El sòl del PAI Marina d’Or Golf(Mundo Ilusión) convertit un macro abocador.

Des de que en 2004 van començar les primeres aprovacions municipals tant del PAI Marina d’Or i el parc Temàtic Mundo Ilusión, fins a que a l’abril de 2010 des de l’administració autonòmica es donara el vist i plau del projecte, a esperes que els ajuntament de Cabanes i Orpesa aprovaren  el Programa en dies i començara la tramitació, el PAI i encara més el Parc Temàtic que el va justificar, dormen en calaixos, mentre els propietaris del sòl estan pagant ja com si es tractara de sòl urbanitzat.

            Durant aquest temps d’inactivitat, nombrosos són els conreus ( ametlers i tarongers en especial) que s’han anat ermant , omplint-se  d’herba i brutícia, i això ha animat a persones sense la més mínima educació cívica i respecte, a emprar bona part d’aquest sòl com un macro abocador sense control ( amb el risc que serà d’estiu la presència d’herbes seques i recipients de vindre per tot arreu)

            Malauradament, estrany és el camí o bancal abandonat que no acumule fems de qualsevol tipus.

            Aquestes fotografies han estat fetes ahir per la vesprada al terme municipal de Cabanes . La trista realitat del que ha vingut després del món de les fantasies

 

continua mirant fotos: 

Els ordinadors dels segle XIX

Comptabilitat agrària en les parets plenes 

de sutja, de finals del segle XIX i principis del XX

continua llegit si ens vols vore més 

L'art efímer

publicat avui al Mediterraneo

L’art i la seua manera d’entendre’l, també caracteritza a cada poble, el defineix; és la plasmació estètica per transmetre emocions; de la mateixa manera que cada poble té la seua llengua, també té els seus trets artístics. Sorolla no hauria pogut ser Sorolla sense la lluminositat mediterrània valenciana, de la mateix manera que l’expressionisme seria difícil que haguera nascut fora de la freda Alemanya.

Bergman i el seu cinema metafísic havia de nàixer des de Suècia, i de terres i esperit valencià Berlanga (imagineu a un Berlanga suec o a un Bergman valencià, això té menys sentit que córrer cotxes de carreres per un aeroport fet per a vianants).

Una de les més característiques representacions artístiques que identifica al poble valencià són les Falles,que es concentren en especial a les comarques valencianes i al Cap i Casal, però també a diverses ciutats de les comarques de Castelló i Alacant; l’art efímer, l’esforç d’un any de treball per ser consumit pel foc (impagable l’estudi sociològic que en el seu dia va fer Joan Fuster amb Combustible per a falles , i si algú té ganes que en faça un altre, d’estudi, sobre el significat de les gaiates i la seua relació amb l’art del reciclatge).

No cal anar-nos a avantguardistes expressions com l’obra d’Yves Klein o els embolcalls de Christo; la pirotècnia, també tan incrustada dins del nostre ADN, és també una clara manifestació de l’art fugaç, programació, treball, diners i molts diners, per esclatar en un segon, i commocionar-nos estèticament.

Per això, fins que no tinguem eixa visió fallera, no entendre la realitat de l’art de Juan Ripollés; l’art efímer, l’art per no durar; estàtues que cauen al vent, escultures que es s’escrostissen i mostren ràpidament el pas dels dies, com la d’Hort dels Corders, o altres que es cobreixen d’òxid de manera intencionada per buscar eixa força poètica. També es cremen les falles, no?, també se’n van en un minut milers d’euros en coets, aleshores, cal entendre a Ripollés com això, art de consum immediat i fugisser, com la nostra pròpia vida, o com els milers d’euros que ens han costat. H

Apocalipsis diversos.

  http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/apocalipsis-diversos_790869.html

publicat avui al Mediterraneo 

Molts esperaven amb ànsies que  el món acabara cap al 21 de desembre; arribar a les festes de Nadals, sense un euro a la butxaca era calamitós, el propi Pare Noel, o els Reis d’Orient tenien els dits creuats esperant que  aquest any no els tocara ja treballar, perquè quasi amb un de cada quatre ciutadans sense treball, amb els treballadors públics sense paga de Nadal i retallant-los  per totes bandes, amb treballadors de les empreses privades o autònoms passant estretors mai vistes, ja ningú podia arribar a finals de mes, el món s’acababa el dia 21.

            L’apocalipsi de Sant Joan ja ho deixava clar, els quatre genets, l’obertura dels set segells, les set trompetes... , penseu en ministres, en destrucció de drets socials com a trencament de segles o coses que pensàvem sagrades i consolidades, pensem en la bèstia ( amb barba blanca i cabells pintats)... tot té la seua lògica, allò de la caiguda de la Gran Babilònia (  o la gran meretriu), com símbol de la perversió i la idolatria, la fi d’un cicle de mentides, fum i bogeria.

            Nostradamus afirmava que el fin del món vindria amb la baixada dels cels d’un gran rei del terror, alguns interpreten que això dels cels era una metàfora al·legòrica al nord, algun ubiquen eixe nord en Galicia, i altres en Castelló, segons es faça la lectura territorial, el rei del terror per tant podria ser Rajoy, si es pensa en clau estatal, pel terror polític i social de les seues polítiques, o si es pensa en clau autonòmica seria Alberto Fabra, per la cara de terror que se li ha quedat a l’entrar a governar un Consell. Alguns diuen que eixe rei del terror ve d’Alemanya.

            Siga com siga, la fi del mòn ja el tenim ací, des de fa mesos, totes les profecies s’han complit però calia interpretar-les en el seu sentit just, és el que té escriure els textos de manera tant rebordonida, que a vore després qui després ho entén a la primera.

            I és que, que m’expliquen si no com s’ha pogut passar del mite del Levante Feliz, on un esquirol podia creuar el País Valencià de grua a grua, on ens venien la moto de la plena ocupació i de ser l’enveja de tota Europa, a parlar ja de xiquets i xiquetes de famílies abans classe mitjana, que estan desnodrits o passen fam, si algú pensa que això no és un apocalipsi, no sé que espera.

            Carles Mulet

Coordinador d’Iniciativa a les comarques de Castelló. 

Marina d’Or presenta un ERE que afectará a 214 trabajadores

LA CRISIS ACABA CON EL SUEÑO VACACIONAL

http://www.diarioya.es/content/marina-d%E2%80%99or-presenta-un-ere-que-afectar%C3%A1-a-214-trabajadores

Redacción Madrid. 27 de octubre. El grupo Marina d'Or, el que fuera un referente nacional de las actividades de construcción, promoción inmobiliaria, hostelería y turismo en el mediterráneo castellonense, ha acusado gravemente la crisis económica que azota en los últimos meses a nuestro país. Así, hoy ha anunciado que ha presentado dos expedientes de regulación de empleo (ERE) que afectan a un total de 214 empleados. La compañía atribuyó este ajuste de personal a "la reducción de actividad, fruto de la situación económica que sufre España y otros países". No obstante, el grupo ha puesto en marcha nuevas promociones en Marruecos, Panamá, República Dominicana, Brasil, Bulgaria y Egipto, y mantiene sus planes en Marina D'Or Golf.

   Marina d'Or, fundada en el año 83 y que creció exponencialmente al calor del boom inmobiliario surgido en España en los últimos años ha decidido reducir su plantilla en mas de 200 personas. Esto supone casi el 20% de la plantilla del grupo en toda España que alcanza las 1.170 personas. En concreto, los ERE presentados afectarán a 138 trabajadores de Construcciones Castellón y a 76 empleados de Marina d'Or.

   La compañía ha incrementado por contra los empleos en el exterior, donde trabajan para la empresa 247 personas, más otras 1.723 personas en contratas, lo que totaliza 3.140 puestos de trabajo en el conjunto del grupo.

   Según la empresa, los expedientes han sido negociados con los representantes de los trabajadores en las compañías y cuentan con el informe de conformidad de todo el comité de empresa.

   Con este ajuste de empleo, Marina d'Or asegura que persigue de restablecer el equilibrio entre la plantilla y la necesidades laborales ante la nueva situación del mercado, pero también mantener los puestos de trabajo que no están afectados y que la carga laboral no influya en el desarrollo futuro del Grupo, una vez se superen los efectos de la crisis.

   El grupo, que ha puesto en marcha últimamente promociones en Marruecos, Panamá, República Dominicana, Brasil, Bulgaria y Egipto, asegura que mantiene sus planes en Marina d'Or Golf, aunque irá a un ritmo más lento de construcción.

   Precisamente el pasado viernes el Ministerio de Fomento emitió un informe expresamente favorable al Programa de Actuación Integrada (PAI) Marina d'Or Golf para los municipios de Oropesa y Cabanes. Dicho informe era preceptivo en materia de carreteras y accesibilidad y su obtención constituía un requisito imprescindible para poder aprobar dicho PAI.

   El informe se pronuncia favorablemente sobre el estudio de tráfico y el sistema de accesos propuesto en el proyecto y que comporta la realización de un importante volumen de obra en conexiones y refuerzos de la carreteras nacional 340 y otras. Previamente, ya se habían obtenido informes expresos favorables en materia de carreteras por parte de las otras dos Administraciones responsables en materia de vialidad.

Cabanes: Compromís demana una partida autonòmica per actuacions d’urgència al Castell de Miravet

            23 de novembre  de 2012. El Grup Parlamentari de Compromís continua desgranant les esmenes als pressupostos autonòmics de la Generalitat per a 2013.

            Per al municipi de Cabanes, també s’ha demanat una partida per dur a terme una intervenció urgent que comence el procés de restauració i posada en valor del conjunt arquitectònic del Castell de Miravet ( castell, recinte de muralles,  l’església de Sant Bertomeu ...etc)

            La Conselleria de Cultura reconeixia recentment la necessitat de realitzar gestions amb la Conselleria d’Infraestructures per a estudiar la possibilitat de fer  un camí d’accés al castell, i en febrer d’aquest any el propietari de l’immoble oferia a l’ajuntament de Cabanes la seua cessió, mentre que a hores d’ara no s’haja procedit per part del govern municipal a demanar eixe traspàs.

            A finals de 2011, es feia públic l’amenaça d’ensorrament de les poques estructures que es mantenen en peu. Compromís ha incidit en presentar esmenes als comptes autonòmics que demanen inversions en la recuperació del patrimoni arquitectònic de les comarques de Castelló, perquè en primer terme és una manera de generar llocs de treball directe amb les restauracions, condicionaments..etc, i en segon terme, perquè ajuda a mantindre el patrimoni arquitectònic com a un element turístic de primer ordre.

Compromís presenta una esmena als Pressupostos autonòmics per potenciar turísticament els BICS de la Ribera

TORRE DELS GATS 

TORRE DEL CARMELET

TORRE DEL CARME 

TORRE DE LA SAL 

ESGLÉSIA FORTALESA D'ALBALAT 

CASTELL D'ALBALAT 

El grup parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes ha presentat, entre les nombroses esmenes als comptes autonòmics per a 2013, una per elaborar un pla de dinamització i aprofitament turístic dels Béns d’Interés Cultural  de Ribera de Cabanes ( quatre torres de guaita, Església- fortalesa i Castell d’Albalat).

            En l’actualitat, cap d’aquests BIC es pot visitar per dins ( excepte una de les torres, que està en estat ruïnós, la resta de torres estan tancades, contravenint allò que disposa la llei de patrimoni cultural valencià, i el castell es troba en estat ruïnós. Les torres són propietat privada.

            La única acció de l’ajuntament va ser posar junt a cada immoble un panell informatiu i una exposició dins de l’església, sempre tancada.

            El pla proposa elaborar una estratègia per atraure a visitants, establint horaris d’obertura concrets perquè puguen atraure visitants, o promoure actes culturals dins de l’església fortalesa d’Albalat, i analitzar la possibilitat que aquests immobles puguen ser adquirit com patrimoni públic i per tant, iniciar tasques de restauració.

Totes aquestes edificacions tenen catalogació genèrica com Bé d’Interés Cultural, i en el cas de l’esglèsia, del segle XIII el seu valor arquitectònic és de gran consideració. Les torres de guaita són de mitjans del segle XVI , i tenien com objectiu la defensa i alerta dels atacs de la pirateria barbaresca al litoral valencià.

,

Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 32. Règim de visites.

1. Per a fer possible l'adequat coneixement i difusió pública dels béns del patrimoni cultural valencià, els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns immobles declarats d'interès cultural hauran de facilitar la visita pública d'aquests, almenys, durant quatre dies al mes, en dies i horari predeterminats, que es faran públics amb la difusió adequada tant en mitjans de comunicació com en centres d'informació turística i cultural. El règim de visites que s'establisca haurà de garantir degudament el respecte al dret a la intimitat personal i familiar.

Sense perjudici de la contribució pública al règim de visites prevista en l'article 92 d'aquesta Llei, la conselleria competent en matèria de cultura prestarà als titulars dels béns, en la forma que reglamentàriament es determine, l'assistència necessària per al compliment d'aquesta obligació en les adequades condicions.

Cabanes: El PP paralitza l’apujada de sous perquè era il.legal, no perquè haja rectificat

http://unitspelpoble.blogspot.com.es/2012/11/cabanes-el-pp-paralitza-lapujada-de.html

Cabanes: Els regidors del PP s'apugen el sou.

Cabanes: Els regidors del PP s'apugen el sou.

http://unitspelpoble.blogspot.com.es/2012/11/cabanes-els-regidors-del-pp-sapugen-el.html

Ripolles en la tele, presentador llama a hector folgado por el tema carles mulet

Ripolles acude al programa "las miserias de tu vida" de jaime bores, para promocionar el traslado de su escultura del aeropuerto de castellon a la plaza mayor de Vila-real, Pero El presentador quiere que suba su audiencia, e intenta que le cuente algun problema, para ello llama a hector folgado diputado de cultura de Castellon, para ver si hay algo con carles mulet

La penúria econòmica d’un gegant amb els peus de fang... Marina d’Or deu 229.316,32 euros a l’ajuntament de Cabanes en IBI i taxa de fems.

Mentre a la veïna localitat d’Orpesa, ha de ser l’ajuntament, amb diners públics, qui destine 1,5 milions d’euros per fer-li la publicitat en els mitjans a l’empresa Marina d’Or, la seua difícil situació econòmica també té el seu reflex en Cabanes.

Ripolles escucha la noticia de Carles Mulet de iniciativa sobre su paga vitalicia.(capitulo 9)

Compromís presenta una esmena als Pressupostos de l’Estat per buscar una regeneració sostenible de la Platja de Torre de la Sal (Cabanes) .

            9 de novembre  de 2012. El diputat al congrés de la coalició Compromís-Equo, Joan Baldoví, ha presentat , entre les esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat una petició per estudiar una regeneració sostenible de la Platja de la Torre de la Sal de Cabanes.

Del fràcking i sa mare.

publicat avui per Mediterraneo 

Ens acusen d’estar sempre en contra de tot, i duem temps, molt de temps, llençant propostes, alternatives, idees per canviar les coses i millorar allò que no ens agrada, i se’ns silencia. I quan qui encara (i desgraciadament) ens governa proposa o permet barbaritats, alcem la veu i diem que això no és el que volem, i donem altres opcions, també se’ns silencia, no ens deixen exposar els nostres arguments, però sí que automàticament se’ns diu que som negatius i sols sabem dir no. Governem cada cop en més llocs, però es vol transmetre la imatge de que estem vivint en les trinxeres o la estratosfera.

El problema ha estat que durant anys, els que manen sols han proposat i fet despropòsits, sobre els  quals sempre hem donat respostes, un no, i una alternativa, encara que sovint s’haja sols transmès interessadament eixe no i distorsionat. El temps, acaba donant-nos malauradament quasi sempre la raó, i allò que veien errat, inútil, ruïnós, ha acabat sent-ho. Ells tenien un model, que era hegemònic, que prometia convertir el nostre territori en la terra promesa, i ens ha sotmès en la crisi més absoluta, en la misèria.

Baldoví (Compromís) demana recuperar l’Estació de la Ribera, en els Pressupostos Generals de l’Estat 2013.

Ribera de Cabanes, 2 d’octubre de 2012.  El diputat al Congrés de Compromís, Joan Baldoví, entre les més de 50 esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per 2013 per a incloure noves inversions a les comarques de Castelló, ha incorporat una que demana la recuperació i posada en valor de l’Estació de  ferrocarrils de Cabanes-Ribera de Cabanes.