columna de la COPE d'avui
Que cada dia la vida està més cara, a més de ser un tòpic, és una veritat que no té discussió. Des de la vinguda de l’Euro, si pensem en pessetes, el que costen les coses ara, és per plorar, ja que tot s’ha disparat, excepte els salaris, que continuem com abans.
Ara ens parlen de “copago” i fer-nos pagar dos vegades per les receptes i visites al metge, com si es tractara d’una activitat, la d’anar al metge que feren per plaer i no per necessitat. Com si l’altra part, la que aporta l’administració, la estiguera pagant el Conseller de Sanitat voluntariosament de la seua butxaca, quan som els ciutadans qui aportem fins el darrer cèntim.
Una de les taxes que més puja any rere any, en la majoria dels pobles, és la dels fems , “les basures”. En el meu per exemple, Cabanes, en 2007 una casa, pagava 59,17 euros a l’any, i la gent estava escandalitzada pel preu. Ara, en 2012, cada casa va a pagar 143,3 cèntims, animalades. I eixes pujades, veiem que més o menys, es repeteixen en la majoria dels pobles i ciutats.
I és que el negoci dels residus s’ha convertit en un dels més sucosos, i una font de corrupció política com hem vist amb el cas Brugal a Alacant.
Concessions a les empreses de sempre, negocis infinits amb les plantes de tractament amb” compadreos” indecents entre les cúpules del PP i PSOE com hem vist amb l’abocador de Cervera, que s’ha encarit 30 milions d’euros per estos xanxullos i a pagar-ho com sempre, nosaltres, com hem estat pagant el trasllat dels residus de les nostres comarca fins Xixona per la improvisació dels responsables polítics.
La visió política que veure als residus com un negoci per als seus amics i no com un problema, fa que tot els limete a vore d’on es pot traure més diners, i fomenten la construcció d’incineradores, encara que després haguem de respirar aire irrespirable.
A més tones de residus, més negoci tindran les empreses privades, i per això, no hem vist en cap moment com l’administració haja aplicat mesures per fomentar la reducció del que es produeix, fomentar la reutilització, el reciclatge, el consum responsable, no està a l’agenda, i el fem és un negoci que va a més.
Per tant, fins que no abordem el problema dels fems com un veritable problema social, i als que manen se’ls deixe de dibuixar en la retina el simbolet de l’euro, anem a pagar més i més cada any pel fem.
Aportem per tant, solucions, amb una nova cultura del consum responsable, però primer, a donar passos els que governen.
Per tant, amics oients, prepareu-vos perquè l’any que ve, a aneu a pagar més per tot, i ni se us ocurrisca dir que voleu que el salari puge el que puge el nivell de vida, ja que us diran que sou uns insolidaris.
Fins la propera setmana, i el qui puga,que vaja estalviant que la cosa pinta crua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada