Animals polítics.

publicat avui per Mediterraneo 

Aristòtil deia que l’home era l’animal polític ( el zoon politikon), perquè havia desenvolupat “l’art” d’organitzar-se socialment, de crear eixes estructures de relació, viure en ciutats.

  Això de l’animal no ho deia perquè en la política hi haja molt de porc, de llop ( en pell de corder o sense), molts d’ase ( o burro), molt d’animal que repta,, molt de paparra, puça, gos, mona o mico, rabosa ( o zorrón), voltor ( buitre) , rapinyaire ( carroñero) ... perquè de segur que el lector se li ve a la ment qualsevol d’aquest animal al pensar en algun polític del seu entorn, o dels que ixen a la televisió.

            És cert qui hi ha espècies animals que s’organtizen molt bé, i sovint millor que els humans, però nosaltres havien aconseguit dotar-nos d’una eina, la política, com a instrument per prendre decisions col·lectives, per solucionar problemes, per regir les nostres ciutats i estats.

            I com ha canviat el món des de l’antiga Grècia fins ara, no?, i si no que els ho diguen als propis grecs, que de ser el bressol de la cultura occidental, a ser ara les primeres víctimes dels bàrbars del nord. De com quatre lladres poden carregar-se principis  tant arrelats a la tradició clàssica com la democràcia per instaurar el lladronici dels mercats, conceptes tant abstractes que ningú entén ben bé que són i si són reals. De l’Atenes de Pèricles, a la del jubilat que es va suïcidar la setmana passada per no poder fer front al salvatge estat de depravació que estan obligant al poble grec per seguir els dictats del neolliberalisme més extremista, hi ha un abisme monstruós.

            I és que la política sembla que ha deixat de ser eixe art del ciutadà, de l’home lliure, per convertir-se en un mal en si  mateix, i és que ja ho diuen totes les enquestes, la política i els polítics són ara dels principals problemes que veu la ciutadania. I és normal, perquè la política s’ha convertit realment massa sovint en un instrument perquè una classe de deshonrats es plene les butxaques, perquè quatre aprofitats visquen a tot tren a costa dels demés; la política ha deixat de ser un instrument per canviar la societat, a ser un instrument en mans d’un poc, per viure a costa de la societat.

            I ara sí podem parlar de porcs, de llops, de raboses, de rapinyaires, de bestioles que ens demanen els donem el nostre poder, per a fer després el contrari que ens han promès. La política, convertida en un zoològic, tornem a pensar en els exemples d’animals.