Mal, molt malament, el resultat electoral

No esperàvem aquest resultat, dir que sí seria mentir. La bipolarització absoluta del bipartidisme, on la gent només ha pogut escoltar i vore PP i PSOE, la por dels progressistes a una tornada del PP ( l’anomenat vot útil) on es sabia que cap altra opció política “d’esquerres” podria traure representació a les comarques de Castelló, i el circ que hem estat muntant des de després de les autonòmiques tots els integrants de Compromís, el trencament d’EU, eren tots factors que teníem en compte i que sabíem que anàvem a passar-nos factura, però no tant.

No ha anat bé, gens bé, i ja hem vist declaracions de tot tipus, moltes d’elles totalment irresponsables quan no impresentables.

Bipartidisme: la crida al vot útil, de nou ha estat molt forta, la por a que el PP tornara a governar la dreta, ha castigat especialment a les opcions d’esquerra, que hem vist com a tots els municipis, perdien vots a favor del PSOE.

Novetat: Som un partit nou, en només tres mesos des del nostre naixement, no hem tingut temps d’explicar quin és el nostre projecte, qui som i on volem anar. Moltíssima gent encara tenia un gran cacau perquè no sabia molt bé com havia quedat internament la cosa després de la crisi, i molts dels votants de l’esquerra alternativa han optat per l’abstenció també, com a mostra de càstig.

Igualment, molta gent crítica amb EU s’havia quedat a mig camí esperant a vore el resultat; no compartien aquest nou viatge amb la gent del Bloc, ni quedar-se en EU... ara, que EU ja ha mort, i el nostre pacte ha fracassat, serem molts els que haurem de seure’ns a vore cap on hem d’anar, i si el viatge mereix la pena.

El pacte, després d’una campanya caòtica, on s’han llançat missatges contradictoris ( intencionadament per part d’alguns per crear malestar), on IdPV i Bloc només hem coincidit fent campanya dos cops a la ciutat de Castelló ( i només per a l’afiliació interna, sobre tot la del Bloc), on IdPV no ha participat en cap acte municipal més junt amb el Bloc, on no s’ha fet cap roda de premsa conjunta... que ara algú tinga la barra de responsabilitzar-nos a nosaltres , a IdPV d’aquesta davallada electoral, sense assumir en cap moment la més mínima responsabilitat personal o col·lectiva, demostra el nivell . Després de l’espectacle “ara sí vaig, ara no vaig i dimistisc, ara torne a voler anar en estos però no en els altres, i al final “ els estos”, són els culpables de tot”, a més de ser una falta de consideració absoluta i de coherència, demostra la falta de fonaments; si tant mal anàvem a fer la coalició, efectivament, no haver acceptat encapçalar-la.

L’electorat al qual volíem adreçar-nos des d’IdPV òbviament ho tenia molt difícil quan des de la nostra candidatura algú podia soltar alegrement frases com que “el nostre programa no és dretes o d’esquerres”, o amb discursos desideologitzats. En fi, es veu que el fariseisme i la mesquindat no és patrimoni de ningú en exclusiva.

Errors, jo sí que crec sempre que si no tenim més suport electoral, no és per culpa dels demés, sinó perquè en alguna cosa estem fallant. Si repassem els missatges que hem llançat durant aquesta campanya, hem intentat corregir els errors d’altres campanyes, i centrar-nos sobre tot, i quasi en exclusiva, en els missatges en positiu, en propostes, en explicar precisament què faríem nosaltres si governarem... o bé aquestes propostes no són les que la gent espera, o bé el galliner electoral ha impedit que la gent les pugera escoltar ( cosa aquesta darrera més factible, tenint en compte el nul espai, per exemple televisiu).

Què fem a partir d’ara?. Un cop destruït el projecte d’IU i d’EU, amb una forta davallada del Bloc ( ara en coalició), dels Verds que es presenten en solitari, d’ERPV... , ¿ val la pena continuar intentant construir una alternativa al nostre País, pobles i comarques, sobre tot mirant cap al 2011, o passar-nos tots al PSOE?, anem a intentar donar-li color al panorama polític, o perpetuar el bipartidisme?. Òbviament, qui tenim el desfici de la política, direm que val la pena intentar-ho, però no per continuar en la marginalitat política, sinó per jugar a primera divisió, fet un anàlisi seriós de quin és el veritable escenari.

Cal continuar apostant per crear un nou espai aglutinador, com vam apostar durant l’Entesa o el Compromís, cal continuar superar les velles maneres, les velles formes, les velles cares ( no per l’edat de les persones, sinó per les maneres d’actuar), i qui estiga convençut, que es puge al carro, i qui no, que ens baixe i deixe de donar patades; crec que mereix la pena intentar-ho... perquè és la única opció que ens queda, vist com s’està posant tot.

Agrair igualment a tota la gent que a pesar de tot, aquest diumenge va votar la nostra coalició, la gent que va votar al PSOE però tenia en nostre cor en nosaltres, segur que la propera vegada no faran el mateix, i sobre tot, un bes molt gran a Isaura, per haver estat fins a l’últim moment donant la cara, i lluitant per la dignitat de tots i totes, com a partit, com a projecte i com a poble.