per donar-les d’alta en el cens electoral de Cabanes per poder fer-les votar en les anterior eleccions municipals de 2007.

El 10 de gener de 2010 Pascual Adsuara Moya va comparèixer davant del jutjat d’instrucció número 2 de Balaguer ( Lleida), en qualitat d’imputat pel cas dels Censos manipulats a Cabanes. Cinc dels veïns empadronats a Cabanes, que no havien viscut mai en el poble però van anar a votar en les eleccions municipals, acusaven a Adsuara d’haver estat “el cervell” i el que havia tramitat aquests empadronament, i per tant, podria ser també l’autor de la falsificació de la firma d’una veïna que va ser empadronada contra la seua voluntat.

La declaració d’Adsura havia contradit frontalment tant la feta pels funcionaris de l’ajuntament, del dirigent del PP local Alberto Martí, que el va empadronar en el seu domicili, i dels 5 altres veïns de la Vall d’Uixó que l’inculpaven.

El jutjat d’instrucció número 3 reconeixia en tot el procés una clar delicte contra els fonaments de l’Estat praxis de les funcionaris, una falta de cel de l’administració municipal, actuacions de falsedat ideològica, però els primer casos entenia que al no saber-se l’autor material del mateix no podia continuar-se amb la instrucció, i al ser el cas de falsedat ideològica un fet no tipificat en el codi penal, demanava sobreseure el cas.

Ara, després d’una llarga batalla legal contra els advocats de l’ajuntament de Cabanes, dels imputats en el seu moment ( entre ells el gendre de l’empresari Jesús Ger, Ximo Talamantes) i altres, s’estima continuar el cas de moment sols per la via de la falsificació de les signatures en les altes en el padró.

Segons el regidor de Cabanes, Carles Mulet “ la prova grafològica de totes les altes fraudulentes en el padró municipal era una de les primeres que venim demanant des de fa anys, d’un cas que ja duem sis anys de batalla judicial. L’exasperant lentitud de la justícia i la manca d’interés en practicar més proves ha estat el trist dia a dia de tota la instrucció del cas. Ara, de les proves grafològiques confiem servisquen per apuntar als responsables materials d’aquest frau sense autor conegut segons la justícia, confiem que servisca per obrir les noves vies que estem demanant des de fa temps i els jutges de moment no volen abordar”

Tempestes.

article opinió publicat avui al Mediterraneo

El so de l’aigua colpejant l’escandalós metacrilat de la claraboia no ha parat des d’anit, poc després d’anar-me’n al llit amb la rara sensació, quan es mesclen bones notícies i dolentes. Compromís hem aconseguit una fita històrica, de tindre per fi la veu de l’esquerra verda i valencianista al Congrés, ICV triplica resultats, el nostres germans del PSM-Iniciativa Verds a Mallorca superen el 7% però no tenen prou per al diputat, EQUO a nivell de l’estat trau uns resultats molt pobles i decebedors, i el PP una majoria absoluta, que tot i la preveiem no deixa de fer mal.

Per tant, nit de contrastos, com ho van ser les autonòmiques. Primer el facebook i després ja la televisió i els mitjans electrònics parlaven de la pluja, primer del Maestrat baix les aigües, després del desastre que ens duia a Onda, i mentre escric açó les notícies tornen a ser terrorífiques, en el mateix municipi.

L’aigua no entén de barreres, de clemència, de costums temeràries, d’imprudències. Baixos inundats, situacions de risc, desenllaços fatídics. Diuen que ací la pluja no sap ploure, i nosaltres no sabem entendre-la tampoc, ens tornem xicotes, insignificants, vulnerables. Avui tremola la costa, en la qual s’ha construït sense ordre, ocupant les zones inundables, els barrancs, les zones d’eixida lliure de les aigües, s’ha ocupat zones que es sap que un dia o un altre ens poden dur a una desgràcia, i en la tardor sempre és temps de pors i temors, tardor és temps de mirar al cel amb desconfiança.

Avui els barrancs anaven plens, el dia gris, els bancals ofegats creant curiosos espills i paisatges de somnis, un dia estrany, sense cap dubte. I justament avui era el dia que també,quan la terra no pot absorbir més aigua, quan uns parlen de derrotes, altres de victòries i altres de mig mig.

Ha vingut l’aigua en tromba, després d’una llarga temporada sense ploure, les prediccions parlen que la situació encara durarà uns dies. Per sort, després d’una tempesta sempre bé el bon temps, i fins tot el diluvi universal va tindre fi i tot va tornar a una nova normalitat. Els que teníem barca nova, menudeta, i no sabíem si suportaria l’aiguat, hem vist com sí, com sura i ha agarrat el bon vent; com hi ha viatge i com ens espera el port, i ja no ens fa poc cap tempesta

Misteris

columna radiofònica de la COPE Castelló d'avui

Avui parlaré de Misteris.

Els misteris són les coses ocultes, arcanes. Les coses més sagrades i iniciàtiques en moltes religions des de l’antiguitat.

Un misteri por ser entés com un secret, alguna cosa que es guarda dels ulls de la resta per la defensa de la pròpia comunitat davant represàlies de col·lectius majoritaris, per protecció d'interessos personals, la vivència de pertànyer a una societat exclusiva, o per comoditat davant simplement la impossibilitat d'explicar racionalment.

Hi han misteris sense resoldre, relacionats en l’ocultisme i demés ratllades mentals, misteris que es treballa per resoldre, crims, robatoris, etcètera. I misteris que es resolen per fi, i poden dur a una gran alegria, indiferència o decepció dels que esperen eixa resposta. Misteris que són l’argument d’una novel·la, d’una pel·lícula, i ens té en tensió i atents durant tota la seua durada .

Ara, per fi, en qüestions de setmanes, es resoldrà un dels misteris més ben guardats de la historia de la humanitat, i no és la fórmula de la Coca-cola, estic parlant del remei del partit popular per lluitar contra la crisi i aplicar les mesures que deien que tenien per canviar la situació.

Hem fet càbales durant mesos per saber quina era aquesta vareta màgica i potentíssima que guardaven tant bé en arxius secrets, baix un sistema d’encriptament molt avançat per evitar que ningú el puguera copiar i piratejar i llevar-li la patent.

Mentre el PSOE a Espanya es dedicava a aplicar les mesures que la dreta més extrema ja venia aplicant en tots llocs, i la cosa anava cada cop a pitjor, el PP, deia com molts pensàvem, que eixe no era al camí, i que ells tenien el remei i la solució, però eren ben hàbils per evitar explicar com.

Molts pensàvem que durant la campanya electoral, se’ls escaparia alguna coseta, o bé en el programa, o bé en el Club de la Comedia, perdó, en el debat electoral televisat entre Rajoy i Rubalcaba, en algun míting, en alguna roda de premsa, però res, com, ens feien l’enza dient que tenien un pla, però alimentaven la nostra fantasia pensant com seria aquest producte miraculós que ens va a salvar d’esta..

Estem per tant, d’enhorabona, la crisi econòmica per fi s’acaba, l’atur en qüestió de dies serà un fenomen del passat que s’estudiarà en les classes d’història, les desigualtats socials, els problemes en els serveis públics, els problemes per aplegar a final de mes, s’han acabat. Felicitem-nos doncs perquè els gossos anem a nugar-los en llonganisses, i sols en qüestió de dies. El que continua sent un misteri, a banda del pla secret que té el PP, és com si era tant màgic i eficaç, no l’han emprat durant la campanya electoral per convèncer-nos a tots i traure una majoria més absoluta. Imagine que serà coses de màrqueting, i perquè a la gent ens atrau molt més una cosa secreta, que no un cosa pública i diàfana.

Per tant, en pocs dies veurem aquest miraculosos remeis. Fins aleshores, a esperar ansiosament.

Passeu bona setmana, i fins la propera

Cabanes baix l'aigua

Ha plogut molt, i ha fet mal. però el que no té justificació és la falta de previsió de l'empresa que està fent les obres de la carretera Saragossa, sense sèquies per desaiguar, les tapes obstruides, i l'aigua entrant dins de les cases. Qui es fa càrrec ara de la malesa ? , ho sabien perquè ja havia passat en quatre gotes l'altre dia, i ara, ha estat una barbaritat.

Reultats a Cabanes

Escrutado 100%

		2011					2008
Total votantes		1.547		78,53%			83,11%
Abstención		423		21,47%			16,89%
Votos nulos		38		2,46%			1,30%
Votos en blanco		8		0,53%			0,60%
Porcentaje de votos
P.P.		59,17%
P.S.O.E.		28,42%
COMPROMÍS-Q		4,77%
EUPV-EV		3,64%
UPyD		2,18%
ESPAÑA 2000		0,66%
OTROS		0,60%

2011			2008
Candidaturas	Votos		Votos		Candidaturas
P.P.	893	59,17%	869	51,85%	PP
P.S.O.E.	429	28,42%	707	42,18%	PSOE
COMPROMÍS-Q	72	4,77%	26	1,55%	BLOC-IdPV-EV-EE
EUPV-EV	55	3,64%	48	2,86%	EUPV-IR
UPyD	33	2,18%	0	0%	UPyD
ESPAÑA 2000	10	0,66%	1	0,06%	E-2000
PACMA	5	0,33%	3	0,18%	PACMA
ERPV	2	0,13%	4	0,24%	ESQUERRA-PV
P.C.P.E.	1	0,06%	1	0,06%	PCPE
PIRATA	1	0,06%
U.C.E.	0	0%
P.O.S.I.	0	0%	2	0,12%	POSI