dimarts, d’abril 03, 2012

Després de la vaga


columna de la COPE d'avui
Dijous passat, vaig ser un dels afortunats que va poder exercir el meu dret a la vaga, en primer lloc, perquè de moment, no sóc un dels més de 60.000 veïns de les comarques de Castelló que ja els haguera agradat poder fer-la, però al no tindre treball, era impossible.
En segon terme, perquè també he estat dels afortunats en no tindre por, por a perdre la faena per fer vaga, por a que prengueren represàlies per no treballar eixe dia.
I per això, quant anar a vaga no és un dret sinó un privilegi, és quant es demostra al nivell de hem aplegat

Precisament el dijous ho contava en el meu perfil de facebook, el seguiment de la vaga havia estat espectacular, ni un vol a l'aeroport de Castelló, a més d'haver-se tancat l'estació de l'AVE que connecta Castelló amb l'aeroport

 el Parc Temàtic Mundo Ilusión va  suspendre dijous  tota l'activitat, dels trens de rodalies fins Vinaròs no en va circular cap, la connexió del troleibús fins al Grau i fins als demés pobles de la Plana no va  funcionar. Un piquet va impedir celebrar actes en el centre de convencions de Calatrava, i el rectorat de la VIU havia estat siliconat. L'autovia de la Plana va estar  tallada a l'altura de Sant Mateu.Els 20 camps de golf de la província, tancats, la Ciudad de las Lenguas va suspendre dijous  totes les classes . Tancats també els hospitals comarcals de Peníscola, Morella i Vall d'Uixó, i la llarga llista era interminable.

            I cal entendre la reflexió no com a que la vaga sols havia triomfat en el món irreal de les promeses incomplides, ja sabeu que ara dades i exemples en tindrem a favor i en contra, sinó que aquesta llista ràpida del seguiment de la vaga, també era un reflexió, del que ens ha dut fins on estem , de per a què ha valgut la gestió de tants anys de la casta política que es manté al poder; una activitat basada en la política d’aparences, que mai s’apleguen a materialitzar.

I és que, estimats oients, si haguérem aplegat a aquesta situació perquè qui ha gestionat els nostres diners, se n’ha gastat més del compte en dotacions públiques, en millorar serveis, en incrementar la nostra qualitat de vida, ara podriem entendre que ara entre tots hem de pagar la crisi. Però s’han gastat els nostres diners en mentides, en trames corruptes, en pagar coses inecesàries que no s’han fet.

Per això, la vaga és sols una manera de protestar, però ens queda un llarg camí de lluita perquè paguen aquest crisi els que l’ha causat i no nosaltres.-