divendres, de juliol 04, 2014
Imputen a l'arquitecte municipal i a l'ex secretari i actual cap d'urbanisme de Cabanes
dimarts, de juny 17, 2014
Entrevista a Tossal Gros
http://www.calameo.com/read/00180698612427c38f322
Moviments socials
als nostres pobles
“Durant la
planificació de l’aeroport, una potent maquinària ens venia una espècie de
paradís, suposava oposar-se a un progrés sagrat i únic”
Carles Mulet, implicat en els moviments ciutadans de
denúncia sobre l’aeroport, ens explica com recorda aquesta oposició i quina és
la situació actual de la infraestructura
Laura Villaplana Moliner
Si cerquem a la xarxa
“Aeroport de Castelló” una de les primeres entrades que trobem és la de
l’enciclopèdia lliure Viquipèdia, la qual explica que des de la construcció de
la infraestructura “s’ha convertit internacionalment en un símbol del
malbaratament, el qual ha caracteritzat el desenvolupament de la crisi”. Avui
ens centrarem en buscar algunes respostes a com s’ha pogut arribar a esta
situació, quins elements han estat en joc per oferir esta imatge d’excés i
despropòsit, i especialment, quin paper van tindre i tenen els moviments
socials i polítics dels nostres pobles durant tot el procés, des de l’aprovació
fins a l’actual inoperativitat de l’Aeroport.
Com és sabut, la construcció,
inauguració i gestió de la infraestructura situada a uns escassos 20 km de les Coves, no han
estat exemptes de polèmiques. Un dèficit patrimonial de 61 milions d’euros
(segons l’auditoria de comptes de 2013), una inversió inicial de 150 milions,
la implícita destrucció d’espais naturals d’elevat valor ecològic, la seua
dubtosa necessitat per la proximitat als aeroports de València i Reus, els
recents intents fallits de malvendre’l i les costoses adjudicacions de gestió,
són alguns dels elements clau que posen llum sobre la qüestió.
Però ens agradaria poder anar
més enllà de les dades i conèixer una miqueta més a fons quina ha estat
l’oposició social al llarg del procés, i per això parlem amb Carles Mulet, veí
de Cabanes, qui ha estat implicat en els moviments ciutadans i polítics de
denúncia al voltant de l’aeroport, també com a coportaveu de Compromís a les
comarques de Castelló.
- Des de l’any 2000, quan estava previst que l’aeroport
entrés en funcionament fins ara, quines creus que han estat les principals
causes que fan que avui en dia encara no hage aterrat cap avió?
Els principals problemes han
estat dos, al meu entendre, per una banda, la falta d’interès de cap companyia
o grup econòmic en volar i aterrar des de Castelló, i la nefasta tramitació des
del principi del projecte.
Respecte a la falta d’interès;
contínuament se’ns ha venut que hi havia infinites nòvies rondant a aquesta
infraestructura, i a l’hora de la veritat, sempre ha estat mentida; això ha fet
que ningú estiguera donant pressa, no ha hagut mai cap estudi de viabilitat
econòmica, ni cap lobby interessat en l’aeroport. Però el més important a
l’hora d’impedir-li entrar en funcionament, ha estat una gestió negligent
irresponsable des del minut zero; un tria arbitrària de la ubicació que va
ocasionar endarreriments i paralitzacions, tràmits que sempre s’han fet
malament i a destemps, permisos que no s’han sabut gestionar; a hores d’ara,
tants anys després, encara hi ha desenes de passos burocràtics pendents, i això
que Aerocas té una plantilla de gent en teoria especialista molt ben pagada i
han signat contractes astronòmics amb tècnics especialistes.
- Quin paper creus que han jugat els personalismes en
el procés de construcció i gestió de l’aeroport?
Ahí
radica el principal problema, perquè la proposta de fer un aeroport, i fer-ho
en eixe lloc concret, no ix de cap demanda social ni econòmica, sinó del
caprici personal d’alimentar un ego malaltís, això, barrejat amb els favors que
s’havien de pagar als de sempre (les grans empreses constructores de Castelló,
les implicades en casos de corrupció per finançament del PP en el cas Gürtel,
que són les que han fet el negoci amb les obres dels principis), en fer
contractes astronòmics amb familiars o empreses molt pròximes.
També
cal recordar que qui va gestionar des de la Diputació el projecte en primera
persona era l’exvicepresident de la Diputació Francisco Martínez, el qual, mira
quina casualitat, va aconseguir que es modificara el projecte per afectar a
finques a nom de son pare.
Per
tant, és evident que si darrere del projecte de l’aeroport no haguera estat
Carlos Fabra i tot el que l’envolta, sinó la racionalitat, la realitat seria un
altra.
- Com a veí de Cabanes i pròxim als moviments
ciutadans, com valores el posicionament i mobilització socials enfront el
projecte de l’aeroport?
A
finals dels 90 en especial, vam ser massa pocs els que ens vam mobilitzar, es
van organitzar actes de tot tipus; xerrades informatives a tota la comarca,
replegada de signatures i adhesions, concerts, marxes a peu, va participar gent
dels pobles del voltant, els més afectats, va ser poca la que va mantindre un
posicionament crític. És cert que enfront teníem aleshores una potent
maquinària que ens venia una espècie de paradís d’urbanitzacions, camps de
golf, la plena ocupació... i front a això, mobilitzar-se contra una
infraestructura (fóra aquesta o el vial Cabanes-Orpesa), suposava oposar-se a
una espècie de progrés sagrat i únic.
- Creus que una major implicació social de denúncia
hagués fet que l’actual situació fos diferent?
És
difícil saber-ho, però evidentment si haguera hagut major posicionament
contrari, les coses s’haurien pogut fer d’un altra manera; ací és que vam
acabar pendent tots, no sols els veïns als quals se’ls va expropiar quasi en
format atracament els seus terrenys, i amb l’amenaça que suposa i suposava per
als pobles del voltant tindre una infraestructura d’aquestes característiques
al seu costat; sinó que ens ha acabat afectant a tots, els milions d’euros
malgastats en el trajecte, obres, publicitat, fastos, manteniment a pesar
d’estar tancat, el paguem tot. El sainet a tot l’estat per l’esperpent de
l’aeroport acaba causant dany a la imatge de tot Castelló.
Per
tant, si no sols els veïns, sinó els seus representants, s’hagueren posicionat
críticament i exigint racionalitat i compliment de la legalitat, no estaríem on
estem; tenim exemples recents a la retina de contundents mobilitzacions
ciutadanes que han aconseguit aturar o modificar projectes que pareixien
inaturables i han fet doblegar-se els mandataris més autoritaris.
Cal
recordar que cap ajuntament va tindre un posicionament crític, que tots els
grups de la Diputació Provincial recolzaven aquest projecte. O mentre a Madrid
va governar el PSOE, i haguera pogut modificar
o demanar correccions, van ser una part més de l’engranatge que ens ha
dut on estem. Tinc una valoració positiva de la capacitat de la mobilització
social, de segur, que amb major mobilització, no estaríem on estem.
- Com valores la recent adjudicació de la gestió i
explotació a l’empresa canadenca SNC-Lavalin?
Sembla
un simple baló d’oxigen al Consell per previ pagament tindre algú que li rente
la cara; si l’aeroport fóra rendible, no caldria buscar a cap empresa a la qual
li haurem de pagar 2,5 milions d’euros a l’any perquè gestione l’aeroport .
Lavalin
és una multinacional implicada en molts assumptes tèrbols, i vetada pel Banc
Mundial per operar en molts països, si ha vingut a Castelló no ha estat perquè
veja rendibles les operacions de l’aeroport, sinó perquè sap que darrere
d’aquest aeroport, hi ha una administració autonòmica que pagarà a l’empresa
mentre l’explote. És a dir, és una empresa que ve a fer negoci per
l’adjudicació i no preocupada en si funciona o no l’aeroport.
- Quina seria la teua voluntat, una vegada construït
l’aeroport i externalitzada la seua gestió, per a que el projecte guanyes
sentit i sostenibilitat des d’un punt de vista social i ambiental?
És
difícil eixa valoració, com es vol que siga una cosa que penses que no s’hauria
d’haver fet mai en eixes condicions i ubicació. El que m’agradaria és que
deixara de ser una sangria de diners públics, que si ha de funcionar, no siga a
costa d’alimentar una empresa privada amb diners públics, que si almenys no és rendible,
no siga deficitària per als contribuents. Que realment, si algun dia funcione,
puga ajudar a generar treball de qualitat en tota la comarca. Ambientalment
veig complicat que siga compatible un aeroport amb el respecte ambiental de l’entorn
( contaminació acústica, visual, etc).
diumenge, de juny 15, 2014
Compromís pedirá anular el
convenio del parque temático Mundo Ilusión, que 10 años después, y pese a todo,
sigue en vigor
Los vecinos regalan al
Consell 24 millones de euros para no hacer nada.
El coportavoz
de Compromís en las comarcas de Castellón y concejal en Cabanes, Carles
Mulet, ha expuesto hoy, que tanto en las Cortes Valencianas, como en el
ayuntamiento de Cabanes, se va a presentar sendas iniciativas para exigir la
anulación del Convenio que se firmó ahora hace diez años, para conseguir gratuitamente
suelo para el Parque Temático Mundo Ilusión.
10 año después, según
Mulet, el TSJ CV ha anulado hasta en dos ocasiones el PAI Marina d’Or Golf que tenia asociado este parque temático, y ya
en 2010, el Consell liquidó la sociedad
pública 'Mundo Ilusión' que tenía que gestionar el anunciado parque temático en
los alrededores del PAI. Mulet ha recordado que el 13 de octubre de 2004, el
conseller de Economía, el presidente de la Diputación y los alcaldes de Cabanes
y Orpesa firmaron un convenio para desarrollar el proyecto, "entre otros
argumentos, porque la Generalitat lo veía como un objetivo prioritario".
Así, ha
añadido que el texto indicaba que, a través de la Sociedad Proyectos Temáticos
de la Comunidad Valenciana. SA, "se redactará y ejecutará el proyecto del
Centro de Ocio Mundo Ilusión, y la cláusula decía claramente los propietarios
del suelo del PAI tienen que ceder gratuitamente a la Generalitat la
superficie de terrenos sobre los cuales se ubicará el futuro Centro de Ocio
Mundo Ilusión, 800.000
metros cuadrados .
Este suelo, ha recordado
Mulet “ no se expropia como hizo la Generalitat, con Terra Mítica, sino que
aquí, directamente, se le quita sin ninguna indemnización a los propietarios,
lo que es un hurto en toda regla, de un suelo, que de haberse desarrollado el
PAI, tendría un valor según la valoración de los terrenos que hizo la
adjucataria, de 30 € el m2, o sea, 24.000.000 de euros, para el Consell, para
un parque temático que han descartado hacer.
Según Mulet “ ahora, con el PAI anulado, y con la nula
intención del Consell de hacer ningún parque temático, es el momento de dejar
sin efecto este convenio, que a pesar de todo, sigue en vigor; si se reanudara
el PAI, los propietarios tendría que ceder este suelo, para que el Consell no
haga nada. ¿ Qué harían con 800.000
m2 quitado a los vecinos, regalárselo a algún amigo?.
Para el portavoz ecosocialista “ si algún día, por
marciano que sea, al Consell se le ocurre hacer con dinero
público un Terra Mítica 2 en tierras castellonenses, lo primero que tendría
que hacer es adquirir el terreno dónde ubicarse, y no quitárselo a los
propietarios”
dissabte, de juny 14, 2014
LA CHA TRASLADA A LAS CORTES ARAGONESAS LOS VUELOS CON YODURO DE PLATA EN LAS COMARCAS LÍMITROFES DE CASTELLÓN Y TERUEL.
.jpg)
Al igual que ha hecho Compromís en las Cortes Valencianas, la Chunta Aragonesista ha trasladado a la Cortes de Aragón una serie de preguntas parlamentarias acerca de los vuelos ilegales de avionetas que utilizarían el yoduro de plata para destrozar tormentas, ambos partidos se han hecho eco de las denuncias de centenares de vecinos de las comarcas afectadas, donde testimonian que se han visto avionetas sin identificaciones que aparecerían durante las tormentas, para eliminarlas y así evitar las granizadas, pero también llevándose por delante las lluvias, e incrementado todavía más la sequía. Este fenómeno no se circunscribe solamente a esta zona, pero tanto las comarcas aragonesas como las del interior de Castelló, son de las más castigadas.
Cha y Compromís, socios en la coalición Primavera Europea, ya han trabajado conjuntamente en otros posicionamientos que afectan a ambos territorios como el problema de la fractura hidráulica.
A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN:
Joaquín Palacín Eltoro, Diputado del Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), de acuerdo con lo establecido en el artículo 196 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula al Departamento de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, para su respuesta escrita, la siguiente Pregunta sobre la práctica de intentar evitar las tormentas en territorio aragonés mediante avionetas tirando yoduro de plata.
ANTECEDENTES
Vecinos de diferentes comarcas aragonesas vienen denunciando lo que parece ser una práctica habitual de avionetas que estarían sobrevolando estas comarcas posiblemente tirando yoduro de plata para evitar las tormentas. De ser real esta práctica, podría ser la causa de la disminución drástica de lluvias en esta zona.
PREGUNTA
¿Tiene conocimientos el Gobierno de Aragón que se produzca la práctica de intentar evitar las tormentas en territorio aragonés mediante avionetas tirando yoduro de plata?
En el Palacio de la Aljafería, a 13 de junio de 2014
El Diputado
Joaquín Palacín Eltoro
A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN:
Joaquín Palacín Eltoro, Diputado del Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), de acuerdo con lo establecido en el artículo 196 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula al Departamento de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, para su respuesta escrita, la siguiente Pregunta sobre los procedimientos se siguen para autorizar los vuelos con avionetas tirando yoduro de plata para intentar evitar las lluvias.
ANTECEDENTES
Vecinos de diferentes comarcas aragonesas vienen denunciando lo que parece ser una práctica habitual de avionetas que estarían sobrevolando estas comarcas posiblemente tirando yoduro de plata para evitar las tormentas. De ser real esta práctica, podría ser la causa de la disminución drástica de lluvias en esta zona.
PREGUNTA
¿Qué procedimientos se siguen para autorizar los vuelos con avionetas tirando yoduro de plata para intentar evitar las lluvias?
En el Palacio de la Aljafería, a 13 de junio de 2014
El Diputado
Joaquín Palacín Eltoro
dilluns, de juny 02, 2014
dimecres, de maig 28, 2014
El diputat provincial d'afers taurins carrega a l'erari públic nits d'hotel en Madrid per a 2 persones
El diputat “d’afers taurins” José Pons, cobraria un sou gens
dolent de 43.825,32 euros, a l’any ( segons el PSOE local, també cobraria 341,50
euros per cada plenari, 03,55 per cada junta de Govern, o 170,75 per cada
comissió informativa http://www.elperiodic.com/vilafames/noticias/189205_psoe-jose-pons-renuncia-sueldo-como-alcalde-tras-cometer-irregularidad.html
) i va intentar cobrar al mateix temps
uns 900 euros al mes com alcalde de Vilafamés.
Tot bé, no?
Dons es veu que amb aquest sou, no en té prou per viure, i
carrega als comptes de l’Escola Taurina de Castelló de la qual ell és el
responsable polític ( l’Escola Taurina depèn de la Diputació), nits d’hotel per
a dos persones en Madrid, tal i com es pot vore en la comptabilitat de l’Escola
Taurina de Castelló que fiscalitza la Diputació Provincial, la qual és pública .
90 euros d’Hotel
per a dos persones en Madrid, que hem pagat entre tots els contribuents. La data,
07-06-2012 coincideix amb un important esdeveniment taurí en la Ventas. Per què se li
paga des de l’Escola Taurina, que té un pressupost per a formar a alumnes, una
nit d’hotel en Madrid al Diputat? Per què carrega aquesta despesa?, qui era la persona
que l’acompanyava i també li hem pagat la nit? 90 euros la nit, demostra que l’Hotel
que van triat tenia un bon grapat d’estrelles. La descripció de la despesa
deixa clar que va ser per una factura de l’estància en Madrid del Diputat
Delegat de l’Escola Taurina, és a dir, José Pons.
Curiosament,
en la comptabilitat de l’Escola Taurina apareix també acte seguit dos bitllets d’avui,
gestionats per la mateixa empresa de viatges, en la texi dia, per a dos
persones “ Jose Antonio Rodriguez Perez i un tal Alejandro SAnchez”, persones
que no tenen cap vincle en l’escola taurina ( i encara així, l’escola taurina
no paga bitllets d’avui als seus alumnes”, Aquesta factura seria de 400 euros. Qui són J.A. Rodriguez Pérez i Alejandro
Sanchez, i perquè se carrega al compte de l’Escola Taurina aquest bitllet?, era
una manera de camuflar el viatge a Madrid en avió de José Pons i acompanya el
mateix dia?
Pensen José Pons, i Javier Moliner pensen donar explicacions,
o callaran com quan vam fer pública la factura de la botella de vi per 87,12
euros.
dilluns, de maig 26, 2014
L’ensorrament progressiu de Marina d’Or
Mentre gràcies a la publicitat pagada per l’ajuntament d’Orpesa pagada
per tots els seus veïns continua publicitat les instal·lacions d’oci, les
aventures urbanístiques i immobiliàries del grup, s’ensorren.
Si fa pocs dies explicàvem
com : L’ADJUDICATÀRIA DEL PAI MARINA D’OR GOLF I TORRE LA SAL (
19,5 MILIONS DE M2) ÉS LA QUE HA ENTRAT EN CONCURS DE CREDITORS.
Dons ara,
després que la immobiliària del banc de Sabadell ( solvia) se quedara bona part
dels apartaments del PAI de Torre la sal
Ara, ha estat la immobiliària del Banco Popular, Aliseda, qui s’ha
quedat en un bon grapat de de pisos en l’Edifici PlayaRibera del PAI Torre la Sal,
i també de la zona “ residencial Marina de Cabanes” en el nucli de l’Empalme.
De nou, les immobiliàries
dels bancs venen ara els pisos que l’empresa no va poder vendre en el seu dia,
a uns preus molt més assequibles.
Mentre, l’empresa, amb
aquesta dificultats, i en concurs de creditors, continua sent l’adjudicatària d’un
PAI que fa anys hauria d’estar acabat (Torre la Sal), amb una situació
vergonyosa gràcies a equip de govern i empresa, i també continua sent qui té
adjudicat el PAI més gran d’Europa, anul.lat dos cops pel TSJ
dimecres, de maig 21, 2014
fotos que qüestionen la "restuaració" del Millars a Montanejos
abans
després 
Hi ha actuacions que en teoria es fan amb bona
intenció, però que sempre te deixen el dubte i la mosca darrere de l’orella
Que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
autoritze una actuació de “restauració del Millars” ens diversos termes municipals
de l’Alt Palància, sembla en principi positiu, però quan veus maquinàries pesades
dins del llit del riu, arrasant en tota la vegetació, es generen molts dubtes, restaurar
és roturar?
Per això, anem a demanar explicacions a la CHX
sobre els detalls d’aquestes actuacions.
divendres, de maig 16, 2014
Quí és Europa?
Que estes eleccions europees “ li la sua” a més d’un, és normal… si a moltíssima gent li la sua les generals, les autonòmiques o fins i tot les municipals, què t’esperes?. Si barregem el desencant i el desencís, la fartera de la gent, la desil•lusió en la política i els polítics, el meninfotisme autòcton, se pot entendre. Òbviament no és qüestió de justificar l’abstenció, és el símptoma de que moltes coses fallen, començant per les pròpies estructures polítiques.
continua llegit a http://gentambiniciativa.wordpress.com/2014/05/16/qui-es-europa/
Els malbarataments de l'Escola Taurina de Castelló
Mentre l'educació pública ha patit una retallades bestials, la Diputació Provincial de Castelló destina anualment més de 177.000 euros a finançar íntegrament l'Escola Taurina, per " formar" a futur toreros. No té la Diputació cap escola de ceramistes, agricultors, pintors, bombers, per exemple, però sí una per a que la formació dels toreros els ixca gratis. Però a banda d'això, estos dies hem presentat una denúncia en Fiscalia per malversació de fons públics en esta Escola, http://www.laveupv.com/noticia/9198/compromis-presenta-una-denuncia-contra-la-diputacio-de-castello-i-moliner , ara, veiem factures carregades a la caixa fixa, que en principi serien "legals", però són totalment indecents, com l'haver-se carregat, per un alt càrrec de la Diputació, sembla ser , un factura de 87,12 euros en una simple botella de vi " señorio 2009".
Quines despeses es carregaven a eixa "caixa fixa" de l'Escola Taurina que no fiscalitzava ningú?
dijous, de maig 15, 2014
dimecres, de maig 14, 2014
Presentada denúncia en Fiscalia per possibles delictes greus en l’Escola Taurina de Castelló.
Després d’haver tingut accés una sèrie de documentació que acreditaria la possible comissió de delictes prevaricació, falsificació de documents públics i documents privats, de l'abandó de destinació i d' omissió del deure perseguir delictes, de suborn (cohecho) de la malversació, dels fraus i exaccions il·legals i de la desobediència i denegació d'auxili, s’ha presentat davant de la Fiscalia de Castelló una extensa denúncia acompanyada de 61 documents adjunts que acreditarien aquests possibles delictes, presumptament comesos de manera continuada.
Aquesta denúncia, a més de l’omissió i denegació d’auxili per perseguir delictes presumptament comesa pel president de la Diputació Provincial i el diputat provincial d’afers taurins, i la resta de possibles delictes haurien pogut estar comesos per l’exdirector l’Escola Taurina de Castelló, Rufino Milián.
,
Segons la documentació aportada, presumptament s’haurien pogut cobrar de la caixa fixa de l’Escola Taurina dependent de la Diputació Provincial, tota una sèrie de despeses i honoraris que ja estarien coberts per contractes amb empreses privades, fet que provocaria o una duplicitat en la facturació, o fer-li pagar a l’erari públic despeses que s’era conscient no s’havien de pagar amb diners públics, aquesta manera de facturar s’hauria fet de manera reiterada i s’hauria pogut provocar un greu forat econòmic a les arques públiques, per al presumpte lucre de tercers.
La denúncia interposada davant de Fiscalia demana investigar si els fets produïts en 2009, ( i que encara no estarien prescrits per tant, al ser un delicte continuat) s’haurien repetit durant altres anualitats.
dijous, de maig 01, 2014
Vilafamés 1900, anacronisme o banalització del franquisme?
Vilafamés celebra, amb l'èxit i l'encert d'altres anys, l'onzena edició de "Vilafamés 1900", una exposició viva pel nucli antic que segons l'ajuntament que l'organitza" Vilafamés se transformará para mostrar la forma de vida de la sociedad tradicional a comienzos de 1900. El conjunto histórico de la población es el marco que recrea la forma de vida, para lo cual, mediante la colaboración de los vecinos y las asociaciones de la localidad, se representan oficios y actividades, en el interior de las viviendas, y tradiciones, en espacios públicos, que permiten trasladarse un siglo atrás en el tiempo.
A tal fin se procederá a la recreación de diferentes ámbitos que muestren los establecimientos de épocas pasadas: Molino de aceite, Bodega, Taberna, Barbería, Farmacia, Escuela, Horno de cocer pan (s. XIV y XVI), Zapatería, Carpintería, Ceramista, etc.
No obstant, a algú li patina les neurones, o no en té directament, al ubicar dins d'eixa exposició una suposada recreació d'una caserna de la Guàrdia Civil, amb una decoració que no correspon a 1900, sinó a 1940, i amb fotografies que de gràcia en fan ben poca.
Un quadre del colpista i criminal Queipo de Llano
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gonzalo_Queipo_de_Llano_y_Sierra ( l'activitat del qual va ser "destacable" a partir dels anys 30, i no de la primera dècada del segle passat), un quadre de Dictador Franco ( que es podria vore en les casernes de la Guàrdia Civil al final de la Guerra Civil ) o el "parte" del fi de la Guerra, de 1939.
Tota aquesta simbologia franquista, no aporta res a l'exposició, més bé al contrari, esdevé una taca i una ofensa, ja que a més de no tindre cap vincle cronològic ( seria com a mínim de quatre dècades posteriors al temps que es vol recrear), pot considerar-se una banalització del franquisme i els seus representants.
El fet és tant greu, com si a Alemanya, cap poble volguera recrear el seu passat de 1900, i es recreara emblemes i personatges del III Reich ( també de finals dels anys 30 i no de principis de segles)
Aquest incident és un desencert total, que caldria eliminar de manera fulminant i evitar que situacions com aquestes deslluisquen una iniciativa tant interessant com la de Vilafames 1900, ja que intentar donar normalitat al franquisme, a més de l'error històric d'ubicar-lo quatre dècades abans, és ofensiu i innecessari.
dilluns, d’abril 07, 2014
Boes i culebrons
article fet per al diari Mediterraneo
La premsa seria
explicava aquests dies com s’havia encetat justificadament certa alarma al vore
una cosa llarga i verda que travessava el Parc Ribalta, alguns pensaven que era
el TRAM que davant de les pròximes eleccions europees, ja el volien fer
circular per dins del passeig, però es veu que no, era un boa constrictor d’uns
dos metres, que algun veí havia tret a passejar i prendre el solet com es fa
amb els pequinesos i demés gossos; —redéu —va pensar un güelo que jugava a la
petanca —açò sí que és un culebrón, i no el del PSOE a l’ajuntament de
Castelló!.
Es veu que eixe animalet tenia més
perill que Esperanza Aguirre al volant, i que un municipal ha explicat que creu
falten patos en la basseta dels ídem del parc. Casualitat?. Siga com siga, este
cap de setmana, quan en la Pèrgola feien la una interessant fira de turisme
d’interior, a l’arrimar-me a vore-la i gaudir dels expositors i propostes que
fan els nostres pobles, anava tot estorar i mirant a tort i dret a vore si
entre les herbes m’eixia un altra constrictor d’eixes, que ja sabeu que quan es
crea una moda, per absurda que siga sol triomfar; m’entraven uns tremolors que
riure-te tu del Castor i de Florentino Pérez.
Tot això passava mentre a València
Rajoy feia públic el candidat que encapçalaria les europees pel PP, —ahi, no
xica, això encara no, — un lapsus, pensava que Consuelo Ciscar a l’abandonar
l’IVAM l’enviaven a Brusel.les, a exportar el valencian way of life. Ja sabeu això que la realitat supera la
ficció
dissabte, d’abril 05, 2014
PAI Torre la Sal; els avals de Marina d’Or anul·lats
L’empresa va ser avalada per Company of
Guarantees no està autoritzada pel Banc d’Espanya.
Mentre l’empresa Marina d’0r assetja econòmica a
l’ajuntament de Cabanes (http://cabanes.compromis.ws/2014/04/04/quan-costa-a-lajuntament-lassetjament-de-marina-dor-contra-cabaneses-busca-torero/) , es veu que
la situació econòmica i legal de les seues actuacions no sembla la més idíl·lica,
així, hem sabut com els avals presentats per l’empresa per garantir la
urbanització del PAI, almenys en part, haurien estat declarats nuls, al
treballar en companyes no reconegudes per les administracions espanyoles.
Així,
si en marc de 2006 l’empresa aconseguia avals multimilionaris amb entitats “normals”
com ara el Banc de Sabadell, al llarg del procés, aquests avals haurien estat
substituts ( per minorar-los d’acord amb el desenvolupament de les obres), i s’hauria
optat per companyies no reconegudes dins el territori espanyol. ( En el cas
concret d’una illa d’edificis, l’aval de 2006 era de 1,4 milions d’euros amb
Banc Sabadell, i el darrer declarat nul, de poc més de 200.000 euros amb l’entitat
Company of Guarantees.
En
març d’aquest any, per resolució d’alcaldia es declaren nuls aquests avals. Tot
i la gravetat del fet, en cap moment s’ha informat a la resta de la corporació
d’aquest incident, on la incapacitat econòmica de l’empresa pot condicionar
tant la polèmica pròrroga del PAI pendent de resoldre des de fa dos anys, com
el manteniment de l’empresa com urbanitzadora si no pot acreditar la solvència
econòmica.
Es
dóna el cas que precisament el Banc de Sabadell –Sòlvia, va vendre recentment a
preu de saldo bona part dels edificis que s’havia quedat, no venuts per l’empresa,
en aquestes urbanitzacions.
Company
of Guarantees seria una entitat no autoritzada pel Banc d’Espanya i el Ministeri
d’Economia per operar en territori espanyol, amb publicacions explícites que
advertien d’aquest extrem, a pesar d’això, l’empresa va optar en treballar amb
aquesta entitat. No s’entén com fins ara l’ajuntament havia acceptat aquests
avals com vàlids, a pesar de no ser-ho.
diumenge, de març 30, 2014
Cabanes: quan te sancionaven per blasfemar, no arruixar dos vegades al dia el carrer, dur gallines soltes pel poble o "defecar" a menys de 50 metres del nucli urbà
clica damunt de cada imatge per vore-les més grans
dimarts, de març 25, 2014
Les varetes màgiques
ací versió sencera de la breument retallada que publica el Mediterraneo (
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/varetes-magiques_867608.html)
Recorde que quan
vam estar debatent al programa electoral per a les municipals a Cabanes, vam
incidir en que volíem un altre tipus de compromís amb la gent que no fóra
prometre grans actuacions, coses materials que en gran mesura no depenien de
nosaltres sinó d’altres administracions, sinó simplement coses que realment poguérem
complir; ètica i canvi en les maneres de fer les coses.
I continue pensant que el canvi
polític a nivell autonòmic també s’ha de basar en això, en coses que realment
estiguen en les mans, per no generar esperances o expectatives de ves a saber
què i que després no es puguen assolir; serà possible en un any un canvi de
model econòmic?, tant de bo!. Serà possible canviar la manera d’entendre la
política?, si les primeres mesures que aplica un nou govern són precisament
autoimposar-se límits i controls externs, autocensurar-se les possibilitats de
tindre actuacions autoritàries, el pas donat serà molt important; donar
mecanismes a la població per poder fiscalitzar totes les actuacions del seu
govern, aplicar la transparència real ( i no com ara) per detectar enriquiments
patrimonials injustificables en els càrrecs públics, establir mecanismes de
pressupostos participatius reals on bona part del capítol d’inversions s’hagen
de triar pels ciutadans, acudir a les consultes, referèndums o sondejos
ciutadans en aquells aspectes importants no contemplats en les propostes
electorals i que susciten controvèrsia; propostes que tots fan, en abstracte,
però després es queden diluïdes en no-res.
Miracles, solucions sorprenents o
varetes màgiques no existeixen ( com aquell que tenia el remei per traure a
Espanya de la crisi i mira on ens ha dut), canvi de prioritats personals i
polítiques, humilitat en les propostes i pensar sempre en la gent, sembla poc
però és molt.
divendres, de març 14, 2014
El dilluns 17 de Febrer a partir de les 19:00 h, el futur de les Illes Columbretes a debat, pel perill de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.
El proper Dilluns dia 17 de Febrer a les 19:00h. en la Llibreria Argot de Castelló (Carrer Sant Vicent 16), Diego K. Kersling, Xavier del Senyor i Lluís García Iñurrategui participaran en una xerrada organitzada per L'associació Molts Mons, la Plataforma Petroli No, Columbretes Netes i la Confraria de Pescadors del Grau per advertir a la societat castellonenca dels perills de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.
El biòleg i expert en el fons marí de les Columbretes Diego Kersling, l'activista i tècnic mediambiental Xavier del Senyor i l'advocat i assessor jurídic de la Confraria de Pescadors Lluís García Iñurrategui oferiran cadascú el seu punt de vista sobre el perill que suposa la realització de prospeccions petrolíferes a les Illes Columbretes.
La biodiversitat que atresoren les Illes van motivar que foren protegides com a reserva marina, aquesta biodiversitat es posarà en perill si les prospeccions que amenacen el Golf de València es duen endavant
La xerrada organitzada per l’associació Molts Mons, queda enquadrada dins del cicle que l’esmentada associació ve realitzant els dilluns en la Llibreria Argot de Castelló, a partir de les 19:00 h, i, que durant el mes de Març tenen com a fil conductor els moviments socials.
dissabte, de març 08, 2014
La N340 al seu pas per la Ribera, difícil solució.
Una gasolinera, un
bar a vora carretera al barri de l’Empalme, dos al de la Venta ( i la resta de
negocis al voltant), un altre al Pardalero, i uns quants més fins al límit del
terme de Torreblanca, forns, tendes de ceràmica, prostíbuls, i tot tipus de
negocis han sobreviscut a la Ribera de Cabanes gràcies a la N340; eixa N340 que
també ha posat els pèls de punta per travessar quasi per dins aquests nuclis de
població, i que hem demanat mesures; perquè facen afectiu el pont per no haver
de tocar el vial per arribar a la platja de Torre la Sal, que hem demanat
solucions perquè els xiquets que agarren diàriament l’autobús per anar a l’escola
de Torreblanca no se la juguen, limitacions efectives de velocitat..., les dos
cares de la moneda.
Al prompte, quan es va parlar en
aquell moment de fer una variant al seu pas pel terme municipal de Cabanes, que
evitara l’actual traçat i la traslladava tocant l’AP7, gent entusiasmada per
vore com sa casa se revaloritzaria, guanyaria en seguritat i tranquil·litat, i
gent radicalment en contra al pensar com perillava el seu negoci, el seu lloc
de treball o el del seu veí, i com de
nou, els seus horts anaven a patir una mossegada o desaparició com ja va passar
amb l’autopista.
Ara, la decisió “urgent” del
subdelegat del Govern Espanyol de desviar tots els camions per la CV-10 , a l’altura
de Torreblanca, per la carretera de l’aeroport-Torreblanca (Cv-13) i per la
CV-10 fins a Nules, ja ha començat a notar-se en els negocis de la Ribera, i
ja ho notem qui gastem la CV-10; molts més
camions, amb tot el que això comporta. Se podrà beneficiar algun restaurant o
gasolinera del poble?... imagine que rebot també, però, el problema està damunt
la taula.
Els
empresaris aglutinats per la Plataforma de damnificats per la N-340, diuen que
la solució seria alliberar l’AP7 i que cadascú circule per on vulga, també els
acabaria perjudicant a la llarga, però sembla la més sensata, que el camioner,
que manté tants negocis, puga entrar si vol, a dinar a un bar de carretera i no
haver d’emprar directament la CV-13.
El que cal, és prendre les decisions
per consens, estudiant tots els pros i contres, i no de rebot quan les estadístiques dels
accidents ens tornen a bufetejar; recuperar les infraestructures que ja hem
pagat massa vegades com l’AP7, evitar noves agressions sobre el territori que
possiblement serà més cares que rescatar l’autopista ( l’excusa que seria massa
cara recuperar l’autopista, mai la contrasten amb el que costaria fer una
variant o duplicació de carrils de la N340 que venen com a solució), apostar
pel transport de mercaderies en ferrocarril pel corredor mediterrani, acabar d’una
la CV-10, i pensar en els negocis que ara viuen gràcies a la N340, pensant en
si es poden reconvertir i ajudar-los a adaptar-se a la nova realitat. Cabanes
ha recaptat molt gràcies a tots aquestes negocis que ara perillen, i cal
estudiar amb molta calma què fer
Com dic, solucions complicades i
interessos contraposats, però almenys anem a proposar això; que s’escolte a tots els afectats, i es
busquen solucions que intenten satisfer a tots, o almenys, fer el mínim mal
possible
Carles Mulet
Regidor d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes
dilluns, de març 03, 2014
Si l’opció per millorar la N-340 és traslladar el trànsit pesat per la CV-10, sense res més, ens duen la perillositat a l’interior
Llevar-li trànsit perillós a punts negres com Torreblanca, Ribera de
Cabanes, o les Alqueries, on travessa nuclis urbans, és positiu, però cal
recordar que estem parlant de que per desviar el trànsit cap a la CV-10,
s’haurà d’emprar la CV-13, vial de recent creació però on el seu disseny
deficient ocasiona també tot tipus d’ensurts, en especial de camions de gran
tonatge amb petits vehicles; passar d’una autovia (CV-10) a una via d’un únic
carril, amb un gran pendent, provoca massa sovint xocs i accidents.
La manca d’inversions i actuacions de
l’administació central provoca que ara tot siguen lamentacions i accidents, “
fa més d’una dècada es va posar damunt la taula un projecte per millorar tota la
N340 entre Castelló i el nord, i projectava actuacions, algunes d’elles
polèmiques, que anaven des de desdoblaments, variants, evitant el pas per dins
dels municipis, i una millora substancial de tot el traçat. D’aquell projecte,
mai es va tornar a saber. Al mateix temps, es va continuar prorrogant la concessió
de l’AP7, quan ja hauria pogut revertir des de fa anys a l’Estat i ser
completament gratuïta, i de nou, la continuïtat de la CV-10 fins a la Jana,
està paralitzada; si s’haguera fet la faena quan tocava, i s’haguera invertit
en les nostres comarques, no sols amb la millora de vials, que també comporten
un debat sobre la transformació del territori i la petjada del C02, sinó amb
altres mesures com la potenciació del corredor mediterrani com alternativa al
transport de mercaderies per camions, segurament, si la feana s’haguera fet
quan tocava, ara estaríem parlant d’altres mesures.
El tancament de la N-340” entre Torreblanca i
Nules, pot tindre efectes positius, però és sols un pegat, com ho han estat la gratuïtat
estival puntual de l’AP7 en l’àrea de Castelló, que s’ha produït alguns estius,
“ el que cal, és una solució definitiva, que no supose traslladar el problema
de lloc, i incrementar el risc en la Cv-13 o la cv-10, sinó una solució global
que comença per la millora dels ferrocarrils, repensar la CV-13, rescatar
l’AP7, reivindicar la finalització de la CV-10, entre altres mesures, però
mentre no hi haja pressupost ni intenció política, estarem amb operacions
cosmètiques, que encara que superficialment positives, no solucionen d’arrel el
problema, per això esperem, que eixa mesura vinga acompanyada també de mesures
per incrementar la seguretat en la CV-10 i CV-13
Subscriure's a:
Missatges (Atom)