Taula de continguts
[amaga]
|
Substituint una església de petites dimensions, possiblement d'origen medieval, el
6 de gener de
1722 s'inicia la construcció d'un nou temple, amb traça d'un arquitecte de
València i dirigida pel mestre d'obres Pau Ferrer.
[1]
Des de 1750 les obres s'acceleren, i en 1764 les obres estan acabades a falta del campanar, la cúpula i la façana. Durant els anys següents es decora l'interior amb la participació de l'arquitecte
Bartolomé Ribelles,
[2] i des de 1779 a 1791 es realitza la façana amb disseny i direcció d'obres de
Andreu Moreno, i amb la participació de l'escultor Cristòfol Maurat, el qual realitza la portada.
[3][4] De l'anterior església es conserva la capella de la Comunió, feta construir pel cabanyut Francesc Gavaldà, bisbe de Sogorb, en 1658, per dipositar les despulles dels seus pares.
[5]
Les grans destrosses produïdes durant la
Guerra Civil foren restaurades en 1964.
[6]
És un Bé de Rellevància Local amb la categoria de
Monument d'Interès Local per la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.
[7]
Temple d'una nau amb capelles laterals comunicades per petites obertures, creuer amb cúpula, i sagristies i capella de la Comunió als costats del presbiteri. La nau es cobreix per volta de canó amb llunetes i el presbiteri és lleugerament atrompetat.
[8]
El frontispici del temple està rematat per una cornisa mixtilínia amb forma de pinta de subjectar el cabell.
[9] És un espai que busca la simetria, i on el projecte inicial sembla exigir dues torres campanar, de les quals sols hi ha construïda una.
[8]
El frontis està centrat per una portada amb obertura d'arc carpanell amb les dovelles motllurades alternant diversos marbres, emmarcada per dues columnes corínties que suporten un entaulament corb, amb un fris decorat amb garlandes i sota la cornisa, decoració de dentells. Dalt, una fornícula amb
arc mixtilini, sostinguda per una mènsula adornada amb un angelet, amb la imatge del titular, emmarcada per dues pilastres que surten de mènsules i on el capitell està substituït per
putti, i pinacles en els extrems. Per damunt, una finestra flanquejada de pilastres corínties, les quals suporten un
frontó circular, dòna més verticalitat a la portada.
[8]
Als extrems de la façana, dues pilastres dòriques d'ordre gegant en cada costat suporten un entaulament senzill, la cornisa del qual remata la façana en els extrems.
Un entaulament, suportat per pilastres corínties, circumval·la el perímetre de la nau, a excepció de la capçalera. Elements de rocalla decoren les claus dels arcs, envolten les finestres, perfilen les llunetes i donen moviment als arcs torals.
[8]
Adossat a la façana, en el
costat de l'Epístola, té planta quadrada, amb dos cossos separats per una cornisa, el primer massís, decorat amb pilastres dòriques, i el segon, amb obertures de mig punt en cada cara flanquejades per pilastres jòniques amb garlandes penjant. Per les característiques monumentals de la fàçana sembla inacabat.
[modifica]Tresor parroquial
De l'orfebreria, les pintures i els ornaments litúrgics que posseïa abans de la guerra civil, encara conserva diversos objectes valuosos, com:
[4]
- Lignum Crucis, de 1470, de taller valencià.
- Calze, del segle XV, de taller morellà, amb el peu del segle XVIII.
- Tern de teixit venecià amb brodats en fil de seda, argent i or, del segle XVI.
- Relleus de fusta polícroma d'un antic retaule del segle XVII.
[modifica]Referències i notes
- ↑ Gil Saura 2004: p. 350.
- ↑ Llaguno y Amírola 1829: p. 307.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 350-351.
- ↑ 4,0 4,1 Sánchez Adell 1990: p. 164.
- ↑ Mundina Milallave 1988: p. 157.
- ↑ Gil Saura 2004: p. 351.
- ↑ Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Gil Saura 2004: p. 352.
- ↑ Vilaplana 1996-1997: p. 27.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004. p. 350-352. ISBN 84-89944-93-8.
- Llaguno y Amírola, Eugenio. Noticias de los Arquitectos y Arquitectura de España desde su restauración. vol. 4. Madrid : Imprenta Real, 1829.
- Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón.(Reproducció facsímil de l'edició publicada en 1873). Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorro, 1988, 693 pp. ISBN 84-7580-527-2.
- Sánchez Adell, José; Rodríguez Culebras, Ramón; Olucha Montins, Fernando. Castellón de la Plana y su provincia. Castelló: Inculca, 1990, p. 164. ISBN 84-404-7693-0.
- Vilaplana, David. «Arquitectura barroca castellonense y de las comarcas limítrofes». Estudis Castellonencs, 7 (1996-1997), pp. 15-40. ISBN 84-86895-90-1.
[modifica]Enllaços externs
