dijous, de juny 21, 2012

Mònica Oltra visita Càlig, i l'abocador i la planta de residus de Cervera

prenent café  amb l'Agrupació Electoral de Càlig-Compromís, a Càlig. 





rebuts pel Gerent  del consorci






visitant la planta de la Bassa, a Cervera



















i visita a l'abocador















Mònica Oltra visita l’abocador i la planta de residus de Cervera de Maestre


Càlig  a 21 de juny de 2012.  Després d’un encontre amb l’Agrupació Electoral de Càlig-Compromís, i el seu regidor Albert Querol, els diputats autonòmics de Compromís, Mònica Oltra i Josep Maria Panyella, acompanyats per regidors i representants locals del BLOC i d’Iniciativa de distints localitats, han visitat les instal·lacions de l’abocar i la planta del Pla Zonal de Residus de la Zona 1, a Cervera del Maestre.

En aquesta visita es van poder  observar les següents deficiències:

A l’abocador de rebutjos, quan ja fa tres mesos que està en funcionament:
·        La plataforma de servei i el vial perimetral de l’abocador encara estan sense asfaltar.
·        Els camions i la resta de vehicles no usen el dispositiu de renta-rodes cada vegada que ixen de la instal·lació, com es fa a les granges i dipòsits d’animals morts.
·        La capa de geotèxtil protector de la làmina PH que ha d’assegurar la impermeabilització de l’abocador per a no afectar el subsòl està arrencada pel vent dels dies 15 i 16 d’abril i no ha sigut reposada i allí on encara aguanta està visiblement degradada per les inclemències meteorològiques.
·        Els desaigües  de les aigües pluvials estan mal fets, mal situats i desaigüen  al camí veïnal o a finques agrícoles i, pitjor encara, ho fan amb plàstics i altres restes dels residus del biosecat per la qual cosa s’haurien de considerar com a lixiviats i no com a aigües pluvials.
·        Hi ha restes de residus escampades pel voltant de l’abocador i per les finques agrícoles dels voltatns, especialment en punts apartats de la vista dels vianants.
·        Els piezòmetres 1 i 3 tenen l’aspecte de no haver sigut destapats en molt de temps per a fer els mesuraments  reglamentaris, a la vista de l’estat d’oxidació de la tapa i els cargols que la subjecten, malgrat que és una operació que s’ha de fer setmanalment per a detectar possibles afeccions o contaminació de les aigües subterrànies.
·        L’autorització ambiental integrada i la declaració d’impacte ambiental estaven condicionades a utilitzar com a tanca vegetal perimetral de la instal·lació plantes autòctones de la zona (com ametlers, oliveres i garrofers) i, en canvi, s’ha fet de xiprers que, a més, estan tots secs.
·        Forta olor dels residus dipositats i dels lixiviats.
·        No es pesen els vehicles que entren amb residus a l’abocador.
·        Presència de fauna que va a menjar (gavines), la qual cosa evidencia que els residus ni estan convenientment assecats ni es tapen diàriament.
·        Gran impacte visual. Els residus no es cobreixen diàriament i queden exposats molt de temps a la intempèrie, incomplint així “las mejores técnicas disponibles a aplicar” segons que proclamava el projecte.
·        L’afecció ambiental a la partida Pou de la Figuera, de Cervera del Maestre, afecta no només a les parcel·les incloses en la DIA i la AAI sinó també a les parcel·les veïnes on s’han dipositat els milions de metres cúbics de materials provinents del buidatge del got de l’abocador, reomplint artificialment una foia o depressió natural del terreny.
·        En boca del director tècnic van escoltar que el cobriment fet amb més espessor de terra que tot i marcar-lo la llei fins ara no s’havia fet, era degut a que s’havien observat emanacions de gasos i fums dels residus bioassecats.
·        Malgrat les deficiències, no s’entén que l’Institut de Certificació SL (IVAC) certifique que les instal·lacions s’adeqüen al projecte presentat i aprovat.

A la planta de tractament de la partida de La Bassa:

·        Visualment es comprova la naturalesa calcària i càrstica del paratge de La Bassa, contràriament a algunes manifestacions del principi del projecte que asseguraven la seua condició argilosa per a justificar l’elecció de la ubicació.
·        El gerent manifesta haver entrat a planta, durant els 5 primers mesos del funcionament, unes 20000 t i que hi un 40%  d’aquesta quantitat ha anat a abocador. Tot i ser un percentatge massa elevat per a Mònica Oltra, i a la vista de la poca quantitat de material recuperat dipositat en el magatzem, el percentatge que va a abocador  es deu aproximar almenys al 60%.
·        De la percepció directa es constata que les bales de residu bioassecat no n’és tal per la quantitat de mosques que atrau tan bon punt ix de la línia de compactació, i que l’abundor de restes plàstiques, llaunes, cautxú, etc. que contenen aquestes bales de bioassecat contradiu l’afirmació de que es recupera el màxim de materials. Així mateix, una gran part dels residus s’aboca triturat i sense compactar als camions que l’han de transportar a l’abocador. Això genera molta pols, olors i mosques.
·        La nau de residus voluminosos no aparenta haver funcionat massa donada l’acumulació de materials.
·        Les condicions de salubritat dels treballadors de la línia de triatge són notablement deficients.
·        Igual que per a l’abocador, no s’entén que malgrat les deficiències i el canvi d’orientació sobre el terreny de les edificacions (projectades inicialment en sentit transversal i edificades en sentit longitudinal a la vall de La Bassa) l’Institut de Certificació SL (IVAC) realitzara un informe sobre l’adeqüació de la planta al projecte d’obra aprovat.

Finalment, Mònica Oltra lamentà que decisions polítiques hagen separat les instal.lacions, projectades inicialment com un complex, amb les consegüents dificultats operatives i l’increment econòmic sobre la taxa dels residus que han de pagar els ciutadans.

D’aquestes deficiències, es traslladarà a les Corts Valencianes un seguit d’iniciatives parlamentàries per part de Compromís