Dijous passat, vaig ser un dels afortunats que va poder exercir el meu dret a la vaga, en primer lloc, perquè de moment, no sóc un dels més de 60.000 veïns de les comarques de Castelló que ja els haguera agradat poder fer-la, però al no tindre treball, era impossible.
En segon terme, perquè
també he estat dels afortunats en no tindre por, por a perdre la faena per fer
vaga, por a que prengueren represàlies per no treballar eixe dia.
I per això, quant anar
a vaga no és un dret sinó un privilegi, és quant es demostra al nivell de hem
aplegat
Precisament el dijous
ho contava en el meu perfil de facebook, el seguiment de la vaga havia estat espectacular,
ni un vol a l'aeroport de Castelló, a més d'haver-se tancat l'estació de l'AVE
que connecta Castelló amb l'aeroport
el Parc Temàtic Mundo Ilusión va suspendre dijous tota l'activitat, dels trens de rodalies fins
Vinaròs no en va circular cap, la connexió del troleibús fins al Grau i fins
als demés pobles de la Plana
no va funcionar. Un piquet va impedir
celebrar actes en el centre de convencions de
Calatrava, i el rectorat de la VIU
havia estat siliconat. L'autovia de la
Plana va estar tallada
a l'altura de Sant Mateu.Els 20 camps de golf de la província, tancats, la Ciudad de las Lenguas va
suspendre dijous totes les classes .
Tancats també els hospitals comarcals de Peníscola, Morella i Vall d'Uixó, i la
llarga llista era interminable.
I cal entendre la reflexió
no com a que la vaga sols havia triomfat en el món irreal de les promeses
incomplides, ja sabeu que ara dades i exemples en tindrem a favor i en contra,
sinó que aquesta llista ràpida del seguiment de la vaga, també era un reflexió,
del que ens ha dut fins on estem , de per a què ha valgut la gestió de tants
anys de la casta política que es manté al poder; una activitat basada en la
política d’aparences, que mai s’apleguen a materialitzar.
I és que, estimats oients, si haguérem aplegat a aquesta situació perquè
qui ha gestionat els nostres diners, se n’ha gastat més del compte en dotacions
públiques, en millorar serveis, en incrementar la nostra qualitat de vida, ara
podriem entendre que ara entre tots hem de pagar la crisi. Però s’han gastat
els nostres diners en mentides, en trames corruptes, en pagar coses inecesàries
que no s’han fet.
Per això, la vaga és sols una manera de protestar, però ens queda un llarg
camí de lluita perquè paguen aquest crisi els que l’ha causat i no nosaltres.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada