LA taxa del fem

columna de la COPE d'avui

Que cada dia la vida està més cara, a més de ser un tòpic, és una veritat que no té discussió. Des de la vinguda de l’Euro, si pensem en pessetes, el que costen les coses ara, és per plorar, ja que tot s’ha disparat, excepte els salaris, que continuem com abans.

Ara ens parlen de “copago” i fer-nos pagar dos vegades per les receptes i visites al metge, com si es tractara d’una activitat, la d’anar al metge que feren per plaer i no per necessitat. Com si l’altra part, la que aporta l’administració, la estiguera pagant el Conseller de Sanitat voluntariosament de la seua butxaca, quan som els ciutadans qui aportem fins el darrer cèntim.

Una de les taxes que més puja any rere any, en la majoria dels pobles, és la dels fems , “les basures”. En el meu per exemple, Cabanes, en 2007 una casa, pagava 59,17 euros a l’any, i la gent estava escandalitzada pel preu. Ara, en 2012, cada casa va a pagar 143,3 cèntims, animalades. I eixes pujades, veiem que més o menys, es repeteixen en la majoria dels pobles i ciutats.

I és que el negoci dels residus s’ha convertit en un dels més sucosos, i una font de corrupció política com hem vist amb el cas Brugal a Alacant.

Concessions a les empreses de sempre, negocis infinits amb les plantes de tractament amb” compadreos” indecents entre les cúpules del PP i PSOE com hem vist amb l’abocador de Cervera, que s’ha encarit 30 milions d’euros per estos xanxullos i a pagar-ho com sempre, nosaltres, com hem estat pagant el trasllat dels residus de les nostres comarca fins Xixona per la improvisació dels responsables polítics.

La visió política que veure als residus com un negoci per als seus amics i no com un problema, fa que tot els limete a vore d’on es pot traure més diners, i fomenten la construcció d’incineradores, encara que després haguem de respirar aire irrespirable.

A més tones de residus, més negoci tindran les empreses privades, i per això, no hem vist en cap moment com l’administració haja aplicat mesures per fomentar la reducció del que es produeix, fomentar la reutilització, el reciclatge, el consum responsable, no està a l’agenda, i el fem és un negoci que va a més.

Per tant, fins que no abordem el problema dels fems com un veritable problema social, i als que manen se’ls deixe de dibuixar en la retina el simbolet de l’euro, anem a pagar més i més cada any pel fem.

Aportem per tant, solucions, amb una nova cultura del consum responsable, però primer, a donar passos els que governen.

Per tant, amics oients, prepareu-vos perquè l’any que ve, a aneu a pagar més per tot, i ni se us ocurrisca dir que voleu que el salari puge el que puge el nivell de vida, ja que us diran que sou uns insolidaris.

Fins la propera setmana, i el qui puga,que vaja estalviant que la cosa pinta crua.

Cas del censos electorals de Cabanes: l’audiència tarda un any en demanar practicar noves diligències en el cas; ara, proves grafològiques

Mulet recorda que el cas du viu des de desembre de 2006.

La secció segona de l'Audiència Provincial de Castelló ha comunicat avui que ha acordat estimar en part el recurs d'apel·lació interposat pel regidor de Cabanes Carles Mulet, contra l'acte de data 13 de desembre de 2010 dictat pel Jutjat d'Instrucció núm 3 de Castelló, en el Procediment Diligencies Prèvies número 2173/2007, sobre delicte electoral i uns altres, en el sentit de continuar les investigacions respecte a la presumpta falsificació d’una signatura, havent-se de practicar prova pericial cal·ligràfica sobre aquest tema, amb confirmació de la resta de resolucions acordades pel Jutjat Instructor.

Aquesta resolució ha tardat quasi un any en resoldre’s, i continua el mateix procediment contra un veí de la Vall d’Uixó el qual hauria pogut falsificar signatures de persones per donar-les d’alta en el cens electoral de Cabanes per poder fer-les votar en les anterior eleccions municipals de 2007.

El 10 de gener de 2010 Pascual Adsuara Moya va comparèixer davant del jutjat d’instrucció número 2 de Balaguer ( Lleida), en qualitat d’imputat pel cas dels Censos manipulats a Cabanes. Cinc dels veïns empadronats a Cabanes, que no havien viscut mai en el poble però van anar a votar en les eleccions municipals, acusaven a Adsuara d’haver estat “el cervell” i el que havia tramitat aquests empadronament, i per tant, podria ser també l’autor de la falsificació de la firma d’una veïna que va ser empadronada contra la seua voluntat.

La declaració d’Adsura havia contradit frontalment tant la feta pels funcionaris de l’ajuntament, del dirigent del PP local Alberto Martí, que el va empadronar en el seu domicili, i dels 5 altres veïns de la Vall d’Uixó que l’inculpaven.

El jutjat d’instrucció número 3 reconeixia en tot el procés una clar delicte contra els fonaments de l’Estat praxis de les funcionaris, una falta de cel de l’administració municipal, actuacions de falsedat ideològica, però els primer casos entenia que al no saber-se l’autor material del mateix no podia continuar-se amb la instrucció, i al ser el cas de falsedat ideològica un fet no tipificat en el codi penal, demanava sobreseure el cas.

Ara, després d’una llarga batalla legal contra els advocats de l’ajuntament de Cabanes, dels imputats en el seu moment ( entre ells el gendre de l’empresari Jesús Ger, Ximo Talamantes) i altres, s’estima continuar el cas de moment sols per la via de la falsificació de les signatures en les altes en el padró.

Segons el regidor de Cabanes, Carles Mulet “ la prova grafològica de totes les altes fraudulentes en el padró municipal era una de les primeres que venim demanant des de fa anys, d’un cas que ja duem sis anys de batalla judicial. L’exasperant lentitud de la justícia i la manca d’interés en practicar més proves ha estat el trist dia a dia de tota la instrucció del cas. Ara, de les proves grafològiques confiem servisquen per apuntar als responsables materials d’aquest frau sense autor conegut segons la justícia, confiem que servisca per obrir les noves vies que estem demanant des de fa temps i els jutges de moment no volen abordar”

Tempestes.

article opinió publicat avui al Mediterraneo

El so de l’aigua colpejant l’escandalós metacrilat de la claraboia no ha parat des d’anit, poc després d’anar-me’n al llit amb la rara sensació, quan es mesclen bones notícies i dolentes. Compromís hem aconseguit una fita històrica, de tindre per fi la veu de l’esquerra verda i valencianista al Congrés, ICV triplica resultats, el nostres germans del PSM-Iniciativa Verds a Mallorca superen el 7% però no tenen prou per al diputat, EQUO a nivell de l’estat trau uns resultats molt pobles i decebedors, i el PP una majoria absoluta, que tot i la preveiem no deixa de fer mal.

Per tant, nit de contrastos, com ho van ser les autonòmiques. Primer el facebook i després ja la televisió i els mitjans electrònics parlaven de la pluja, primer del Maestrat baix les aigües, després del desastre que ens duia a Onda, i mentre escric açó les notícies tornen a ser terrorífiques, en el mateix municipi.

L’aigua no entén de barreres, de clemència, de costums temeràries, d’imprudències. Baixos inundats, situacions de risc, desenllaços fatídics. Diuen que ací la pluja no sap ploure, i nosaltres no sabem entendre-la tampoc, ens tornem xicotes, insignificants, vulnerables. Avui tremola la costa, en la qual s’ha construït sense ordre, ocupant les zones inundables, els barrancs, les zones d’eixida lliure de les aigües, s’ha ocupat zones que es sap que un dia o un altre ens poden dur a una desgràcia, i en la tardor sempre és temps de pors i temors, tardor és temps de mirar al cel amb desconfiança.

Avui els barrancs anaven plens, el dia gris, els bancals ofegats creant curiosos espills i paisatges de somnis, un dia estrany, sense cap dubte. I justament avui era el dia que també,quan la terra no pot absorbir més aigua, quan uns parlen de derrotes, altres de victòries i altres de mig mig.

Ha vingut l’aigua en tromba, després d’una llarga temporada sense ploure, les prediccions parlen que la situació encara durarà uns dies. Per sort, després d’una tempesta sempre bé el bon temps, i fins tot el diluvi universal va tindre fi i tot va tornar a una nova normalitat. Els que teníem barca nova, menudeta, i no sabíem si suportaria l’aiguat, hem vist com sí, com sura i ha agarrat el bon vent; com hi ha viatge i com ens espera el port, i ja no ens fa poc cap tempesta

Misteris

columna radiofònica de la COPE Castelló d'avui

Avui parlaré de Misteris.

Els misteris són les coses ocultes, arcanes. Les coses més sagrades i iniciàtiques en moltes religions des de l’antiguitat.

Un misteri por ser entés com un secret, alguna cosa que es guarda dels ulls de la resta per la defensa de la pròpia comunitat davant represàlies de col·lectius majoritaris, per protecció d'interessos personals, la vivència de pertànyer a una societat exclusiva, o per comoditat davant simplement la impossibilitat d'explicar racionalment.

Hi han misteris sense resoldre, relacionats en l’ocultisme i demés ratllades mentals, misteris que es treballa per resoldre, crims, robatoris, etcètera. I misteris que es resolen per fi, i poden dur a una gran alegria, indiferència o decepció dels que esperen eixa resposta. Misteris que són l’argument d’una novel·la, d’una pel·lícula, i ens té en tensió i atents durant tota la seua durada .

Ara, per fi, en qüestions de setmanes, es resoldrà un dels misteris més ben guardats de la historia de la humanitat, i no és la fórmula de la Coca-cola, estic parlant del remei del partit popular per lluitar contra la crisi i aplicar les mesures que deien que tenien per canviar la situació.

Hem fet càbales durant mesos per saber quina era aquesta vareta màgica i potentíssima que guardaven tant bé en arxius secrets, baix un sistema d’encriptament molt avançat per evitar que ningú el puguera copiar i piratejar i llevar-li la patent.

Mentre el PSOE a Espanya es dedicava a aplicar les mesures que la dreta més extrema ja venia aplicant en tots llocs, i la cosa anava cada cop a pitjor, el PP, deia com molts pensàvem, que eixe no era al camí, i que ells tenien el remei i la solució, però eren ben hàbils per evitar explicar com.

Molts pensàvem que durant la campanya electoral, se’ls escaparia alguna coseta, o bé en el programa, o bé en el Club de la Comedia, perdó, en el debat electoral televisat entre Rajoy i Rubalcaba, en algun míting, en alguna roda de premsa, però res, com, ens feien l’enza dient que tenien un pla, però alimentaven la nostra fantasia pensant com seria aquest producte miraculós que ens va a salvar d’esta..

Estem per tant, d’enhorabona, la crisi econòmica per fi s’acaba, l’atur en qüestió de dies serà un fenomen del passat que s’estudiarà en les classes d’història, les desigualtats socials, els problemes en els serveis públics, els problemes per aplegar a final de mes, s’han acabat. Felicitem-nos doncs perquè els gossos anem a nugar-los en llonganisses, i sols en qüestió de dies. El que continua sent un misteri, a banda del pla secret que té el PP, és com si era tant màgic i eficaç, no l’han emprat durant la campanya electoral per convèncer-nos a tots i traure una majoria més absoluta. Imagine que serà coses de màrqueting, i perquè a la gent ens atrau molt més una cosa secreta, que no un cosa pública i diàfana.

Per tant, en pocs dies veurem aquest miraculosos remeis. Fins aleshores, a esperar ansiosament.

Passeu bona setmana, i fins la propera

Cabanes baix l'aigua

Ha plogut molt, i ha fet mal. però el que no té justificació és la falta de previsió de l'empresa que està fent les obres de la carretera Saragossa, sense sèquies per desaiguar, les tapes obstruides, i l'aigua entrant dins de les cases. Qui es fa càrrec ara de la malesa ? , ho sabien perquè ja havia passat en quatre gotes l'altre dia, i ara, ha estat una barbaritat.

Reultats a Cabanes

Escrutado 100%

		2011					2008
Total votantes		1.547		78,53%			83,11%
Abstención		423		21,47%			16,89%
Votos nulos		38		2,46%			1,30%
Votos en blanco		8		0,53%			0,60%
Porcentaje de votos
P.P.		59,17%
P.S.O.E.		28,42%
COMPROMÍS-Q		4,77%
EUPV-EV		3,64%
UPyD		2,18%
ESPAÑA 2000		0,66%
OTROS		0,60%

2011			2008
Candidaturas	Votos		Votos		Candidaturas
P.P.	893	59,17%	869	51,85%	PP
P.S.O.E.	429	28,42%	707	42,18%	PSOE
COMPROMÍS-Q	72	4,77%	26	1,55%	BLOC-IdPV-EV-EE
EUPV-EV	55	3,64%	48	2,86%	EUPV-IR
UPyD	33	2,18%	0	0%	UPyD
ESPAÑA 2000	10	0,66%	1	0,06%	E-2000
PACMA	5	0,33%	3	0,18%	PACMA
ERPV	2	0,13%	4	0,24%	ESQUERRA-PV
P.C.P.E.	1	0,06%	1	0,06%	PCPE
PIRATA	1	0,06%
U.C.E.	0	0%
P.O.S.I.	0	0%	2	0,12%	POSI

Mònica Oltra a Cabanes

Del blog de Campanya de Mònica Oltra: http://www.elpais.com/articulo/espana/Rebelion/democratista/elpepuesp/20111103elpepunac_19/Tes

Arena de playa

15 de noviembre. Hoy ha sido día de contrastes. La campaña me ha llevado a Orpesa y Cabanes. La estética del litoral frente a la estética del interior que tanto caracteriza nuestra tierra. La barbaridad que Marina d’Or ha supuesto para la costa. La barbaridad que no verá la luz –toco madera- de Mundo Ilusión y alrededores. Bocados en nuestro paisaje, heridas abiertas en la piel de nuestra madre tierra. Y en ambos lugares personas que siguen creyendo que la política puede ser una solución y no un problema más. Ojos que brillan imaginando un futuro mejor. O simplemente un futuro. Hemos paseado por la Vía Verde de Benicàssim a Orpesa. Hemos visto la torre Colomera como testimonio de un tiempo de contrabandos y otras pasiones furtivas. En verano la Vía Verde se llena de personas, en bicicleta, caminando, haciendo deporte. Personas de todas las edades que con cada paso reivindican que el paisaje es de todos: los que estamos y los que vendrán. Por eso, en parajes tan hermosos no debieran entrar las excavadoras a construir hoteles exclusivos para unos pocos. Porque la democracia también significa que no se privatice el paisaje, que no haya vistas al mar “reservado el derecho de admisión”. Hoy la mar amenazaba con enfadarse, aunque no mucho. Ante su fuerza incontestable en la escarpada costa de roca me he sentido en armonía. Es como una meditación al natural, que fluye sola. Cerrar los ojos, escuchar, esperar, respirar. Allí, ante la costa sin arena me ha venido a la mente una conversación que tuve con algunos líderes sindicales antes de las movilizaciones de hace un año, cuando me decían que había que explicar a los trabajadores y trabajadoras los derechos que iban a perder con la reforma laboral. Que era necesario conservar lo que teníamos. Hoy vuelvo a renovar mi compromiso con lo que les dije entonces. Creo firmemente que no se trata de trabajar para conservar lo que hay, porque para cada vez más gente no hay nada que conservar. Cada vez más gente tampoco tiene nada que perder. El miedo de la generación que levantó adoquines y no encontró arena de playa, no puede seguir atenazándonos. Creo que es hora de soñar con lo que podría haber bajo los adoquines. Creo que podemos levantarlos. Y creo que si no hay arena de playa, tendremos que llevarla allí nosotros.

Loteries

columna de la COPE Castelló d'avui

Avui intentarem no parlar de política ni de polítics, ja en teniu prou. Este any heu hagut d’aguantar unes municipals, unes autonòmiques, i unes estatals, la precampanya de la qual la venim patint des de fa mesos. La premsa, la televisió, i la ràdio també, bombardejant amb el que diuen els candidats dels partits, els carrers amb cartells, menys que en les municipals, però suficients per a no fer-nos oblidar .

Diumenge eleccions, i després tindre setmanes en les quals sols es parlarà de nous governs, nous ministres i imaginem noves mesures.

Així que, com fins diumenge us queda un calvari, intentaré evitar el tema.

I com el que volem és que les coses canvien, ens posem en positiu i pensem que en menys d’un més serà la grossa de Nadal, on imaginem que ja us hauran oferit desenes i desenes paperetes , de xiquets d’escola, d’associacions culturals, confraries, clubs esportius i un ample espectre de participacions, de diferents colors, tamanys i dissenys.

Abans teníem la sort de tindre com talismà que atreia la bona sort a les nostres comarques a l’anterior president de la Diputació, que acumulava premis de la loteria; no diré el seu nom, no siga cas que me passe com a la gent del Bloc d’Ontinyent, que per posar la cara de l’expresident de la Diputació en la papereta de la seua loteria, els han condemnat a pagar 3000 euros.

I és que, amb el multi premiat ex president apartat de la primera línia institucional, no sabem si el seu hereu, sobre el qual va abdicar el seu predecessor, també li haurà transferit el do endevinatori i la clarividència en els jocs d’atzar.

Imaginem que sí, perquè el salari continua sent el mateix, el nou president, 14 pagues de 6260 euros, sense contar el que puga cobrar per assistir a plens de l’ajuntament de Castelló. Per tant, podem pensar que ja li ha tocat la loteria amb açó, però estem parlant d’altra sort. 87.650 , que cobrava l’anterior president, i que cobra l’actual, és molt més del que cobra el president de la Generalitat, o el president del Govern Central.

Altres als que també els toca la loteria són als 4 vicepresident que tenen 14 pagues de 4.695 a l’any.

La loteria ens tocaria a tots si s’eliminaren les Diputacions, eixes institucions que no tenen cap utilitat real, on les seues competències perfectament les podria assumir la Generalitat, sols en diputats i assessors dels diputats ( una trentena) es gasten a l’any més d’un milió sis-cents mil euros.

Ahi, perdó, no volia parlar de política ni de polítics però al final es fa tant difícil..., en definitiva, estimats oients, pregarem a Moliner que herete també les arts del seu predecessor en el càrrec per endevinar la loteria, i que siga un poc més generós al fer-nos partíceps dels números, ja que és la única manera que tindrem d’eixir d’esta. També podem temptar la sort el diumenge desplaçant als grans partits de la cadira.

