Pocs, massa pocs, celebrem cada 14 d’abril l’aniversari del que va ser la proclamació de la II República a l’Estat Espanyol. Sovint, la imatge que es dóna d’aquests actes, tenen massa càrrega nostàlgica i museística, potser també perquè no es deixa massa espai per anar més enllà en la tasca didàctica.
Per tant, a més de reivindicar la legitimitat d’aquest sistema polític, enderrocat per les armes, i beneit pels pactes de silenci, parlem també del nou model que desitgem, l’estat federal i solidari.
República, per ella mateixa, no comporta un canvi de model polític i social, repúbliques són els Estats Units d’Amèrica, per exemple, i molts altres països que no són exemple de res. Però al mateix temps, també aporta automàticament fets positius com la desaparició dels privilegis dinàstics, on el ser cap de l’Estat s’hereta, i es té impunitat per malgastar i viure a tot tren a costa de l’erari públic, tota una extensa família.
Quan els nostres avi i besavis van triar per un sistema republicà, era perquè aquest garantia uns drets i llibertats que una monarquia desfasada privava. Per tant, parlar ara, en aquest segle, de la necessitat d’un sistema republicà, continua amb plena vigència; el nou model territorial descentralitzat de l’Espanya plural de les autonomies, la construcció de l’Europa dels pobles, és més fàcil de dissenyar baix una república. I els valors que es defensaven en el 1931, continuen avui intactes: universalitzar els drets de tots i totes, treballar per una societat més justa, pels drets de la gents i dels pobles.
Per tant, com la història no és un conte acabat, on encara queda molt camí per recórrer, celebrar cada 14 d’abril, és reivindicar uns valors i un sistema polític més just
Per tant, a més de reivindicar la legitimitat d’aquest sistema polític, enderrocat per les armes, i beneit pels pactes de silenci, parlem també del nou model que desitgem, l’estat federal i solidari.
República, per ella mateixa, no comporta un canvi de model polític i social, repúbliques són els Estats Units d’Amèrica, per exemple, i molts altres països que no són exemple de res. Però al mateix temps, també aporta automàticament fets positius com la desaparició dels privilegis dinàstics, on el ser cap de l’Estat s’hereta, i es té impunitat per malgastar i viure a tot tren a costa de l’erari públic, tota una extensa família.
Quan els nostres avi i besavis van triar per un sistema republicà, era perquè aquest garantia uns drets i llibertats que una monarquia desfasada privava. Per tant, parlar ara, en aquest segle, de la necessitat d’un sistema republicà, continua amb plena vigència; el nou model territorial descentralitzat de l’Espanya plural de les autonomies, la construcció de l’Europa dels pobles, és més fàcil de dissenyar baix una república. I els valors que es defensaven en el 1931, continuen avui intactes: universalitzar els drets de tots i totes, treballar per una societat més justa, pels drets de la gents i dels pobles.
Per tant, com la història no és un conte acabat, on encara queda molt camí per recórrer, celebrar cada 14 d’abril, és reivindicar uns valors i un sistema polític més just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada