Sobre el pacte amb el Bloc

Sobre el pacte amb el Bloc
Aquests dies, venim rebent diàriament la dosi del “ culebrón”, del que sembla un exòtic festeig entre EU i el Bloc, del qual, tot i sense saber si s’aplegarà a consumar mai eixe matrimoni de conveniència, el primer a debatre semblen ser el “ on em pose jo i on et poses tu”.
Sembla, que l’únic problema està en qui ha de ser el cap de llista per Castelló dins eixe hipotètic pacte; per tant, es dedueix que no hi haurà cap problema amb la imatge corporativa, ni amb el programa electoral. Sabem que en bona mesura eixe debat ve alimentat per l’interés periodístic de la notícia, i no per un debat real intern; s’ha parlat molt més en la premsa que no en l’interior de les organitzacions.

Si existeix eixe hipotètic acord programàtic, suposarà que alguna de les dos forces haurà de renunciar i/o modificar part del discurs que va emprar en les passades autonòmiques; Imaginem que ja no tindrà lloc, en aquest suposat pacte, les lloances del candidat Albero al PHN, o que en Castelló tindrem un posicionament clar i diàfan sobre l’aeroport, l’AVE, i el model de desenvolupament pel qual apostem. Ara, sembla, els aires venen canviats, i hi ha una predisposició a reconduir unes relacions precàries i molts cops basedes en la confrontació directa; l’objectiu també sembla clar, desplaçar al PP del a Generalitat, per instaurar un govern de l’esquerra plural, que siga capaç de traure al nostre País de l’estancament i la corrupció i la dregradació.
Eixa possibilitat, compta, quan menys, amb l’especticisme de molta gent de les nostres comarques que han hagut de vore com sovint, eixe mateix partit que ara vol traure al PP de la Generalitat, ha ajudat a entrar, governar i assolir majories en molts ajuntaments, ( per citar alguns, Vila-real, Borriana, Benicàssim, Benicarló...etc), o simplement, ha entrat a formar part governs impresentables com el del PP en majoria absoluta en Castelló ( el dels Gimeno i els Fabra)..
Sembla, doncs, que eixa etapa és aigua passada, i les declaracions preelectorals de Pere Mayor deixant la porta oberta a un enteniment amb el PP autonòmic, també. Crec que val la pena intentar eixa nova etapa, tot i que els insults i desqualificacions que hem patit per part de personatges de segona dins del Bloc encara són molt recents ( afortunadament, personatges ja relegats a un lloc testimonial)..

Tot i això, reitere, sembla que amb un pacte global de les forces a l’esquerra del PSOE, amb EU i Bloc com a principals motors, junt als distints Verds i demés formacions minoritàries, ajudaria a un canvi de cicle polític tant necessari a hores d’ara; la conclusió seria, si el que ens juguem és quedar-nos com estem, o intentar millorar, i si en l’intent ens tornem a quedar com estàvem, val la pena el risc.

El problema està, precisament, en si no ens quedem com estàvem.
L’unic problema, com comentava al principi, sembla ser la capçalera de Castelló: si estem convençuts de que junts anem a traure 2 diputats de Castelló, i el Bloc ( o UPV), només ha obtés un diputat per Castelló quan EU li l’ha donat per mitjà d’un pacte, i EU en solitari sempre l’ha mantés, per què ara de nou se li ha d’oferir el cap de llista?. L’únic argument és que en les autonòmiques passades (2003) , la candidatura del Bloc va obtindre 4000 vots més a la província; gastant eixe mateix argument, EU va traure en la demarcació provincial de Castelló 4000 vots més que el Bloc en les Generals només un any després, al 2004, o 1800 vots més en les europees del 2005, per tant, que el Bloc representa a més gent a Castelló és una veritat a mitges ( en dos anys, de 5,9 % dels vots, es va quedar en l’1,3%).
A la ciutat de Castelló, posada com a paradigma d’eixa suposada gran distancia del Bloc respecte a EU, dels 766 vots que ens van distanciar en les autonòmiques, o dels 2000 de les municipals (gràcies a una multimilionària campanya electoral del senyor Albero i qui sap qui més), a les Generals del 2005 vam traure quasi 1500 vots més que el Bloc , 677 més a les Europees ( on el Bloc rebia el resultat més pobre de tota la seua història a la ciutat, incloent de la UPV), per tant, les dinàmiques semblen molt canviants, i no es pot extrapolar les coses tan fàcilment.

Està clar que tots hem de fer sacrificis i concessions, però les que toquen; el treball que han vingut fent els nostres diputats autonòmics per Castelló, no pot quedar en un no-res; no es tracta d’un assumpte d’orgull, sinó també de reconeixement a un excel·lent treball i de confiança de la gent que ens ha votat. Malauradament, hem patit etapes molt dures en EU, on hem perdut representació a les principals institucions ( ajuntament de Castelló, Diputació...etc), i per tant, el diputat autonòmic ha estat per les circumstancies el grna cap visible, al qual no es pot renunciar tant fàcilment.
EU no és responsable de l’injust sistema electoral ( amb el famós 3%, tant EU com Bloc tindrien el seu diputat per Castelló assegurat), però si s’ha d’ajudar a un company “menut” a saltar eixa barrera, el primer que hauria de fer és no posar-nos a nosaltres condicions per a que isquem visiblement perjudicats).
Què passaria si es signara el pacte EU-Bloc, i li donarem el cap de llista per Castelló al Bloc, i l’ala dretosa d’aquest partit ( és a dir, l’agrupació de Castelló), es mobilitzara contra el pacte, (contra el qual es manifesten sempre que poden)?, que eixiria només un diputat del Bloc amb els vots d’EU, i els vots del Bloc se n’anaren a l’abstenció?.
Crec que val la pena l’esforç d’aconseguir eixe pacte, amb l’objectiu de tirar fora al PP, però no a qualsevol preu. Cal començar una nova etapa de reencontre entre les dos formacions, sense la renúncia de cap a les seues senyes d’identitat; i respectar a casdascú el que té assolit, i repartir a partir del creixement.
El si hi haurà pacte o no entre EU i Bloc, no es decidirà en les noticies de premsa, sinó, en el cas d’EU, per part de la militància, i fer un debat paral·lel als mitjans amb retrets i condicionats, no ajuda massa. Cal parlar molt del tema, amb trasnquil.litat i seriositat, ja que ens juguem molt.