Un senyor que vesteix sempre en faldes, de bordats finíssims, de teles nobles, que du les sabatetes lluentes del color roig a joc amb el cinturó i el gorret, anells d’or pesat i pedres precioses, cadenes lluentes amb cristos monumentals; que en teoria s’ha abstingut durant tota la seua llarga vida de tindre contacte carnal amb dones ni homes, diu que el matrimoni entre persones del mateix sexe, o el divorci entre persones de diferent sexe, causa greus pertorbacions.
Això ho diu gent que parla d’éssers invisibles, de coloms que engendren a verges, de senyors que ressusciten a morts, caminen per sobre l’aigua; senyors que practiquen la teofagia, menjant-se la carn del seu déu i bevent-se la seua sang en un curiós ritual. De divinitats que castigaven als pobles amb plagues de llagostos, o mares divines capritxoses que segrestaven les pluges i sols aplacaven la sequera quan les trauen a passejar pel poble. Deus que envien als seus fills al món per a que els maten de manera sàdica; divinitats que ens van crear del fang als homes i a les dones d’una costella nostra ( i sort que va parar; si ens lleven dos costelles més s’acaba la procreació per donar-nos d’habilitats massa distretes).
Eixos homes elegants, que no practiquen el matrimoni, ens diuen com ens hem de casar. Els que no tenen el teoria relacions sexuals, ens diuen en qui podem o no tindre’n. Ells, que en teoria no tenen fills, ens dieu com hem d’educar als nostres ( i que volen que se’ls apropem); homes que no es presenten a eleccions i volem imposar un programa electoral basat en creences religioses; i tenen la barra de dir-nos a la resta si estem pertorbats. Això passa per tindre una classe política governant plegada als seus desitjos, que fa més cas al llibre mitològic de la Bíblia que l’ordenament jurídic d’un Estat en teoria aconfessional.
