El tigre, en perill d’extinció

A la nostra comarca tenim tot un seguit d’espècies que coneixem, en vies d’extinció, sent el paradigma de totes elles, l’arxifamosa “ Gamba de Miravet”, que junt a altres espècimens de fauna troglodita de temps del Picapedra com a mínim, es veuen constament amenaçats per lo menys arxifamós vial (ara la Pobla- Mundo Ilusión).

Dels perills d’extinció de la criptofauna autòctona també hem parlat en reiterades ocasions; des de la (en femení) fantasma de Miravet fins al mític i nostrat Xupacabras que segons molt autòctons han avistat ( o només escoltat, com és el cas d’Oreja júnior, de Cabanes, que jura i perjura haver-lo escoltat a la seua caseta junt a la Costa de les Santes).

A aquesta llista roja ( o negra per a alguns), cal afegir un altre animalet igualment emblemàtic, entranyable, sobre els riscos dels quals ningú se n’ha adonat, es tracta del “tigre”. No, no es tracta de “los fabulosos tigres blancos” que s’anunciaven aquest cap de setmana per al circ que ahir per a lector delectarien a la població del “Circo Belisario” ( és cert). sinó d’un menudet insecte que té per llar les branques, fulles i fruit dels ametlers. El contacte carnal dels humans amb el “ tigre”, es sol manifestar d’ací a unes setmanes en el nostre calendari, just amb la collita/replegada de l’ametler, i quan et cau damunt el diminut amic, t’entren unes picors per tot el cos, que recordaràs durant tot l’any. El nom a tant graciós animalet li ve de la ferocitat amb que t’ataca, i pel color del seu pelatge, que emula als grans mixinos ...Ara, el nostre tigre, també perilla, con la resta de fauna autòctona, de morir intoxicat per les dioxines i furans que volen emetre des dels fumerals de la incineradora de Vall d’Alba. L’extinció és part de l’evolució; desapareixeran espècies per ocupar el seu lloc d’altres; desapareixerà el tigre, per donar lloc als voltors i demes aus carronyeres.