Pa i futbol

columna de la COPE d'aquesta setmana 

Aquesta setmana el futbol ha complit amb les seues funcions, i ja no es parla de crisi, d’atur, de misèries, les banderes espanyoles es veuen en balcons, i tot el món sembla feliç. La família real  no ha donat tampoc notícies, cosa rara,  i l’estiu ja està tocant les portes.

            I és que ja es sap que el pa i el circ sempre han estat un bon recurs per part dels governants, tirans o no. Ara, de pa poc, com a molt algun entrepà quant ve campanya a canvi de pujar-te a l’autobús i dur-te a la plaça de bous ,I el circ, el canvien pel futbol, que té més predicament.

Als que no li trobem la gràcia al futbol, i encara menys a eixa idea d’Espanya, aquest dies ens costa estar en sintonia amb les converses de la majoria, que si el gol de no se qui, que si l’oportunitat perduda de l’altre, que si ens va tocar patir... que si anem a guanyar.

            No se si s’han assabentat vostés que eixa “prima de 300.000 euros que es promet als jugadors de la selecció, és sols per a ells, i no pels aficionats a l’esport. A vosté la única prima que li por tocar de resquill o de ple, és la prima de riesgo.  Bonica prima, la de 300.000 euros, lliures d’impostos, per jugador, que vosté i jo els pagarem, perquè els puguen evadir  els futbolistes a un paradís fiscal.

            Eixa és la trista realitat, mentre els metges, científics i la gent millor preparada ha de fugir del nostre Estat per poder treballar i sobreviure,  i ningú s’escandalitza, ací s’idolatra a gent amb un coeficient intel·lectual que ratlla els dels ximpanzés del bioparc , perquè tenen gràcia a pegar-li a una pilota en els peus, o amb una raqueta,  o amb un palet. Eixos són els salvadors de la pàtria, els que mereixen cobrar més que un ministre o un científic, i que mereixen, que els diners que entre tots els paguem pels seus mèrits, vagen a parar a paradisos fiscals, isquen del nostre estat, no valguen per generar riquesa interna, sinó per a fer-los a ells infinitament rics i sense cap obligació amb la ciutadania que els cobreix d’or.

            Però clar, s’ho mereixen, són els que ens curen tot els mals, els que fan oblidar les penes, els que ens donen el circ diari i així ens va...

Que passen vostés bona setmana, a pesar del futbol, i fins la propera