El Deuteronomi i altres remeis.

publicat al Mediterraneo

El Deuteronomi i altres remeis.

Va i Zapatero, president d’un estat aconfessional com l’Espanyol ( això diuen), i es dedica a llegir la Bíblia i acompanyar a Obama en els seus resos . Zapatero tria per a tal fi un passatge del Deuteronomi ( el cinquè llibre de la Torà i de la Bíblia), quan tal i com estan les coses, allò més apropiat haguera estat llegir precisament el darrer llibre de la Bíblia, l’apocalipsi segons Sant Joan, perquè la cosa està negra de veres.

No sabem si quan anirà el senyor president del Govern Espanyol a altres Estats del món també es posarà a practicar les seues religions com a gest d’eixa aliança de les civilitzacions, és a dir, si es posarà de cara a la Meca, si es pegarà cabotades al Mur de les Lamentacions,etc ( de circumcisions no parlem que fa massa mal del pensar-ho).

Se’n va a resar després que la seua tropa ens propose ajornar l’edat de jubilació fins al 67 anys, deixant vore que no estaria gens malament aplegar als 70 currant , baix l’excusa de que ha augmentat l’esperança de vida; si ara vius més, has de ser més temps esclau del treball. Hem passat en pocs anys d’aquelles propostes d’universalitzar les 35 hores a la setmana, per repartir el treball i apostar pel gaudiment i la qualitat de vida, per dir-nos que hem de treballar tots més, i cobrar menys ( això ho diu el cara dura del president del Fons Monetari Internacional, que cobra el pobre 500.000 dòlars nets, a que ell no s’aplica el conte?). Excel·lent mesura, si la gent no aplega a final de mes, si tota l’economia es ressenteix perquè el poder adquisitiu del ciutadà mitjà es retalla dràsticament, mentre pugen els impostos, els preus de tots els productes bàsics de primera necessitat, si es privatitzen serveis i s’encareixen, quina és la solució?, cobrar menys i treballar més anys.

Si el remei al que ens proposen és que mostra Zapatero, és a dir, resar, no sé ja a quin sant encomanar-me, però crec que agarraré cada matí el calendari, consultaré el santoral, i demanaré als que toquen cada dia ( avui, entre altres Sant Sabí, bisbe; sant Nicèfor, sant Miquel Febres i santa Apol·lònia, per si el lector/a vol anar fent camí). I és que sempre acaben pagant els excessos dels rics i poderosos els mateix, la gent del carrer, i ara quan la seua avarícia sense límits ha trencat el sac, diuen que han de reformar el mercat laboral ( poder tirar-nos al carrer amb menys drets), que s’ha de mirar el tema de les pensions perquè cobrem massa prompte ( quan els banquers, policies i demés gent que està dalt en la piràmide es prejubilen amb cinquanta i poc, amb compensacions que la resta mai veure’m). Resem, ‘“madrecita, madrecita, que me quede como estoy’”

Carles Mulet

Iniciativa- Comarques de Castelló