Fins fa poc, era habitual vore a rostres famosos anunciat per la televisió medicaments, fins que es va regular esta pràctica i ara sols anuncien la resta de productes del mercat; segur que teniu en ment a algun actor o famoset quant penseu en iogurts contra l’estrenyiment o compreses per a les pèrdues d’orina.
I és que es veu que les cares conegudes generen confiança per vendre un producte; i eixa tàctica l’han emprada fins ara els partits polítics grans; fer a l’artisteo pròxim donar la cara en eleccions per vore si d’esta manera es convenç a algun indecís. En les passades eleccions generals va ser molt comentat allò dels artistes de “la ceja” recolzant a Zapatero, artistes que ara han eixit fugint alarmats i a Rubalcaba s’ha quedat amb alguna vella glòria de la televisió i altres secundaris que seran famosos en sa casa.
El PP també ha fet ús de personatges cèlebres per animar la campanya, i recordareu especialment la Norma Duval al costat d’Aznar.
Ara, el titular que m’ha deixat fregit i ha estat que la Belen Esteban ha anunciat que votarà a Rajoy, sense cap dubte, un suport inestimable, una gran intel·lectual que pren partit i animarà als indecisos a dur el seu vot cap a una opció concreta.
I és que, radio oients, en açò s’ha convertit la política dels grans partits, en pura imatge sense contingut, en fanfàrria, posades en escena, en màrqueting. I on estan les idees?. Els debats electorals buits de continguts, els “cara a cara” com si sol hi hagueren dos partits, on s’està més pendent de les habilitat retòriques i oratòria, que del propi contingut. Què proposen els grans partits per fer-nos eixir d’esta complicada situació en la qual la seua política ens ha clavat? I això que més dóna,no?
El temps de les idees es veu ha deixat pas al de les consignes, i a algú li molesta i molt que els que sí tenim alguna cosa a dir, puguem dir-la. Lamentable, estimats oients el paper del PSOE: on en Canal 9 hi ha havia aprovat un debat a 4 entres les 4 principals forces politiques valencianes, on totes tenien el mateix temps. Doncs ara no, per un recurs del PSOE, mentre el PP tindrà 8 minuts, el PSOE en tindrà 6, però Compromís sols tindrem 11 segons. I encara així, segur que en 11 segons podem dir molt més que ells en 6 o 8 minuts, ja que si buidem els discursos, o monòlegs dels grans partits, de tota la decoració, de substància en queda ben poqueta.
Així, amics radiooients, no sigueu Belén Estaban i reflexioneu un poc aquest dies.
Que passeu molt bona setmana, a pesar de tanta campanya electoral, i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada