dimarts, de juny 19, 2012

Copagos...

publicat avui al Mediterraneo 


La idea d’implantar en tot allò possible el “copago” és perversa. Ens volen vendre que fins ara gaudíem de massa coses gratuïtes i ara hem de pagar una part; quant allò real  és que ara ja ho paguem tot, amb els nostres impostos, i ens volen tornar a fer pagar una part. L’ensenyament, amb retallada d’ajuts, beques i noves taxes, o la sanitat,  i ara, també la justícia.

            El Consell de la Generalitat va i imposa taxes per als ciutadans que es vegen obligats a acudir a la justícia, que deixa de ser gratuïta. Si ja tenies que buscar-te la vida per pagar-te un advocat i un procurador quant tenies un problema, ara, ves i paga’t també una taxa.
            De normal, qui acudeix a la justícia és per obligació, perquè ha esgotat totes les altres vies, i en els casos dels contenciosos administratius, perquè has esgotat la via administrativa front a l’administració. Així que, si tens pocs recursos, i  per exemple, l’ajuntament del teu poble aprova qualsevol cosa que te perjudica, ara te costarà encara més defensar-te d’aquestes decisions. En el cas de que guanyes la batalla judicial, et pagarà l’alcalde o el regidor responsable  el que va costar eixa taxa?, no, ni tampoc la el procés judicials, ni la sanció en cas que hi haguera, també ho pagaràs tu, dels teus impostos, per tant, te tocarà pagar per tots el costats.
            I és que la crisi, com excusa ens du on ells volien, a que els que ens creiem que eren classe mitjana, i que teniem els  mateixos drets i que si ens tocava pagar tant en tot, era per anar avançant en una societat que ens procurava més serveis. I la dreta, ha aprofitat l’excusa de la crisi per tornar a un model de castes, una societat ben diferenciada, entre l’elit i la massa, entre els que poden pagar-se una sanitat, una educació, o una justícia, i els que ja ens ho farem. I el pitjor, és que eixes pretensions les van fer però no s’atreveixen a contar-les, a traure pit, en campanya electoral van prometre màgia pura, i ara, tot és culpa de la crisi, mentre ells, ho van desfent tot.