Amics oients, disculpes per parlar de política de nou. Que tinguem sort diumenge, i també el 22 de desembre, i fins la propera setmana

Mònica Oltra a Cabanes

La portaveu d'Iniciativa i portaveu adjunt del Grup Parlamentari de Compromís, Mònica Oltra, visitarà el proper dia 15 Cabanes, guarda't
el dia,
mentre, pots anar fent boca amb alguns video memorables:
http://www.youtube.com/watch?v=ae5-dCl4O-w
http://www.youtube.com/watch?v=903ZHln8bBw&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=vHRTGwlzqWI

Mònica Oltra a Cabanes

no sigues Belén Estaban

radiocolumna de la COPE d'avui

Fins fa poc, era habitual vore a rostres famosos anunciat per la televisió medicaments, fins que es va regular esta pràctica i ara sols anuncien la resta de productes del mercat; segur que teniu en ment a algun actor o famoset quant penseu en iogurts contra l’estrenyiment o compreses per a les pèrdues d’orina.

I és que es veu que les cares conegudes generen confiança per vendre un producte; i eixa tàctica l’han emprada fins ara els partits polítics grans; fer a l’artisteo pròxim donar la cara en eleccions per vore si d’esta manera es convenç a algun indecís. En les passades eleccions generals va ser molt comentat allò dels artistes de “la ceja” recolzant a Zapatero, artistes que ara han eixit fugint alarmats i a Rubalcaba s’ha quedat amb alguna vella glòria de la televisió i altres secundaris que seran famosos en sa casa.

El PP també ha fet ús de personatges cèlebres per animar la campanya, i recordareu especialment la Norma Duval al costat d’Aznar.

Ara, el titular que m’ha deixat fregit i ha estat que la Belen Esteban ha anunciat que votarà a Rajoy, sense cap dubte, un suport inestimable, una gran intel·lectual que pren partit i animarà als indecisos a dur el seu vot cap a una opció concreta.

I és que, radio oients, en açò s’ha convertit la política dels grans partits, en pura imatge sense contingut, en fanfàrria, posades en escena, en màrqueting. I on estan les idees?. Els debats electorals buits de continguts, els “cara a cara” com si sol hi hagueren dos partits, on s’està més pendent de les habilitat retòriques i oratòria, que del propi contingut. Què proposen els grans partits per fer-nos eixir d’esta complicada situació en la qual la seua política ens ha clavat? I això que més dóna,no?

El temps de les idees es veu ha deixat pas al de les consignes, i a algú li molesta i molt que els que sí tenim alguna cosa a dir, puguem dir-la. Lamentable, estimats oients el paper del PSOE: on en Canal 9 hi ha havia aprovat un debat a 4 entres les 4 principals forces politiques valencianes, on totes tenien el mateix temps. Doncs ara no, per un recurs del PSOE, mentre el PP tindrà 8 minuts, el PSOE en tindrà 6, però Compromís sols tindrem 11 segons. I encara així, segur que en 11 segons podem dir molt més que ells en 6 o 8 minuts, ja que si buidem els discursos, o monòlegs dels grans partits, de tota la decoració, de substància en queda ben poqueta.

Així, amics radiooients, no sigueu Belén Estaban i reflexioneu un poc aquest dies.

Que passeu molt bona setmana, a pesar de tanta campanya electoral, i fins la propera.

Debats electorals.

publicat avui al Mediterraneo

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/debats-electorals_696853.html

Anit no vaig vore el debat, en primer lloc perquè volia que me fera la digestió el sopar, i que no em sentara mal, ni dormir-me davant del plat. No m’interessa gens aquest espectacle hipòcrita, que limita la pluralitat política, que intenta perpetuar un sistema bipartidista on tots dos candidats que estaran debatent representen quasi les mateixes receptes; un haurà dit que pensa fer exactament el contrari del que ha fet mentre ha estat en el govern, i l’altre dirà, imagine, que va a arreglar-ho tot però sense atrevir-se a dir de quina manera, i al final, són les mateixes receptes en la pràctica, receptes que ens han dut a l’actual situació, i que amenacen a empitjorar les nostres condicions de vida.

Per tant, no m’interessa el que puguen dir davant de les càmeres aquestes dos persones, perquè darrere de la lírica, de les bones paraules, de la brillant oratòria, està la falta de credibilitat, la desconfiança, les proves del que estan fent els dos grans partits allà on governen.

Igualment lamentable serà el debat de la televisió autonòmica Canal 9. Sí, està clar, en canal 9 tot és lamentable, però en aquest cas, gràcies a la imposició d’eixos demòcrates del PSOE, enlloc d’un debat equitatiu a quatre bandes com estava previst, hi haurà un debat on el PP tindrà 8 minuts, el PSOE 6 minuts, EU 26 segons i Compromís-Equo 11 segons.

També cal recordar com qui es lamenta de les regles injustes del joc, sols ho fa quan li afecten, per exemple, ni EU ni UPyD van moure la boca ni va fer cap queixa a l’esmena de la Llei Electoral que impedir la lliure presentació a les eleccions dels partits que encara no tenen representació electoral, obligant-los a replegar avals. Aquests dos partits van presentar textos alternatius a la nova Llei Electoral, però en ambdues s'introduïa l'exigència d'avals per als partits nous i els que manquen de presència en Les Corts, tot un exemple també de coherència.

Així, que els debats que m’interessen som els que podem fer aquests dies de campanya amb la gent del carrer, amb la gent que vol resposta als seus problemes, amb la gent que és com nosaltres.

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló.

Jalouin

columna radiofònica, a la COPE Castelló, avui

L’altre dia el cap de llista del PP al congrés per Castelló, Manuel Cervera, deia alegrement que el PP era el Partit dels Pobres. Podria ser, PP pot ser l’abreviatura de Partit dels Pobres, partit pirata, i moltes altres possibilitats que comencen per P.

Però pensem que es referien efectivament a que el PP, que ens han dut al País Valencià a la pobresa absoluta, amb 700.000 aturats, si aplega al Govern de l’Estat, anem a passar-les per posar-nos a tremolar.

I ara ja entenem per què Mariano Rajoy havia triat precisament la vespra del dia de difunts, “Halloween”per presentar el seu secret programa electoral; perquè és per posar-se a suar de veres , susto o muerte.Com una política de zombies, amb l’espectre d’Aznar rient des de les ombres, i dient aquella frase de la xiqueta de poltergeist “ ya estan aquííiiiiii”. Al final, es veu a ell mateix li va entrar por, i va tornar a amagar les seues presumptes propostes.

I és que, veient que tot es limita a aplicar les mesures que ja ha aplicat el PSOE i han fet tant de mal, i vaguetats, silencis i pistes que apunten de nou a les polítiques més radicals de la dreta europea de l’Estat de Benestar, no hi ha exorcista que ens salve d’aquesta; més quant qui es vol presentar com salvador d’aquest desori és precisament qui ens ha clavat en ell; Rubalcaba ens diu que hem de “pelear por lo que queremos”, i efectivament, anem a fer-ho, anem a barallar en contra de les polítiques que ell mateix ens han fet empassar-nos mentre ha estat al Govern de Zapatero; decretazos, retallades socials, precarització laboral i eixe llarg etcètera.

L’estampa que ens presenten els grans és esfereïdora i capaç de crear malsons al més pintat, ja que al final, del què estem parlat és de en què es van a gastar tant els nostres diners, com el nostre vot, en fer-nos la vida cada cop més difícil quan ja duem des de fa massa temps patint les seues receptes, que sempre ixen malament.

Igualment, com dèiem, el dia de difunts ha estat el que ha triat al nou president de la Generalitat, Alberto Fabra, per presentar els pressupostos autonòmics de 2012, que també ens deixen a les comarques de Castelló en la pura indigència

Així, estimats oients de la COPE, compte amb els missatge del més enllà, del més enllà de la decència política, vull dir, que el 20-N amenaça a fer molta por. Per això, esperem us carregueu amb aigua beneïda, i supereu els temors perquè sabeu que a tot açó sí hi ha remei.