Que ve el Papa
04 Juliol, 2006


Per sort aquests dies no he d’anar a València, amb la calda que cau, i amb la mandanga per la vinguda del Papa, seria una experiència massa forta. La televisió pública valenciana que paguem entre tots, però on només ixen ells, no és què abans la mirara mai per higiene mental, però el sempre morbós zàping, em mostra que més enllà de PP-Papa-Copa Amèrica no hi ha res més, pa, circ i demagògia.
I jo em pregunte, ¿ no estàvem en un estat aconfessional?, aleshores, per què els diners dels nostres impostos ( inclòs d’aquells que ni farts de vi de missa posem la creueta en la Declaració de Renda per subvencionar a l’esglèsia catòlica), es balafiaran de manera tant bestial durant aquests dies en tota la “pompa i boato” , ¿ per què no diu l’ajuntament de València, o la Generalitat quan s’estan gastant de la mateixa caixa d’on s’han de fer escoles i centres de salut per a tots els valencians?...
I aquest senyor vindrà a dir que és i no és una família, tot just quan celebrem un any de que es poden, per fi, casar dos persones del mateix sexe. El Govern Valencià es gastarà els nostres diners, i la televisió pública retransmetrà missatges contra la llibertat sexual, contra la llibertat de les dones en temes com la concepció i avortament, contra les mesures per evitar les malalties de transmissió sexual, els avanços científics, i sobre tot, contra els fonaments de la nostra constitució i el nostre estat de dret ; contra l’estat laic i aconfessional. A mi que vinga aquest senyor, no em trau la son, és més, em seria indiferent si no ens costara un euro a tots els valencians; diners, que després tant atrac a l’erari públic, no estem per a llançar alegrement.