Tempestes.

article opinió publicat avui al Mediterraneo

El so de l’aigua colpejant l’escandalós metacrilat de la claraboia no ha parat des d’anit, poc després d’anar-me’n al llit amb la rara sensació, quan es mesclen bones notícies i dolentes. Compromís hem aconseguit una fita històrica, de tindre per fi la veu de l’esquerra verda i valencianista al Congrés, ICV triplica resultats, el nostres germans del PSM-Iniciativa Verds a Mallorca superen el 7% però no tenen prou per al diputat, EQUO a nivell de l’estat trau uns resultats molt pobles i decebedors, i el PP una majoria absoluta, que tot i la preveiem no deixa de fer mal.

Per tant, nit de contrastos, com ho van ser les autonòmiques. Primer el facebook i després ja la televisió i els mitjans electrònics parlaven de la pluja, primer del Maestrat baix les aigües, després del desastre que ens duia a Onda, i mentre escric açó les notícies tornen a ser terrorífiques, en el mateix municipi.

L’aigua no entén de barreres, de clemència, de costums temeràries, d’imprudències. Baixos inundats, situacions de risc, desenllaços fatídics. Diuen que ací la pluja no sap ploure, i nosaltres no sabem entendre-la tampoc, ens tornem xicotes, insignificants, vulnerables. Avui tremola la costa, en la qual s’ha construït sense ordre, ocupant les zones inundables, els barrancs, les zones d’eixida lliure de les aigües, s’ha ocupat zones que es sap que un dia o un altre ens poden dur a una desgràcia, i en la tardor sempre és temps de pors i temors, tardor és temps de mirar al cel amb desconfiança.

Avui els barrancs anaven plens, el dia gris, els bancals ofegats creant curiosos espills i paisatges de somnis, un dia estrany, sense cap dubte. I justament avui era el dia que també,quan la terra no pot absorbir més aigua, quan uns parlen de derrotes, altres de victòries i altres de mig mig.

Ha vingut l’aigua en tromba, després d’una llarga temporada sense ploure, les prediccions parlen que la situació encara durarà uns dies. Per sort, després d’una tempesta sempre bé el bon temps, i fins tot el diluvi universal va tindre fi i tot va tornar a una nova normalitat. Els que teníem barca nova, menudeta, i no sabíem si suportaria l’aiguat, hem vist com sí, com sura i ha agarrat el bon vent; com hi ha viatge i com ens espera el port, i ja no ens fa poc cap tempesta