Fenòmens paranormal al voltant de l’arc romà de Vall d’Alba.

Fenòmens paranormal al voltant de l’arc romà de Vall d’Alba.
(publicat ara no recorde si fa 3 o quatres pasques, com passa el temps)

Com cada matí, aquest diumenge, vespres de Sant Vicent ( ja metabolitzada la mona pasquera), pretenia despertar observant el món des del meu sofà. I periòdic en mà, només a la pàgina 5 del Levante de Castelló, en sobtava un titular explèndid “El PP afirma que el Arco Romano de Cabanes está en el término municipal de Vall d’Alba”.

Aquesta notícia, no ens ha sorprés gens ni miqueta als i les habitants del Pla de l'Arc... ja teniem la mosca darrere l’orella .

No era el primer cop, que els cabanuts veiem en premsa que l’arc nostre de tota la vida, s’atrubuia, (per obra i gràcia de ves tu a saber qui), a la veïna Vall d’Alba. En l’ocasió anterior, es va muntar un canyaret considerable en la població del Ravajol, s’acusava de tal gesta periodística a un vell director d’escola franquista, expedientat per maltractar als seus alumnes en l’època del PSOE, (col.laborador d’aquell mitjà de comunicació) i que ara intentava fer mèrits per a xuplar del pot, quan tornaven a manar els seus ( mostrant-li al cacic de la contornà, fins a on aplegava la seua flexivilitat) . Tinguera o no la culpa aquest personatge, setmanes després li era assignat un alt càrrec en certa Conselleria.

Va passar el temps, i l’arc continuava sent, (aparentment), encara de Cabanes, malgrat els fenòmens paranormals... una bonica caseta de Vall d’Alba, actuava com a engolidor( per activa i per passiva) de tot alló que es moguera des de les Coves fins a Borriol, i des de Vistabella fins a les Columbretes, una especies de forat kàrstic com el de la famosa gamba de Miravet, però que en lloc d’engolir i després traure les coses al mig d’un barranc, les instal.lava ordenadament ( o no ), al terme de Vall d’Alba, el qual cada dia semblava més a un cementeri, tot ple de plaquetes i lapides commemoratives.

Un prestigiós parapsicòleg, que escribia en un gens menys prestigiòs periòdic local, i apareixia en una molt més prestigiosa televisió local, ja va avisar que les runes del Castell de Miravet, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, i , ara no recorde si va dir l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser, o l’Avellà de Catí, formaven un triangle perfecte, una espècie de vòrtex descobert ja pels templaris, i que això justiciava tots els fenòmens paranormals dins d’aquest triangle, com les aparicions d’una fantasma al castell de Miravet (cosa que només va vore ell), o la complicada explicació pitagòria de les mesures i sentit vertader i ocult de l’arc romà.

Molts ja haviem descobert l’origen de les gelades de les atmeles, de la desaparició estieunca de bresquilles, melons i melones i albercocs, de la malaltia del cap gros dels conills, de la pesta porcina, o de la colonització dels avestruços de les nostres comarques: estaven dins del triangle malait.

A partir d’ahí, tot tenia una explicació, l’epicentre estava tot justet a la Vall d’Alba ( un mas de Vilafamés que des de 50 anys és poble).

El centre de Salut comarcal, els instituts d’Adzena i el de Cabanes, els autobusos escolars de les Coves, l’asfaltat dels camins, els pasejos marítims, les places de bous, les pantes de tractament de pneumàtics, les de purins, les inversions de la Diputació o de les Conselleries, , les ajudes per a la creació d’empreses, els polígons industrials pagats amb diners públics, el pla eòlic, les cases de cultura, i fins i tot els avestruços... tot anava movent-se cap a Vall d’Alba... en una espècie de poltergheist comarcal.

Fins i tot, al damunt d’una montanyeta va apareixer una ermita, caragols de pedra en les fonts, o una extranya estàtua de Jaume I transformat en barrufet.

L’efecte iman, torturava contantment al seu pobret alcalde, ( des d’aci tota la nostra solidaritat) que veia com fins i tot les seues possesions dins i fora del seu terme, es veien afetades: en un bancal seu apareixia una mansió que es menjava la canyada que la vorejava, la primera fàbrica del poble no s’ubicava en el polígon industrial, sinó en un terreny seu fora de tal catalogació, o un aeroport que es volia fer al costat d’uns terrenys familiars on la cantant Karina aprenia entusiasmada el gens noble art del parany: resulta que en el projecte, sense saber com, la torre de control es mou i passa a afectar els seus terrenys.

Pensavem que el moviment s’havia aturat, però David Serra, portaveu de cultura del PP, ens ha ficat de nou davant del problema: l’arc romà de Cabanes ja està en el terme de la Vall d’Alba... quan tardaran les forces telúriques a portar-lo fins al centre de Vall d’Alba, és la gran incognita.

A la Ribera de Cabanes ja estan preparant-se per a canviar el seu padró... sabien que el passeig marítim de Vall d’Alba era un avís... la mar també es veu absorvida cap a dalt ( algun ingenu es pensava que era cosa del calfament del planeta..ja!). Ara ja es veuem com a la Ribera de Vall d’Alba.

Aquest fenòmen paranormal, és el principal mal de cap de Carlos Fabra, el pobre, està que no dorm... ja li ha avisat al Bisbe, Reig- Pla , que d’ací a poc la seua diocesi es dirà de de Vall d’Alba- Castellón ( en Segorbe es muntarà una que no veas), i el propi Bisbe passara a ser J.A. Reig- Pla de l’Arc. La Diputació serà també rebatejada de Vall d’Alba-Castellón. Alguns apunten la gens exagerada possibilitat de l’aparició de Fadrí a pocs pams de l’ermiteta de Sant Antoni a Montalba, o la del Delta de l’Ebre a l’entrada de la Barona, acavant, d’aquesta manera, d’una vegada, amb la “pertinaz sequia”, que afecta a les nostres comarques.

Què serà de nosaltres?, el temps ho dirà... mentre hi hague terme de Vall d’Alba, estem salvats, el problema serà quan aquest s’esforne baix la terra, nostre sinyó ens pille confesats. Esperarem, mentre, escoltant l’agònica cançó, que com a cant del cigne, emeten els darrers xupacabres d’aquesta terra castigada.

Carles Mulet i Garcia.

Veí de Cabanes ( de moment....)