columna de la COPE dimarts dia 5 de juny de 2012
Açó és per tornar-se bojos , si és que encara no ho estem. Ens acusen d’estar sempre en contra de tot,
però ja m’agradaria a mi poder entendre què es fumen els que manen, perquè
potser aleshores podria compartir un
poquet de trastorn de la consciència, al·lucinar en colorets i vore el que ells
veuen.
Desgraciadament, mai li he
vist la gràcia a les seues barbaritats i el temps acaba demostrant que tenia
més raó de la que jo mateix pensava que tenia.
Quant a algun il·luminat o
caradura, ves a saber,si li va ocurrir que tenia uns bancalets de secà al
mig de la muntanya, sense valor, entre ametlers i alguna olivera que feia de
“parany”, i decideix posar allà, i no en un altre lloc, un aeroport, i alguns
ens vam tirar les mans al cap i ens vam persignar sense saber , semblàvem que
els marcians érem nosaltres; el temps ha
demostrat qui ho és.
Per això, quant després
d’haver-nos proposat un parc temàtic com Terra Mítica però més cutre encara,
dedicat a la màgia i el circ, soterrat ja, quant ens van prometre fer el mig
del no-res una nova ciutat per a que més de 130.000 persones vingueren a jugar
al golf, i d’aixó tampoc ningú se’n recorda, que ara ens diguen que volen rebre
EUROVEGAS, no saben en quin ordre expressar sentiments, si primer riure o
primer plorar.
L’estratègia és clara; ho
llancem, encara que no tinguem la més mínima oportunitat d’optar a aquest
“inversió” per dir-ho d’alguna manera, i aixó ajuda a que els mitjans de
comunicació de tot l’Estat en parlen, tinguem publicitat gratuïta, i l’empresa
done una imatge de fortalesa i solvència que ja voriem fins quin punt és certa
si posem les xifres damunt la taula.
I és que duem massa anys
on vivim sempre d’anuncis, de promeses, de coses que mai es fan ( moltes d’elles
per sort), i que són l’excusa, estes virtualitats, per no deixar fer altres actuacions que potser sí són
precises i necessàries. L’escenari, l’espectacle, la imatge, les grandiositats,
tot acaba sent fum, fum que amaga la realitat, fum que crema els recursos, fum
que s’agarra a la gola i te fa tossir com una mal cosa i quasi provoca el vòmit, fum que ofega, i
aquest no és el fum que parlàvem al principi, de les substàncies que ells es
fumen, sinó de la combustió dels nostres diners.
I tant d’efectisme, només
el puc entendre perquè qui ens ha governat des de fa massa temps, sols tenia
com premissa el seu propi interés, i a l’hora de pensar o fer política per a
tots, no ha tingut idea ni propostes reals, més enllà dels tòpics, de les
aparences, dels espais trillats on ja no es podria rascar res. Inutilitat en
definitiva.
Tants anys després de
mentides, d’incompliments, estem on ja sabeu; líders en atur, líders en
destrucció d’ocupació, i amb uns dirigents que continuen repetint com cacatues
els mateixos mantres que fa lustres, les mateixes mentides, els mateixos
incompliments, esperant que encara algú els crega; tant ineptes que ni són
capaços de canviar de mentides i dir-ne de noves.
O és que ni saben el que
volen, o és que el que volen els converteix en autèntica mala gent
Que passen vostes bona
setmana, si poden, i els governants que tenim els ho permeten, i fins la
propera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada