Nou fòrum

mom aquest model de forum dificulta prou la participació de la gent, canviem el disseny i per tant també la ubicació, a partir d'ara;

http://boards5.melodysoft.com/app?ID=cabanes

CABANES: EL PP NO EXPLICA A EU PERQUÈ S’HA DONAT LLICÈNCIA D’ACTIVITAT COM A RESTAURANT A UN PROSTIBUL PRECINTAT POLICIALMENT

“Te contestaré per escrit”, eixa va ser la resposta donada per l’alcalde de la localitat a la pregunta formulada en el passat ple ordinari de l’ajuntament de Cabanes pel regidor d’Esquerra Unida-l’Entesa a l’ajuntament de Cabanes, Carles Mulet, respecte a com es justifica que en la darrera Junta de Govern Local, s’atorgara donar una llicència d’activitat coma restaurant a un prostibul precintat policialment, tot i sabent que no pertocava permetre-li l’activitat.
Mulet ha afirmat que el local que funcionava com a prostíbul junt a la N-340, junt al límit del terme municipal amb Torreblanca, va ser precintat per la Guàrdia Civil, després de la petició implícita del Consell, per mantindre una activitat ( la de l’explotació sexual), sense llicència; donat que únicament podia actuar com a establiment de restauració.
En aquells moments, fa mesos, la pressió de l’executiu valencià va obligar a l’ajuntament a demanar la intervenció policia per fer efectiva la clausura, ja que a més, l’establiment estava ubicant en un lloc fora de programació urbanística, per al qual necessitava una Declaració d’Interés Comunitari; les obres que es van fer en el seu interior per condicionar-lo com a prostíbul va ser el detonant que va obligar al seu precintament.
Ara, inexplicablement, l’alcalde ha accedit a les peticions de l’empresari o proxeneta , i ha permès obrir de nou el local, per a una activitat com a bar-restaurant, tot i sabent que l’activitat anava a ser purament de comerç sexual “ aquest cap de setmana es va inaugurar el local, i en la publicitat apareguda en certs mitjans de comunicació, no es deixava espai a dubtes, els menjars que fan no son pròpiament gastronòmics, l’alcalde ha estat advertit d’aquesta realitat, i s’ha fet el suec”.
El regidor ecosocialista ha afirmat que per a poder legalitzar aquesta activitat, seria necessària una nova Declaració d’Interés Comunitari, la qual ni s’ha demanant ni s’està tramitant “seria escandalós que mentre es nega a concedir activitats d’Interés Comunitari a local de turisme rural, es procedira a concedir-lo a prostíbuls”.
Mulet ha afirmat que l’alcalde de la localitat segueix els passos del condemnat per la justícia Manuel Vilanova, alcalde de Vilareal, a l’aprovar concedir llicències tot i saber de la seua il·legalitat, estant, de facte, davant una presumpta prevaricació “ Té en les seues mans informes dels tècnics municipals clars i inequívocs; aquest local no pot funcionar de cap manera, i ell, en lloc de fer-los cas, concedeix llicències, tot i el precinte policial encara existent. L’únic responsable és ell, i sobre ell ha de recaure les accions que tant el Consell com la Polícia han d’obrir per no fer cas a les peticions de clausura, i al precinte policial”.
La resposta “per escrit”, encara no s’ha efectuat

ÉS INCREÏBLE QUE FISCALIA INVESTIGUE MONCOFA I NO CABANES, QUAN AQUEST CAS ÉS MÉS ENCADALÓS

Eu lamenta que la Fiscalia no actue d’ofici en tot els pobles amb irregularitats urbanístiques d’igual mode.

El regidor d’Esquerra Unida a Cabanes, i membre de la candidatura autonòmica de la formació per Castelló, Carles Mulet, ha manifestat aquest matí “l’estranyesa” al vore com la Fiscalia de Castelló ha obert una investigació per la venta de sòl públic al poble de Moncofa, però en el seu moment va desestimar investigar un cas de semblant característiques, però majors dimensions, a Cabanes.

En el cas de Moncofa, la fiscalia demana que es prenga declaració a l’alcalde i als empresari per la venta de 12.000 metres2 d’aprofitament urbanística per vendre’s sense subhasta pública a 140 euros el m/t, a un preu molt inferior al de mercat, haven-se pogut perdre l’ajuntament 12 milions d’euros

Mulet ha recordat com EU va denunciar el cas de Cabanes, i la Fiscalia no va vore interès en investigar el cas; l’ajuntament, era propietari del 10 % del PAI Torre la Sal, en concepte de l’aprofitament urbanístic, en total, més de 200.000 metres quadrats. En maig del 2003, 5 vots del PSOE i dos del PP va acordar, a més la venta del 10% del PAI , propietat municipal, a l’irrisòria quantitat de 30 euros per metre quadrat, aconseguint d’aquesta manera, només sis milions d’euros”.

Mulet ha recordat que aquesta quantitat acordada fa més tres anys, també sense subhastra pública, s’havia de pagar al final de la tramitació burocràtica, és a dir, quasi ara.. “ ara, l’empresa està comprant als propietaris, segons ens han informat aquests, a 300 euros el metre quadrat, preu real de mercat al tractar-se d’una zona de platja. Per tant, si l’acord del PSOE-PP amb l’empresa haguera intentat vendre com pertoca, en temps i forma, les propietats municipals a preu real, s’hagueren cobrat uns 60 milions d’euros, i no una dècima part com ara. Per tant, gràcies al PP i sobre tot el PSOE; el poble ha perdut uns 54 milions d’euros”

Mulet ha afirmat que alguns dels regidors que van acordar aquesta mala venta, quasi regalada, del patrimoni municipal, eren conscients que estaven actuant incorrectament, ja que en molts casos, ells també eren propietaris de terrenys que havien venut a un preu moltíssim més alt que els 30 euros per metre quadrat.

Per al regidor d’EU, no té sentit que la Fiscalia si vesca indicis de delicte en la mala venta de 12.000 m2 en Moncofa i no en més de 200.000 a Cabanes “ o s’aplica el mateix raser a tots els casos, o estarem davant una instrumentalització partidista de les eines de la Fiscalia

LES PRESSIONS PEL PAI MUNDO ILUSIÓN ESTAN COMPLETAMENT FORA DE LLOC

EU LAMENTA QUE L’EMPRESA INSTRUMENTALITZE ALS PROPIETARIS BUSCANT UN TRACTE FAVOR DE L’ADMINISTRACIÓ.

La reunió organitzada per l’empresa promotora del PAI Mundo Ilusión Gol ahir a Orpesa, on es va anunciar la creació d’una comissió de propietaris per a exigir a l’administració celeritat en la tramitació del PAI Mundo Ilusión, ha estat qualificada d’innecessària i coercitiva per part del regidor d’Esquerra Unida a Cabanes, Carles Mulet.

Per a Mulet, no té cap sentit que l’empresa Marina d’Or intente llançar als propietaris dels terrenys contra l’administració valenciana, per demanar-li més celeritat, quan aquesta ha de complir tots els tràmits que marca la legislació, i de cap menera por fer un tracte de favor en aquest tipus de projectes “ pressionar perquè l’aprovació definitiva del PAI es faça corrents i de qualsevol manera, quan es tracta del projecte urbanístic més bàrbar i desproporcionat que hem vist mai a les comarques de Castelló, només pot qualificar-se d’irresponsable. Amb un projecte de 20 milions de metres quadrats i tantai repercussió, cal anar en preu de plom, i la màxima rigurositat. Les presses, pressions no duen enlloc”

Per al regidor ecosocialista, és també criticable veure com s’està emprant als propietaris de terrenys com a arma llançadisa, “ “ els propietaris”, no han de ser els que desenvolupen en PAI, ja que a l’empresa li interessa ser l’únic posseïdor dels terrenys, per tant, s’està posant la por al cos de la gent que té els terrenys dient-los que la seua terra perdrà el valor, i que no els serà comprada, per a que d’aquesta manera reaccionen contra l’administració. Aquesta pràctica sembla més un xantatge en tota regla, que no una actuació responsable; als propietaris del terrenys se’ls ha de respectar i pagar el que els pertoca pel valor real dels seus terrenys, i no instrumentalitzar la legítima defensa del valor de les seues propietats amb els fins de l’empresa” .

Des d’EU es té com a possibilitat d’aquesta reacció de l’empresa d’intentar accelerar els tràmits del PAI, el canvi de correlacions de forces al municipi de Cabanes, on majoritàriament està el PAI “són coneixedors del canvi de cicle polític, i saben perfectament que serem determinants en el govern local, i se’ls acaba la butlla que tenen ara, amb un ajuntament plegat als seus interessos i d’esquenes als veïns; saben que a partir de maig les coses van a canviar i la defensa dels propietaris serà la prioritat del nou ajuntament de Cabanes, o òbviament, aixó els preocupa” .

Mulet ha encoratjat als propietaris a que no es deixen manipular per l’empresa i que tota la seua capacitat de reivindicació l’empren en demanar millors preus i condicions de compra dels terrenys, i millor defensa de les propietats que s’haguen de mantindre i deixar a l’administració que actue com pertoca “sembla inclòs cínic que l’empresa que més s’ha beneficiat de la gestió del PP a la Diputació, als espuntaments de Cabanes i Orpesa, o a la Generalitat, vaja ara de víctima”
http://kostra.blogia.com/2006/053001--marina-d-or-ciudad-de-vejaciones-digame-.php

Contaminacions

Contaminacions

Els carrers de Castelló, i imagine d’altres grans municipis de la província, semblen aquests dies un estrident barri de las Vegas, tot ple de llumenetes que en el que portem de mes anuncien eixa gran orgia del consum que és el Nadal, i demés festes de fartar. Llums que gasten tant quan els carrers vam de gom a gom de compradors/es compulsius, com quan només els recorre algun gat solitari o el camió de la replegada del fem. Fins a quin punt és necessari aquest consum bàrbar d’energia, i aquesta contaminació lumínica?. Quans anys fa que des de la ciutat de Castelló no es pot vore un cel estrellat?.
També han omplit la ciutat de ridícules banderoles amb el logo de “ Pasión por Castellón”, totes elles en perfecte castellà, un altra manera de gastar-se el diners públics en campanyes que no s’estén massa bé que es vol vendre, si telèfons mòbils o perfums per als Reis; ací podríem parlar de contaminació visual, perquè cal ser cutre.
Mentre, ara sembla a Alberto Fabra li ha entrat els tremolors per la condemna de l’alcalde de Vila-real Manuel Vilanova, per fer cas omís als sorolls, i ara on abans hi havia passotisme respecte les denuncies per contaminació acústica, hi ha promeses d’actuació; ja vorem els fets quins són. I és que molts alcaldes i demés fauna que ens governa, creu que només es deu a els grans empreses, i no a la salut dels ciutadans, perquè la permissivitat amb els diversos tipus de contaminacions, és incomprensible;.
Ppotser des de les seues confortables vivendes no han d’aguantar sorolls nocturns, però acàs ells no respiren el mateix aire que nosaltres?, per a quan les mesures contra la contaminació atmosfèrica?.

“EL PsOe HAURIA D’EXPULSAR ALS SEUS REGIDORS CORRUPTES I RECOLZAR LA MOCIÓ DE LES COVES DE VINROMÀ”

AL PSOE LI PREOCUPA MÉS “L’APARADOR” QUE LA POLÍTICA REAL

El regidor de Cabanes, i membre de la candidatura autonòmica d’Esquerra Unida per Castelló , Carles Mulet , ha titllat d’esperpèntic i grotesc l’expedient i possible expulsió dels quatre regidors del PSOE de les Coves de Vinromà, anunciat per la vicesecretaria general del PSPV-PSOE, Isabel Escudero, per secundar una moció de censura contra el PP.
Per a Mulet, “ el PSOE empara, protegeix i no actua front a regidors corruptes, però està disposat a imposar mesures desproporcionades contra aquells que respecten la voluntat del poble. Quan els quatre regidors del PSOE a Cabanes van votar en contra de les directrius del seu partit, aprovar un PAI monstruós de 20 milions de metres quadrats, van anunciar obrir un expedient, i va ser la pròpia Escudero qui va llevar ferro a l’assumpte dient que en cap cas se’ls expulsaria. Per contra, ara, quan quatre regidors secunden una moció com mesura en extrem per aturar l’abocador de residus tòxics i perillosos que ens contaminarà a tota la comarca, la senyora Escudero vol fer de gran inquisidora i tallar caps, per aixó li recomanem comence la neteja de sa casa pels julian muñoz en potència, i demés corruptes que van creixent a l’ombra d’alcaldies del PSOE en pobles del litoral de Castelló , o inclòs en l’oposició, i es deixe de voler emprar com cap de turc a quatre persones honrades on el caciquisme de l’encara alcalde de les Coves enno acatar la voluntat majoritària del Ple d’aturar l’abocador, ha dut a aquesta eixida com a l’única possible”
Per al candidat d’EU, des dels pobles dels voltants, només es pot felicitar i mostrar el suport als regidors de les Coves, i al regidor crític amb el PP, ja que allò que està en perill no és només aquesta localitat de la Plana Alta, sinó tot un ample ventall de pobles dels voltants, que es veurien encara més afectats per unes instal·lacions d’aquest tipus. “ està clar que no podem donar suport al transfuguisme, i que el fi no justifica els mitjans, però en primer lloc, és com a mínim irònic que un partit esquitxat en casos com els de Cabanes només es preocupe per menudeses com la de les Coves i en segon lloc, es tracta de la voluntat majoritària del poble i de la comarca, i ha estat el PP qui ha traït al seu electorat al no anunciar-los abans d’eleccions aquest projecte”
Mulet ha recordat que els trànsfugues solen ser aquells que abandonen un partit i traeixen al seu electoral pel lucre personal, i no qui es veuen obligats a defensar la dignitat d’un poble amb mesures que comporten gran esforç. “ trànsfuga és qui empra unes sigles per a fer el contrari del que seu partit preconitza, per a fer justament al revés del que la gent que t’ha votat espera, i d’eixós al PSOE hi ha a grapats”

Temps de canvis

publicat avui a Mediterraneo
Mentre el PP comença a vore-li les orelles al llop de la justícia (ja siga amb la condemna de l´alcalde de Vila-real, o els continus fracassos de “Don Carlos” per entrebancar la investigació del seu cas), l´hivern no acaba de traure el nas, deu ser l´efecte d´eixe canvi climàtic del que tant ens parlen. I és que amb tanta emissió atmosfèrica, vessaments incontrolats, i residus tòxics, la portem clara; que si plou menys, que si fa cada cop més calor; que els hiverns ja no són el que eren, que s’extingeixen les anguiles,... el positiu és que ja tenim conversa per a eixir del pas quan compartim ascensor en algú amb qui sabem de què parlar. I és que mirem al cel i ens encomanem a Santa Bàrbara pel temps, i aquesta està que trona perquè li destrocen muntanya i ermita a Vilanova.
Si no parlem del temps, i dels efectes de la contaminació (tindrà algo a vore tant de fitofabrasanitari perquè ara la baba del caragol tinga més propietats que l´aigua del Carmen?) sempre va bé parlar de la Pantoja, omnipresent a la televisió, i del vodevil de la Costa del Sol, al qual cada cop s´assembla més la nostra Costa dels Tarongers/Azahar; amb les nostres pantojes oriündes (altres dies posaré exemples de casos locals, començant pel meu poble). I és que caldria canviar-li el nom a la nostra costa, allò del "Azahar"... què voleu que us diga, oloreta la fa a un altra cosa; dels emissaris submarins que tiren directament a la nostra platja allò que nosaltres tirem als nostres vàters, i del formigó que pretén estendre´s per tota la platja.
Els negocis ja no són els cabassos de clementines, sinó els maletins d´euros, i si la saca encara es pot omplir més, a muntar-se empreses fantasma que riu-te tu de l´ariel ultrablanco, i és que un polític que no vulga dedicar-se a l´aventura immobiliària sembla no est al dia... marineros de luses.

Marina d’Or detrás del cartón piedra.

http://laplana.indymedia.org/newswire/display/6608/index.php

Marina d’Or detrás del cartón piedra. Reportaje fotográfico

Muchas veces hemos criticado que detrás de la imponente campaña de publicidad con que nos bombardea la empresa, existe la realidad del gigante con pies de barro:-el urbanismo a la carta impuesto a los ayuntamientos de Orpesa y Cabanes, donde concejales y familiares de estos actúan al mismo tiempo como agentes al servicio de la empresa. -El atropello a las propiedades y viviendas de a quien le caiga encima uno de sus PAIs (Marina d’Or en Orpesa o Mundo Ilusión o Torre la Sal en Cabanes)-El grave impacto ambiental en la desecación de la albufera de Orpesa para unir el complejo con la localidad o el continuo bombeo de agua de las inmediaciones del Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca en Torre la Sal.-Las pésimas calidades de las contracciones denunciadas tanto por clientes como por los profesionales contratados.Ahora nos llega otro relato de qué se esconde detrás de las apariencias; el mismísimo ex director de I+D de Marina d’Or y su Balneario de Agua Marina aporta una serie de fotografías y comentarios que demuestran como los laboratorios donde se diseña el servicio a ofrecer a los clientes no cuenta con las más mínimas garantías de sanidad ni dotaciones necesarias.Se trata de Antonio Ibañez de Alba, un reconocido ingeniero:www.elmundo.es/ariadna/2002/101/1026372058.html

PUERTA DE ENTRADA DEL LABORATORIO DE MARINA D’OR

ESTA ES LA ENTRADA DEL LABORATORIO, SE UTILIZA TAMBIÉN COMO BASURERO DE LA CIUDAD DE VACACIONES

ENTRADA DEL LABORATORIO, “SANIDAD DIO VISTO BUENO DE HIGIENE A LAS IMÁGENES QUE SE OBSERVAN ANTE MI ASOMBRO, TAMBIÉN LA DIERON LOS MÉDICOS DE MARINA D’OR LA BASURA ESTA EN LA PUERTA DEL LABORATORIO DE I+D“ (ANTONIO IBAÑEZ DE ALBA EX DIRECTOR DE I+D DEL GRUPO MARINA DOR) ESTAMOS VIENDO EL INTERIOR DEL PARQUING A LA SALIDA DEL LABORATORIO, NO OLVIDEMOS QUE EN EL LABORATORIO SE HACÍAN LAS FORMULACIONES QUE SE APLICABAN EN LAS CLÍNICAS MARINA D’OR CIUDAD DE VACACIONES, LA FALTA DE HIGIENE QUE DENUNCIÉ COMO DIRECTOR DE I+D. SANIDAD LE DIO LA RAZÓN AL SEÑOR JESUS GER QUE PODÍA SEGUIR TRABAJANDO Y LA JUSTICIA DE CASTELLON NO QUISO VERLO

AQUÍ VEN USTEDES LOS COLCHONES DEL HOTEL JUNTO A LAS RATAS , Y TODA LA MIERDA EXISTENTE EN EL GARAJE LABORATORIO TAMBIÉN DENUNCIADO

VISTA DEL LABORATORIO DE I+D DEL GRUPO MARINA DÓR PARA LA APLICACIÓN EN EL BALNEARIO MÁS GRANDE DE EUROPA
INSTALACIONES DEL LABORATORIO DE INVESTIGACIÓN DEL BALNEARIO MAS GRANDE DE EUROPA LO FIRMA EL EX- DIRECTOR DE I+D ANTONIO IBAÑEZ DE ALBA
: INSTALACIONES DEL LABORATORIO SIN MEDIDAS SANITARIAS DE NINGÚN TIPO RATAS, HUMEDAD MAL OLOR, AQUÍ SE HACIA EL BARRO PARA APLICARSE EN PERSONAS EN LAS CLÍNICAS DE CASTELLÓN POR EL DOCTOR RICART JEFE MEDICO DEL GRUPO MARINA DOR DE DICHA FABRICACIÓN ESTABA INFORMADO POR INFORMES DIARIOS EL SEÑOR JESÚS GER SORIA Y EL SEÑOR FEDERICO RIVAS Y ANTONIO DIEZ RESPONSABLE DE ASESORIA JURÍDICA . ESTE ES EL GRAN LABORATORIO DEL GRUPO MARINA D’OR LLENO DE RATAS, FALTA DE HIGIENE AQUÍ HE TRABAJADO EN ESTE ANTRO DE MARINA D’OR FIRMADO POR EL EX DIRECTOR DE I+D ANTONIO IBAÑEZ DE ALBA

EN ESTA PISCINA SE HACIA I+D DE LA FUTURA PISCINA DE FLOTACIÓN PARA EL GRAN BALNEARIO MARINO, COMO TESTIGO FIEL ESTA EL VIGILANTE DEL GRUPO MARINO D’OR, SE OBSERVA LA FORMA PRIMITIVA DE CALENTAR EL AGUA EN EL MES DE ENERO Y FALTA DE HIGIENE EN LAS PRUEBAS , LA PERSONA QUE ESTA FLOTANDO SOY YO, ANTONIO IBAÑEZ DE ALBA, ME PROMETIERON UN GRAN LABORATORIO DE I+D Y ME ESTAFARON AQUÍ ESTÁN LAS PRUEBAS
Abajo todavia más...

ESTA ES LA DUCHA PARA INVIERNO Y VERANO DEL LABORATORIO, AGUA FRÍA EL LABORATORIO SE ENCUENTRA EN LOS BAJOS DE UN GARAJE DE LA ZONA DENOMINADA EL EMBARCADERO EN LA CIUDAD DE VACACIONES, SOY YO EL DE LA DUCHA EL DIRECTOR DE I+D DEL GRUPO MARINA D’R ES UNA VERGÜENZA QUE SANIDAD DIESE UN INFORME FAVORABLE VISTAS LAS CONDICIONES DE TRABAJO DENUNCIADAS, EL SEÑOR JESUS GER TODO LO COMPRA, Y LOS MEDICOS DEL GRUPO MARINA D’OR CON EL CONOCIMIENTO DE LA FALTA DE HIGIENE COMO CONSIENTEN EL RESPONSABLE DOCTOR RICART

Punyalades PPeperes.

publicat ahir per Levante de Castelló

Punyalades PPeperes.

Quan hom perd l’oremus, i es creu un nou i infalible Neró, sense veure que té els peus de fang, actuar en injustícia, venjança i rancúnia li pot sembla la millor manera. I és que avui en dia l’urbanisme sembla estar per sobre de les amistats, del companyerisme i de la ideologia política. I si no, que li ho pregunten a Teresa Gual

En una modificació del Pla parcial del PAI Torre la Sal feta en el 2004, amb els vots del PP, i sense passar per cap comissió d’urbanisme, s’aprova incloure la vivenda de l’exregidora del PP, extinent d’alcalde, exdiputada provincial, i excandidata a l’alcaldia de Cabanes, Teresa Gual, dins del PAI per a ser enderrocada, sense cap justificació

Aquesta vivenda de quasi un segle d’antiguitat, es troba dins del poblat de Torre la Sal, però és la única no afectada per l’afecció del domini marítim de Costes ( és a dir, la única que hipotèticament no pot tirar el Ministeri). Cal recordar com mesos abans, quan s’aprova el PAI Torre la Sal, aquesta regidora, aleshores diputada provincial del PP, no vota a favor del PAI impulsat per Marina d’Or. Aixó provoca una crisi interna en el PP, que fa renovar tota la candidatura municipal a excepció de l’alcalde.

Es veu que aquest desmarcament de l’antiga dona forta del PP a Cabanes, li ha de costar molt car, i és el nou ajuntament qui aprova incloure la seua vivenda dins del PAI per mitjà una modificació del Pla Parcial del PAI, que proposa únicament enderrocar la seua casa, totalment legal i a primera línia de costa, per a fer sobre ella una zona verda, una ironia quan el PAI estava aprovat i s’havia intentant mantenir en peu les vivendes afectades dins del PAI.

Tot i que a meitats del 2004, l’afectada presenta les al·legacions argüint que es tracta d’una vivenda legal, i assentada en el poblat marítim de Torre la Sal, l’ajuntament no li respon. Després de mesos, i esforços per part de l’afectada, l’alcalde afirma desconèixer aquesta circumstancia, al·legant que ell vota en els plens moltes coses que desconeix, entre ella aquesta, però no dóna cap resposta a l’afectada, deixant com a única porta la via legal.
El PP, quan la seua antiga companya els demana que porten l’assumpte al Ple per a que s’aprove una modificació del pla parcial i es respecte la vivenda, es nega dient que la resta del grups no estaríem d’acord, quan la majoria de barbaritats urbanístiques s’aproven en exclusiva amb els vots del PP ( i del PSOE quan es tracta de Marina d’Or).
Aquesta venjança de l’alcalde de Cabanes, ha fet que el PAI torre la Sal estiga en un contenciós administratiu per la ser la única via legal que se li deixa a l’alcalde.

Quan el nostre grup va portar el tema al Ple, demanant, tal i com reflexava la petició de l’Associació de veïns de Torre la Sal, es defensara el poblat en la seua integritat, i aixó significava òbviament també respectar la vivenda de Gual, la resta de grups es van descol.locar.

És sospitós que la polèmica sobre l’afecció al domini marítim de Torre la Sal apareguera justament quan comencen les obres del PAI Torre la Sal a pocs metres, com si fora una més de les pràctiques d’assetjament que estan patint tots els veïns. I també és sospitós que la única casa que anava a salvar-se de la primera línia, per no estar afectada pel desllindament, se li fera una modificació del Pla Parcial per a tombar-la; en dos jugades el PAI Torre la Sal “despeja” de davant seu les casetes de pescadors, i es queda en primera línia de mar.

Li hem demanat reiteradament a l’alcalde que explique el motiu pel qual el PP es nega a buscar una solució a l’enderroc d’aquesta vivenda, que expliquen el perquè de la modificació per incloure-la dins del PAI, i en cap moment l’alcalde ha gosat respondre, com a molt, ha dit alguna mentira
Defensar la vivenda d’una persona, encara que siga una destacada militant d’un altre partit, és l’obligació de tots i cadascuns dels regidors, que ens hem de moure per la racionalitat i el servei al poble i no per emprar el nostre càrrec per perseguir i atacar a qui no pensa com nosaltres, com ha demostrat fa el PP a Cabanes. Si el PP creia que l’enderroc està justificat, hauria d’haver contestar i argumentar el perquè, ací s’han limitat a callar.
Tot i aixó, per la pròpia incapacitat de reacció del PP, la moció en defensa de la vivenda va ser aprovada a l’obtindre un vot positiu i cap negatiu; 5 regidors del PP es van abstindre ( el sisè va haver d’eixir per estar treballant per a Marina d’Or, i estar inhabilitat a votar en aquest tema que afecta a la seua empresa), dos regidors del PSOE es van abstindre, un altra no va acudir, i un altra s’en va eixir del ple, donant de nou mostra de com porta al terreny personal la discrepància política ) .
És molt trist veure la tàctica de la “punyalada trapera( ara PPepera), la venjança personal del PP i és una avís a navegants, quan un regidor del PP se li ocurrisca votar en contra de Ger, l’acte següent pot ser quedar-se sense casa
L’altra interpretació és que si aquesta era la única casa que Costes no pot tirar, i la tira l’ajuntament, donen per fet que la resta correrà la mateixa sort , eixa és la realitat d’un ajuntament en mans d’una empresa, i d’un PP i PSOE com a instruments seu.

“Tordo loco” o musclo zebra.

“Tordo loco” o musclo zebra.

publicat avui per Mediterraneo

Dijous torna la Guàrdia Civil a posar-se el tricorni de gala per celebrar la pilarica, i s’obri de nou, oficiosament ara, la temporada del tord, que, com l’any passat, estarà baix el perill del contagi del virus que afecta a totes les aus tots els plomatges; eixa bogeria que els costipa, es veu. I pobre de l’humà o mig humà a qui li encomane el catarro, perquè li queden dos telediaris ( no de canal 9, que aixó són NO-DOS). Sort que a banda del paranys de la gent del carrer, del paranyero de a peu, hi ha “paranys científics”, que sortosament els toquen als dirigents de les associacions de caçadors d’aquesta modalitat, i ací es trobarà vacuna, per estalviar-se ells ( els caps) les multes que la resta han de pagar, i aplicar la seua sabudíssima ciència en trobar el frenadol adient per curar al tord gripós.

Recordeu com als 80, estàvem tots en la mosca darrere l’orella pel perill que suposava el tord que venia de refrescar-se a les boniques terres de Xernòbil, i de moment, ningú s’ha vist afectat.

Però, els savis estudi d’un assessor de la Ciudad de las Lenguas, m’ha mostrat com hi ha aus que estan realment tocades per la grip aviària, concretament el pardalot pepero, la popular gavina/transgènere/albatros, perquè mira que hi ha coses grosses dins d’ells, i ningun dels dirigent s’immuta per lluitar contra la corrupció.

I en aquests temps que còrren, les mutacions no afecten només al nostre estimat tord, ara una nova amenaça recorre Europa (...tranquils, carlins conversos, que no és el fantasma del comunisme), la del musclo-zebra; coneixíem i ens havíem familiaritzat amb animals mitològics com la gamba de Miravet, el Xupacabras de secà, les tortugues-ninja, la satsuma mecànica ( tant de fitosanitari descontrolat en porta “estos lodos”), i ara hem de fer un nou lloc al musclo aquest, o la nova espècie invertebrada trobada a Miravet i província. Aquest món està molt remalet.

La maledicció cossiera

La maledicció cossiera

Victorino Fabra, alias “el pantorrilles”, aprofitant-se de la seua bona relació amb el general O’Donnell, va fent-se l’home fort de la Unió Lliberal a Castelló, i és així com a meitats del segle XIX aterra a la Diputació Provincial, i escampa el poder caciquil, provincià i corrupte, arrelant bé els tentacles perquè durant els segles, continuen en el mateix llocs la seua nissaga; els Fabra, cacics i senyors de la província, el seu liberalisme aparent esdevé en la pràctica conservadorisme a ultrança.

A l’estructura de poder dels Fabra se li anomerà el Cossi, i l’apel·latiu cossiero continuarà estan en el lèxic de molts dels nostres majors, com a sinònim de polític corrupte, xanxullero i vividor. Fills, néts, nebots, han vingut ocupant generació rere generació l’ajuntament de Castelló de la Plana i la seua Diputació provincial, exercint el poder de manera absolutista i caciquil. Els cossieros han tingut especialitat habilitat per adaptar la seua estructura a la realitat política de cada moment històric; tenim Fbra governant alegrement durant la dictadura o en els períodes emocràtics.

Per tant, la corrupció sembla vindre-li en els gens a Carlos Fabra; imputat en múltiples delictes de tot tipus, per presumptament, haver emprat el seu poder com a President de la Diputació de Castelló per negocis a costa de la salut de la gent ( autoritzant fitosanitaris fraudulents, entre altres).

El nostre Fabra estava fent els passos per a com si es tractara d’un sistema monàrquic, anar donant-li protagonisme a una de les seues filles, i que la maledicció cossiera continuarà planant generació rere generació en les nostres comarques.

Per sort, els instruments de control que tenim avui els ciutadans no són els mateixos que durant la decimonònica Diputació del Pantorilles, i Don Carlos té els dies comptats; però fins que la justícia el pose en la presó, ell continua amarrat a la cadira, sent l’amo i senyor del PP i de la província, emprant els recursos públics per atacar a la premsa o als adversari contraris, i carregant-se políticament a qui no pegue cabotades al seu pas. El PP valencià és còmplice de la corrupció de Fabra, ja que prefereix que el sinistre personatge continue manant impunement, abans que obrir un nou front dins d’un PP amb crisi.

Per tant, a esperes de la lentitud de la justícia, el millor antídot per traure’ns de damunt l’eterna maledicció cossiera que patim a les comarques de Castelló, és fent fora al PP de tots els ajuntaments; votar al PP en un poble, és un vot directe per a que Fabra continue en la Diputació. Cal dons, l’alternativa de l’esquerra transformadora, verda i valencianista d’EU .

Condemnats:

Condemnats:

Després d’una llarga lluita que hem mantés contra el govern municipal, per la negativa d’aquest a facilitar-nos la documentació que requeríem, ha tingut el final esperat; el Jutjat del Contenciós Administratiu de Castelló, ha condemnat a l’alcalde de Cabanes, reconeix que ha vulnerat els drets constitucionals del grup municipal d’EU.

Açò suposarà un punt d’inflexió, un toc d’atenció a unes practiques feixistes i totalitàries, no només amb nosaltres, sinó amb la resta dels ciutadans; el PP ha emprat l’ajuntament fins ara com un cortijo particular, o millor una agència immobiliària, sobre la qual ens pretenien negar l’accés a tot tipus de documentació necessària pe a poder desenvolupar el càrrec per al qual el poble ens havia triat. Han de prendre nota, assumir les regles del joc democràtic, i sobre tot, demanar disculpes per un comportament intolerable i feixista; estava clar que no estava preparat per ser alcalde ni càrrec públic, i hem hagut de pagar la prepotència, xuleria i manera autoritàries d’actuar. Ara la justícia li ha parat els peus, i ha de vore com no viu en un illot particular sobre el qual pot fer milers de malifetes, sinó que s’ha d’ajustar a dret, de contrari, si no accepta les premisses bàsiques d’un estat democràtic, que abandone el seu càrrec

La condemna a l’alcalde ( alcalde condemnat) és un bomba de rellotgeria que acabarà demostrant com és només la punta de l’iceberg de tot el que pot vindre . Vam demanar un seguit de llicencies municipals perquè dubtàvem que certes activitats empresarials polèmiques a la localitat, les tingueren, i el PP, en lloc de tramitar aquestes llicències, preferia ocultar i no donar informació de la seua situació legal. Ara, han de, o bé concedir-les, o bé assumir que han actuant prevaricant, al permetre activitats perilloses dins del terme, durant anys, sense llicències. Cascú tria la seua manera de fer política, uns al servei del poble, i altres, condemnats pels tribunals

Històric. gener de 2005. El recurs a Ibarretxe

l “ Pla Ibarretxe” està sent aquest dies l’excusa ideal per desviar tota l’atenció mediàtica i l’actualitat política, com si a la resta de l’Estat no tinguérem més maldecaps que el referèndum que vol fer lehendakari.
I és que “l’amenaça separatista”, ha estat un recurs fàcil que ha vingut emprar el PP durant els darrers anys per crispar i basar el seu discurs polític; el buscar una alteritat, demonitzar-la i perseguir-la, mentre l’aparell mediàtic controlat per la dreta esppanyolista s’ha dedicat a tirar més llenya al foc. Ibarretxe, Carod Rovira i tots els que no comulgàvem del seu nacionalcatolicisme espanyolista hem estat el blanc dels atacs desmesurats, criminalització, i tot tipus de desqualificatius.
El proper 20 de febrer, estem convocats a un referèndum per dir sí o no al tractat de la Constitució Europea; i tot el món coincideix en que un referèndum és la manera més democràtica de decidir com persones el nostre futur. També aquests dies, ha estat d’actualitat les eleccions a Palestina, on tot el món comparteix el dret d’autodeterminació d’exie poble.
De la mateixa manera, dins del joc democràtica, Ibarretxe vol sotmetre a votació al seu poble, que determine quin és el futur que vol. Allò antidemocràtic seria voler imposar una model per la força, o negar-li a un poble a decidir el seu futur. Per tant, l’aposta és ben senzilla: consultar al poble.
Des del nacionalisme espanyolista s’ha reaccionat com era d’esperar; agafant la Constitució com a llibre sagrat, fent la seua lectura integrista del mateix, ( que no fan, curiosament, amb altres parts més importants de la carta magna com és el reconeixement al dret a una vivenda digna, per posar un exemple). La Constitució, com tots els corpus legislatius, no poden ser enteses com quelcom inalterable i immutable pels segles dels segles: aquests han d’evolucionar, i de fer evolucionen, d’acord als temps i les realitats socials, i més al tractar-se aquesta una Constitució que es va fer com es va fer cedint tots per la por i la necessitat de normalitzar la vida democràtica.
Per tant, demanar opinió al poble, és la més democràtica de les manera de governar. Un altra cosa és el si el projecte sobiranista de l’estat associat que ens proposa ens agrada o no ( que no és precisament, el model que proposa ETA i el seu entorn, ni molt menys). Per a la gent d’EU i IU; no és el nostre model, apostem per un Estat Federal Solidari, ( òbviament republicà), en el qual es reconega el dret d’autodeterminació dels pobles. El futur de l’Estat ha de ser aquell que la gent vulga en cada moment, no una imposició divina, per tant, han de caure molts tòpics i mitges veritats.
Creiem que ja és hora de poder parlar sense complexos ni por del model d’Estat, i tots tenim molt a dir, i sobre tot, molt a escoltar. Escudar-se en el text constitucional per no moure ni una coma, és simplement un error històric, el voler tindre una legislació que no es correspon amb el sentir i voluntat popular.
Quina por hi ha en que el poble basc decidisca el seu futur? Imagine que tot es basen en excuses, en alarmar sobre el tema per no parlar de coses més precises a ca nostra. A mi, particularment, més important del que al País Basc hi haja un referèndum sobre la seua relació amb la resta de l’Estat, em preocupa més com farem els valencians la reforma necessària del nostre Estatut, el buscar solucions a la precarietat laboral que encara tenim a les nostres comarques, a les agressions al medi ambient, a les agressions de la dreta espanyolista al nostre idioma, a la destrucció del litoral, a la falta de


vivenda digna per a un bon número de població, el que continue inamovible un polític investiga per corrupció al front de la Diputació, i moltíssimes altres coses, i no em molesta que la gent opine, pense, diga, i vote, encara que no siga allò que jo opine, pense, diga, o vote.

Històric, octubre 2004, EL CONGRÉS DEL PP: LA DATA DEL 20-N NO ÉS PURA COINCIDÈNCIA

L’elecció de delegats al Congrés autonòmic del PP, que es celebrarà el proper 20-N a Castelló, ha posat en evidència algunes coses; l’estructura caciquil de partit, on és Carlos Fabra qui parteix i reparteix, assegurant-se el control absolut de la delegació. El problema no és que Fabra impose la seua autoritat, sinó que ningú li la rebatisca ni li demane explicacions. Tenim doncs, com a màxim representant i líder absolut del PP castellonenc, a un polític deshonrat, que ha mentit, que s’ha enriquit més que sospitosament des de que està a les institucions, i amb greus imputacions de tot tipus, que en lloc de vores afectat per tot l’escàndol del cas Fabra, ha eixit reforçat, i anuncia la seua intenció de presentar-se a la reelecció en el proper congrés provincial.
Francesc Camps mai deixarà d’agrair l’ajut de Fabra des del principi en la seua pugna a Zaplana, de fet, ha estat decisiu el podem omnímode de Fabra ( ara, quan la balança ja s’ha decantat, tot s’apunten al bàndol guanyador del president de la Generalitat, però en el principi, el joc era més arriscat). Molts van volen interpretar des del principi de la denuncies de Vilar, que aquestes van poder eixir a la llum pública gràcies al propi Zaplana...
Des de l’esclat del “cas Fabra”, molts també deien que les hores del president de la diputació al front de les institucions, i sobre tot del PP estaven contades... ara, imagine, seran pocs els que ho afirmaran. No per que siga innocent de les acusacions ( de fet, tot el món ha sabut sempre qui ha estat Carlos Fabra, i crec que a poca gent li deguera estranyar que al final li cresqueren “els nanos”, alimentats per ell mateix, sinó pel control ferri sobre el partit... ¿ Si cau Fabra estira de la manta i ixen moltes més coses?...
Per tant, la rumurologia sobre l’apartament per part de la cúpula del PP de Fabra, s’ha vist que no tenia fonament, a nivell autonòmic ningú tenia la força i autoritat suficient per a posar ordre ( més preocupats pel control del partit al País Valencià), i ara, Camps només pot que agrair-li a Fabra tot el suport prestat. A nivell estatal, no està el PP per obrir batalles, amb totes les que està tenint en la majoria de les delegacions al llarg i ample de l’Estat. Per tant, el futur de Fabra està en les mans d’anticorrupció, i no del PP.
I bona mostra d’aixó és com ha controlat fins a l’ultim detall la tria de personal de la seua confiaça o subsordinació, que ve a ser el mateix, com a delgats al Congrés de Castelló; càrrecs públics posats a dit per ell mateix, en un partit que de funcionament democràtic té ben poc, ho ha demostrat en el seu funcionament intern, i en la gestió de les institucions que controla.
Per tant, igual que Fraga representa el centre i la renovació a Galícia, Fabra és la mostra del caire ètic i la democràcia interna que viu el PP.... imaginem que la data del 20-N per celebrar el congrés no és una coincidència... sinó una commemoració de les que tant els agrada a la dreta de sempre.

Arxiu històric; abril de 2003 .Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, i

Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, ide victimisme per part del PP, a causa de lesmanifestacions i accions contra la guerra a l’Iraq, iel suport al genocidi del poble iraquià que està fentel PP, cal manifestar el nostre total suport alscompanys i companyes tant d’EU com de qualsevol altraorganització, que dia a dia estan al carrer donant lacara, front a un partit polític que es nega aescoltar al poble, i recolza una massacre il·legal isense cap justificació.Més enllà de la pura convicció política, ha d’estarl’ètica personal, els sentiments i la raó, i elsilenci i acceptació de tots els càrrecs del PP aaquesta barbàries, els fa còmplices del que estàpassant a l’Iraq.És inhumà acceptar que s’assassine a un poble perpetroli, o per l’excusa que siga.En la consciència de la gent del PP ha de quedar cadacrim, cada assassinat, cada víctima que hi haga al’Iraq, en cada regidor o militant del PP que accepte,amb el seu silenci aquesta guerra.Intentar ara criminalitzar a la gent que està alcarrer dient no a la guerra, com ha passat ambcompanys nostres, són vergonyoses cortines de fum,dels còmplices del genocidi.SI tingueren una miqueta de vergonya, d’ètica o desentiments, estaríem amb eixe 91 % de la població quediu NO A LA GUERRA.Cal recordar açò el dia 25 de Maig, i en cada poble deles nostres comarques, no donar ni un sol vot a qui haestat justificant l’assassinat del poble iraquià, isaber qui, en cada guerra, en cada atemptat, en cadainjusta, ha estat al carrer cridant per la PAU.L’alcalde del PP de Benicàssim, Javier Asin. és bonamostra d’on tenen el cap el PP, nosaltres estàvemdient NO A LA GUERRA; i ell només se li va acudirfer-nos talls de màniga i dir-nos “HIJOS DEPUTA”,…eixa és la seua ètica personal, la d’acceptarel genocidi.

Arxiu històric; abril de 200.Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, i

Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, ide victimisme per part del PP, a causa de lesmanifestacions i accions contra la guerra a l’Iraq, iel suport al genocidi del poble iraquià que està fentel PP, cal manifestar el nostre total suport alscompanys i companyes tant d’EU com de qualsevol altraorganització, que dia a dia estan al carrer donant lacara, front a un partit polític que es nega aescoltar al poble, i recolza una massacre il·legal isense cap justificació.Més enllà de la pura convicció política, ha d’estarl’ètica personal, els sentiments i la raó, i elsilenci i acceptació de tots els càrrecs del PP aaquesta barbàries, els fa còmplices del que estàpassant a l’Iraq.És inhumà acceptar que s’assassine a un poble perpetroli, o per l’excusa que siga.En la consciència de la gent del PP ha de quedar cadacrim, cada assassinat, cada víctima que hi haga al’Iraq, en cada regidor o militant del PP que accepte,amb el seu silenci aquesta guerra.Intentar ara criminalitzar a la gent que està alcarrer dient no a la guerra, com ha passat ambcompanys nostres, són vergonyoses cortines de fum,dels còmplices del genocidi.SI tingueren una miqueta de vergonya, d’ètica o desentiments, estaríem amb eixe 91 % de la població quediu NO A LA GUERRA.Cal recordar açò el dia 25 de Maig, i en cada poble deles nostres comarques, no donar ni un sol vot a qui haestat justificant l’assassinat del poble iraquià, isaber qui, en cada guerra, en cada atemptat, en cadainjusta, ha estat al carrer cridant per la PAU.L’alcalde del PP de Benicàssim, Javier Asin. és bonamostra d’on tenen el cap el PP, nosaltres estàvemdient NO A LA GUERRA; i ell només se li va acudirfer-nos talls de màniga i dir-nos “HIJOS DEPUTA”,…eixa és la seua ètica personal, la d’acceptarel genocidi.

arxiu històric: desembre de 2002

EL ser nacionalista avui en dia, en un País tancomplicat com el nostre, no esdevé fàcil. El propiequívoc que comporta el terme en sí mateix, a causa del’ofensiva mediàtica del PP ( sobre tot arran lesdarreres eleccions autonòmiques al País Basc), onsembla que els únics nacionalismes existents a l’EstatEspanyol són els “ perifèrics”, i que aquestsexisteixen només per a “fotre” l’harmonia existent enla Gran España.El que practica el PP, no és nacionalisme per aells; tot i ser la cosa més recalcitrant idecimonònica pensable: la bandera de Trillo, la Leydel Castillo, els ajuts a la Fundación FransciscoFranco i tants exemples que no cal recordar.El concepte de nacionalisme, al País Valencià, tambéesdevé confús, al ser els que s’autonomenen en lesseus sigles nacionalistes, els que porten un políticadretana desficaciada, incoherent i allunyada delsentiment del poble.Ser nacionalista avui en dia, al nostre País, noméses pot ser des de posicionaments progressistes (Nosaltres encara ens creiem a Fuster, i que el PaísValencià serà d’esquerres, o no serà. Altres… diuenalegrement que Fuster està mort, com deia en aquestperiòdic un diputat provincial de Castelló.).Ser valencianista d’esquerres, significa tindre uncompromís amb la terra, la gent i la cultura.Un compromís en la terra és estimar-la, i lluitarper un País Verd, contra les agressions que pateix elnostre territori: més trens de rodalies, ordenació delterritori (interior - costa) i menys massificació dellitoral, més cultura i serveis públics. No es podenacceptar les barrabassades del PHN, ni la urbanitzacióde l’Albufera d’Orpesa, ni fer camps de Golf en elperímetre de protecció del Desert de les Palmes,l’AVE, l’Aeroport de Fabra…qui està per aquest“progrés” insostenible, difícilment pot dir que estimala seua terra i per tant difícilment pot sernacionalista.El compromís amb la gent, inclou eixes reivindicacionsverdes, de protecció del medi, però també dels dretsde les treballadores i treballadors… És impensable unvalencianisme polític que atorgue alegrementajuntaments al PP, o que pacte en les eleccionseuropees amb la dreta burgesa catalana; autora isostén de les pitjor reformes laborals que hancastigat a la classe treballadora de tot l’estat.I un compromís amb la cultura és reivindicar senseconcessions la nostra historia com a poble, la unitatinqüestionable de la nostra llengua; no es potacceptar l’Acadèmica Valenciana, s’ha mostrar queaposta pel secesionisme.Cal doncs, deixar a cadascú en el seu lloc, i elmoviment, es demostra caminant… molts s’omplin la bocade declaracions de bones intencions, mentre en lapràctica fan allò contrari al que suposadamentdefensen.El valencianisme polític al País Valencià ha de sercoherent, comprés i valent, i no ens valen opcionsdissenyades des de gabinets de neoblaveros a migrepenedir que es volem modernitzar, ni d’opcions dedreta burgesa catalana que vol establir franquícies alPV.Dins d’Esquerra Unida, partit valencià, legalment ieconòmicament autònom, federat amb un projecte que ésIU, fa temps que eixisteix el referent nacionalsitaque és el corrent Esquerra i País, però a banda, éstota l’organització que té una pràctica nacionalista:són l’únic partit amb representació parlamentaria queha rebutjat l’Acadèmia Valenciana, que ha estat alcarrer contra el PHN; que ha presentat una Llei per aComarcalitzar el País Valencià. que té propostesconcretes per a augmentar l’autogovern, i per adignificar la nostra llengua i cultura. Aquesta opcióper al valencianisme polític, s’incrementa ambl’Entesa, on està també Esquerra Valenciana, partitrefundat per la gent que es va expulsar del BNV pertindre posicionaments d’esquerra i nacionalistes.Els espais estan clars…, o opcions molt minoritàries,o opcions absurdes, o la única opció que garanteix queel nacionalisme valencià continuarà present en lesCorts Valencianes i molts ajuntament; L’Entesa. I ésmés, si es garanteix uns bons resultats de l’Entesa,això significa que el PP i els seus aliats podran serdesplaçats dels ajuntaments, i sobre tot, de laGeneralitat.

La vuelta al cole

publicat al Mediterraneo d'avui

Setembre torna com sempre; com ho faran d’ací poc els tords. És com si fora un principi d’any, com si juliol acabara un cicle que es queda endormiscat en agost, i tot renaix ara. Continua la terra seca, no ha plogut i no es sap ben cert si tornaran les pluges de tardor que inunden els pobles de litoral i que ens recorda que al mar el que és el del mar, i que als barrancs o aiguamolls no és lloc per construir en desori.
Tornarem a parlar de política, i molts, com venedors d’enciclopèdies o detergents, a pretendre vendre-nos fórmules miraculoses; que no ha estat capaços d’emprar durant tres anys i saben que enguany tampoc. Rebombori i molt de fum, i cap realitat. Parlaran de “progreso”, però les classes del nou curs escolar començaran en barracons, massificades, sense el personal ni les instal·lacions corresponents, els centres de salut que necessitem continuaran sense estar a l’altura de les necessitats, les nostres carreteres continuaran sent xungues i perilloses, no hi haurà més transport públic, ni més inversió en cultura. Els accidents laborals, la precarietat laboral, els sous indignes, la temporalitat i l’explotació de la gent treballadora el pa nostre de cada dia. Continuarem en una societat patriarcal, amb un pobresa de molts, que intentarem amagar sota la catifa, fent-se gran la bola de neu del problema de la immigració, i continuarà manat el més corrupte dels corruptes. Per tant, aquest inici de curs escolar, polític, neuronal... ha de valdre per d’una per totes, començar a canviar les coses, i que no tot continue sempre igual...

Carnet x punts

L’altre dia em comentava un amic, que igual que havíem proposat fa temps posar alcoholimetries en l’entrada dels Plens de l’ajuntament, podríem proposar també que el nou i flamant carnet per punts als ajuntaments; poder també retirar-li el carnet als regidors ( siguen alcaldes o no), quan es dediquen a infraccionar la llei. La idea seria que cada càrrec públic a l’obtindre aquest, se li proporcionara una sèrie de punts els quals se li anirien restant pels excessos; anar borratxo als plens o actes oficials : - 2 punts, donar l’esquena als veïns del seus propi poble quan es veuen afectats per PAIs i actuacions urbanístiques; - 3 punts. Actuar com agent immobiliari per malvendre el poble als empresaris, - 4 punts. Fer-se còmplices i aplaudir la corrupció del gran cacic, menys 5 punts...etc, amb aquest proposta, jo en sé de més d’un que haurien de fer cursets de reciclatge.
I és que, cada cop a més gent els costa entendre com el poder corromp a les persones més senzilles; no cal personalitzar, cada lector segur té un exemple; alcaldes i regidors sense cap tipus de preparació ni formació, que un cop apleguen al poder ( o inclòs en l’oposició), se’ls puja el fum al cap ( o a la butxaca), i es creuen cèsars infalibles, arrossegant tot el que troben davant seu, encara que siga el propi poble. I és que tenim un sistema tant democràtic que permet que fins i tot una persona que el cap només li val per portar barret, aplega a governar els destins d’un poble; se’l mareja amb quatre berenars, regalets, i viatgets ( i qui sap si alguna compensació més), i Neron es queda a l’altura del betum; el rerefons és sempre el mateix, entendre la política com a una eina per a fer xanxullos, i no com un servei al poble. Per tant, no estaria de més obligar-nos a tots els càrrecs públics a traure’ns primer un carnet de correcta conducta; ja que tindre indocumentats governant-nos és un greu perill ( acceptaríeu pujar al cotxe d’un conductor borratxo i sense carnet?, a un governant tampoc, no?

Albocàsser- Alhaurín

Hola corazones; La presó d’Albocàsser és el símbol de la traïció del PSOE i en especial de Jordi Sevilla a tot el seu electorat a la nostra circumscripció provincial. Contra aquest projecte, EU ha mantés i cotinua mantenint una oposició frontal, però sembla que al partit del govern li ix més a compte enganyar al despoblat Alt Maestrat que no obrir una nova caixa de Pandora a un altre lloc de l’Estat.

Si finalment aquest projecte es finalitza (molt al nostre pesar), aquest centre es convertirà en poc temps en l’Alharín del Nord. L’aire pur d’Albocàsser, el dur secà, serà el millor lloc per desintoxicar-se de tant de fitosanitari, i tant espectacular com l’entrada de Julian Muñoz en la presó malaguenya, seria la possible entrada ( i qui sap si inauguració com a pres número u), del polític cossiero “presumptament” més corrupte de la història de Castelló; eixe Fabra que està imputat en múltiples delictes, el qual ha mentit en les seues declaracions ( de béns i de renda) i s’ha enriquit de manera espectacular mentre ha esta amb càrrec públic. Per donar-li el glamour marbellí, caldria buscar-li una folklòrica a l’estil de la Pantoja; però a Castelló, més enllà de les rutilants i esporàdiques vingudes de Karina, o la dona del Jesulín, manquem de personatges de la premsa rosa...¿ podria ocupar eixe lloc alguna presumpta presentadora de TV local, només per posar un exemple?.

I és que anem a més, com deia eixe eslògan pepero; i emulant l’estil Marbella, calia una presó en condicions... d’ací a pocs anys, tindrem la nostra pròpia Marbella d’... , per exemple, entre Cabanes i Orpesa, i els negociets o negociots de regidors i familiars de molts ajuntament de la nostra costa ( començant per Alcalà de Xivert i acabant per on vulgues), poden, presumptament, acabar a Albocàsser, temps al temps. Per tant, per ser la nova Marbella, només en falta els personatges de les revistes del cor; la resta ja ho tenim. Hasta la pròxima, corazones.

A Manolo Martínez, gràcies.

Divendres passat de matinada, el company Manolo Martinez es rendia davant una terrible malaltia que l’havia mantés en lluita les darreres setmanes.

No és que existeisca una edat ideal per fer aquest irremeiable trànsit, però quan qui la fa és una persona jove, plena d’energia i vitalitat, et deixa més desconcertat. Feia menys de dos mesos que ens havíem acomiadat d’un altre company irrepetible, Vicent Pinyana, i ara de nou, la fatalitat del destí ens tornava a arrapar de ben prop, i era Manolo qui ens deixava; dirigent local i comarcal de més estima, carisma i lucidesa que hem tingut mai a Esquerra Unida.

Quan una persona estimada es mor, el primer que et venen al cap són tòpics massa recurrits, però en aquest cas, aquests prenen una transcendència abans mai imaginada, i són certs. Manolo ha estat un exemple de compromís social, de defensar des d’alló concret les grans idees; el dia a dia del seu barri, del seu carrer, del seu Castelló; fent possible quotidianament la utopia, la il·lusió, el demostrar des del compromís personal que un altra societat no és només necessària, sinó també possible.

L’esquerra, i tot Castelló, ha perdut a una de les persones més il·luminadores, insubornables, crítiques i alhora amables, però aquesta pèrdua és només física; ja que dins de tots els que hem compartit part de la seua vida, ja germina en força i estima la llavor que Manolo ens va impregnar; les grans persones no ens deixen mai, romanen sempre al nostre costat, aconsellant-nos i guiant-nos des de la distància, i nosaltres, fidels al seu record i estima, continuarem mantenint viva la seua flama; en nom de tota Esquerra Unida, una gran abraçada a la família, i donar-te les gràcies, Manolo, pel tot els que ens has deixat tant a dins.

El Miracle de les Coves 2.

El Miracle de les Coves 2.

L’any que ve farà 60 any, que a una xiqueta de les Coves se li va aparèixer ni més ni menys que la Marededéu en la Moreria. La Marededéu li va dir que es tornaria a manifestar l’1 de desembre, i que faria possible tots els milacres que la gent li demanara ( no res de tres desitjos com el rata geni de la botella).

Més de tres-centes mil persones de tot el País Valencià i la resta de l’estat i l’estranger, es va tirar a les carreteres, i bicicletes, carros tirats per animals i vehicles de tot pelatge, o a peu, van anar en processó cap a aquesta localitat de la Plana Alta per gaudir de tant extraordinària aparició. Es veu que a la Marededéu li va agafar por escènica, i no es va atrevir a mostrar-se davant de tantíssima gent ( quina feina, condir desitjos a tres-centes mil persones)

Ara, quasi seixanta any després, la Marededéu se li ha tornat a aparèixer a un altre xiquet prodigi; l’alcalde de la localitat. Tot i que aquest cop ha estat la marededéu de l’euro.

Aquest vol emular les mítiques desfilades de vehicles en direcció a les Coves que travessaran els nostres pobles i termes; procedents de tot el País Valencià i resta de l’Estat i estranger; però ara els vehicles seran grans camions carregats de residus tòxics i perillosos, i no de persones. Possiblement ara sí, gràcies a a la toxicitat dels fems que aniran a parar a aquest poble, tots podrem al·lucinar i vore a la marededéu, al Xupacabras en bibicleta o a saber a qui. I és que la nova religió de l’euro és la més poderosa de totes.

Gràcies a la gent

Ahir es publicava en el DOGV l’arxiu definitiu del projecte d’incineradora a la Vall d’Alba, en base al rebuig social. Dies abans, el vicepresident del Consell venia reconèixer que el projecte era inviable i com a tal no es podia dur endavant. Encara estem esperant les disculpes per part de l’alcalde de Vall d’Alba, Francisco Martínez, el qual fa poc deia que el projecte era magnífic i que tot era una campanya electoralista del PSOE. A alguns, en lloc de créixer-li el nas, li deu créixer cada dia el bigot per les mentides que diu ( per sort, el bigot es pot retallar cada nit)

I és que, hem hagut de patir tot tipus de mentides i manipulacions sobre aquest assumpte, del qual ja sabem qui anava a eixir beneficiat, i la resposta del vicepresident de la Diputació era fàcil; la culpa de tot del PSOE, quan molts dels que ens/s’han mogut ni hem votat ni votarem en la vida a aquest partit, i molts es morien de vergonya aliena al vore a dirigents del psoe voler anar d’abanderats de la lluita contra la incineradora, quan al mateix temps estan votant projectes urbanístics bàrbars i letals per al nostre territori; ni així es poden rentar ja de la corrupció que portaran sempre sobre ells. Era una resposta de la gent més enllà de les sigles, no de cap partit polític Es tracta, doncs , d’un victòria de la qual cal felicitar a la gent dels nostres pobles; si no s’hagueren mobilitzat, replegat signatures, portat camisetes i penjat banderoles als balcons, els nostres alcaldes no s’haguerem vist pressionats a desmarcar-se de la línia oficial del PP, i segurament, el projecte haguera tirant endavant. Açó ha de ser una lliçó per a tot i totes; si realment ens unim la gent del poble per lluitar per allò que creiem just; es podem aconseguir coses impensables. Ha estat la victòria de la gent, unida. Incineració, ni a Vall d’Alba ni a cap poble.

El tigre, en perill d’extinció

A la nostra comarca tenim tot un seguit d’espècies que coneixem, en vies d’extinció, sent el paradigma de totes elles, l’arxifamosa “ Gamba de Miravet”, que junt a altres espècimens de fauna troglodita de temps del Picapedra com a mínim, es veuen constament amenaçats per lo menys arxifamós vial (ara la Pobla- Mundo Ilusión).

Dels perills d’extinció de la criptofauna autòctona també hem parlat en reiterades ocasions; des de la (en femení) fantasma de Miravet fins al mític i nostrat Xupacabras que segons molt autòctons han avistat ( o només escoltat, com és el cas d’Oreja júnior, de Cabanes, que jura i perjura haver-lo escoltat a la seua caseta junt a la Costa de les Santes).

A aquesta llista roja ( o negra per a alguns), cal afegir un altre animalet igualment emblemàtic, entranyable, sobre els riscos dels quals ningú se n’ha adonat, es tracta del “tigre”. No, no es tracta de “los fabulosos tigres blancos” que s’anunciaven aquest cap de setmana per al circ que ahir per a lector delectarien a la població del “Circo Belisario” ( és cert). sinó d’un menudet insecte que té per llar les branques, fulles i fruit dels ametlers. El contacte carnal dels humans amb el “ tigre”, es sol manifestar d’ací a unes setmanes en el nostre calendari, just amb la collita/replegada de l’ametler, i quan et cau damunt el diminut amic, t’entren unes picors per tot el cos, que recordaràs durant tot l’any. El nom a tant graciós animalet li ve de la ferocitat amb que t’ataca, i pel color del seu pelatge, que emula als grans mixinos ...Ara, el nostre tigre, també perilla, con la resta de fauna autòctona, de morir intoxicat per les dioxines i furans que volen emetre des dels fumerals de la incineradora de Vall d’Alba. L’extinció és part de l’evolució; desapareixeran espècies per ocupar el seu lloc d’altres; desapareixerà el tigre, per donar lloc als voltors i demes aus carronyeres.

A pocs metres d’una incineradora

A pocs metres d’una incineradora
Havia passat ja el temps en que els animals les feien servir, donant voltes sense parar, perquè girara la sènia i pujara l’aigua del pou.
La imatge mental de l’animal baix un sol de justícia, arrossegant el pal per fer moure a l’engranatge, em recordava als esclaus i presoners de guerra condemnats a galeres o a tècniques de suplici (suats i sagnant mentre eren fuetejats ). Ara, la sènia jeia com un fòssil, com un gran cadàver oxidat suspès. Un rovell tant intents que formava part d’ella, cobria tota la roda. No estaven ja ni la cadena ni els cadufs.
Tota l’estructura de pedra que suspenia la roda sobre el pou, era una espècie de túmul funerari, d’un enginy prodigiós en desús. El voltant estava ara ple de romigueres, blets, panissola i demés males herbes de les quals mai he conegut el nom. Junt a ella, una basseta d’obra de poc menys d’un metre d’alçada, quasi quadrada, menys en la paret que donava a la sènia, on copiava el traçat el·líptic del munt de pedres. També feia anys que no es gastava.La bassa estava plena de fullaraca, la que enlairava el vent, i sobre tot les caduques fulles del magraner bord que creixia junt a la paret del nord de la bassa. Les roges flors de l’arbre sovint coincidien en les branques amb la negra pelleranca de les fruites de temporades passades, esclatades en l’arbre i recargolades sobre elles mateix, com en un gest de gran dolor.A l’altra banda del bancal, la bassa gran, plena d’aigua verdosa, i peixos de taronja daurat, vivien una quietud que semblava eterna. Agafava els caragolets que dormien amuntegats en els trocs dels grans fenolls junt a la bassa, i després d’esclafar-los la closca, el tirava la bassa gran. Era un espectacle màgic vore com al mateix temps que l’impacte del caragolet trencava la làmina de l’aigua i formava perfectes cercles concèntrics, un eixam de peixos nedaven ràpidament per menjar-se la molla o els trocets de closca que queien lentament cap al fons. Les espasmòdiques lluentors de les escates daurades difuminades pel verd de l’aigua era una espècie de muda dringadissa baix l’aigua.Podien passar mesos i estacions senceres sense que tornara a vore’ls , però ells reconeixien automàticament com baix el xoc de la closca en l’aigua, cauria el deliciós àpat.
També havia passat el temps d’aquesta bassa. Ja no hi havien pereres per regar, els xiquets del poble ja no venien a prendre el bany a l’estiu (ja havien fet la piscina municipal). Ara, mig plena, o mig buida, replegava les pluges i era la llar dels peixos. D’estiu podíem entrar si no estava plena del tot, ja que hi havia llocs on les ens podria cobrir l’aigua. Una catifa de llim pudent que es pegava als peus li teia l’encant al bany. Nomes quedaven junt la riba, tres pereres molt velles, amb els braços unflats i foscos, de camí ja cap al no-res. Potser per eixe motiu les pereres en general sempre m’han semblat un arbre extremadament trist, inexplicablement, les flors blanques tenen un tint tràgicEra el temps de les bombes d’aigües, els “motorets” de gasolina, que treien dels pous l’aigua, tacant de soroll el sagrat silenci del pla.Les sènies, i cada cop més les basses també, eren simples testimonis morts d’altres temps.Poc a poc, els cavallons també van anar deixant pas a les gomes del goteig.S’estenien sobre el terra les negres gomes de plàstic, simètriques, i alimentades d’una més grossa, com una espècie de sistema nerviós. Quan es posava en marxa el reg, bufaven com rèptils els forats, expulsant malament l’aire que havia entrat, i als pocs minuts, queien ben formades i compassades en estrany ritme les gotes.
El pou de la sènia donava ara aigua als vells coneguts bancals, i inclòs als del voltant on abans només hi havia ametlers i gra. Però, també eren altres temps.Ara l’aigua continua corrent en sigil baix la mateixa terra, però els bancals es van ermant poc a poc. Les sènies continuen mudes, més callades i atemorides que mai, els pous, com una ferida oberta en la pell, esperen també en silenci allò que ha de portar el temps.
La sènia, la bassa menuda, la bassa dels peixos, han rebut sepultura baix tones de terra, que ja no serà per conrear i cuidar, sinó per assentar un altre polígon industrial a pocs metres d’una incineradora. Dormen, la roda de ferro, l’esforç gastat, les memòries que ja no són nostres, baix la terra.

Fenòmens paranormal al voltant de l’arc romà de Vall d’Alba.

Fenòmens paranormal al voltant de l’arc romà de Vall d’Alba.
(publicat ara no recorde si fa 3 o quatres pasques, com passa el temps)

Com cada matí, aquest diumenge, vespres de Sant Vicent ( ja metabolitzada la mona pasquera), pretenia despertar observant el món des del meu sofà. I periòdic en mà, només a la pàgina 5 del Levante de Castelló, en sobtava un titular explèndid “El PP afirma que el Arco Romano de Cabanes está en el término municipal de Vall d’Alba”.

Aquesta notícia, no ens ha sorprés gens ni miqueta als i les habitants del Pla de l'Arc... ja teniem la mosca darrere l’orella .

No era el primer cop, que els cabanuts veiem en premsa que l’arc nostre de tota la vida, s’atrubuia, (per obra i gràcia de ves tu a saber qui), a la veïna Vall d’Alba. En l’ocasió anterior, es va muntar un canyaret considerable en la població del Ravajol, s’acusava de tal gesta periodística a un vell director d’escola franquista, expedientat per maltractar als seus alumnes en l’època del PSOE, (col.laborador d’aquell mitjà de comunicació) i que ara intentava fer mèrits per a xuplar del pot, quan tornaven a manar els seus ( mostrant-li al cacic de la contornà, fins a on aplegava la seua flexivilitat) . Tinguera o no la culpa aquest personatge, setmanes després li era assignat un alt càrrec en certa Conselleria.

Va passar el temps, i l’arc continuava sent, (aparentment), encara de Cabanes, malgrat els fenòmens paranormals... una bonica caseta de Vall d’Alba, actuava com a engolidor( per activa i per passiva) de tot alló que es moguera des de les Coves fins a Borriol, i des de Vistabella fins a les Columbretes, una especies de forat kàrstic com el de la famosa gamba de Miravet, però que en lloc d’engolir i després traure les coses al mig d’un barranc, les instal.lava ordenadament ( o no ), al terme de Vall d’Alba, el qual cada dia semblava més a un cementeri, tot ple de plaquetes i lapides commemoratives.

Un prestigiós parapsicòleg, que escribia en un gens menys prestigiòs periòdic local, i apareixia en una molt més prestigiosa televisió local, ja va avisar que les runes del Castell de Miravet, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, i , ara no recorde si va dir l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser, o l’Avellà de Catí, formaven un triangle perfecte, una espècie de vòrtex descobert ja pels templaris, i que això justiciava tots els fenòmens paranormals dins d’aquest triangle, com les aparicions d’una fantasma al castell de Miravet (cosa que només va vore ell), o la complicada explicació pitagòria de les mesures i sentit vertader i ocult de l’arc romà.

Molts ja haviem descobert l’origen de les gelades de les atmeles, de la desaparició estieunca de bresquilles, melons i melones i albercocs, de la malaltia del cap gros dels conills, de la pesta porcina, o de la colonització dels avestruços de les nostres comarques: estaven dins del triangle malait.

A partir d’ahí, tot tenia una explicació, l’epicentre estava tot justet a la Vall d’Alba ( un mas de Vilafamés que des de 50 anys és poble).

El centre de Salut comarcal, els instituts d’Adzena i el de Cabanes, els autobusos escolars de les Coves, l’asfaltat dels camins, els pasejos marítims, les places de bous, les pantes de tractament de pneumàtics, les de purins, les inversions de la Diputació o de les Conselleries, , les ajudes per a la creació d’empreses, els polígons industrials pagats amb diners públics, el pla eòlic, les cases de cultura, i fins i tot els avestruços... tot anava movent-se cap a Vall d’Alba... en una espècie de poltergheist comarcal.

Fins i tot, al damunt d’una montanyeta va apareixer una ermita, caragols de pedra en les fonts, o una extranya estàtua de Jaume I transformat en barrufet.

L’efecte iman, torturava contantment al seu pobret alcalde, ( des d’aci tota la nostra solidaritat) que veia com fins i tot les seues possesions dins i fora del seu terme, es veien afetades: en un bancal seu apareixia una mansió que es menjava la canyada que la vorejava, la primera fàbrica del poble no s’ubicava en el polígon industrial, sinó en un terreny seu fora de tal catalogació, o un aeroport que es volia fer al costat d’uns terrenys familiars on la cantant Karina aprenia entusiasmada el gens noble art del parany: resulta que en el projecte, sense saber com, la torre de control es mou i passa a afectar els seus terrenys.

Pensavem que el moviment s’havia aturat, però David Serra, portaveu de cultura del PP, ens ha ficat de nou davant del problema: l’arc romà de Cabanes ja està en el terme de la Vall d’Alba... quan tardaran les forces telúriques a portar-lo fins al centre de Vall d’Alba, és la gran incognita.

A la Ribera de Cabanes ja estan preparant-se per a canviar el seu padró... sabien que el passeig marítim de Vall d’Alba era un avís... la mar també es veu absorvida cap a dalt ( algun ingenu es pensava que era cosa del calfament del planeta..ja!). Ara ja es veuem com a la Ribera de Vall d’Alba.

Aquest fenòmen paranormal, és el principal mal de cap de Carlos Fabra, el pobre, està que no dorm... ja li ha avisat al Bisbe, Reig- Pla , que d’ací a poc la seua diocesi es dirà de de Vall d’Alba- Castellón ( en Segorbe es muntarà una que no veas), i el propi Bisbe passara a ser J.A. Reig- Pla de l’Arc. La Diputació serà també rebatejada de Vall d’Alba-Castellón. Alguns apunten la gens exagerada possibilitat de l’aparició de Fadrí a pocs pams de l’ermiteta de Sant Antoni a Montalba, o la del Delta de l’Ebre a l’entrada de la Barona, acavant, d’aquesta manera, d’una vegada, amb la “pertinaz sequia”, que afecta a les nostres comarques.

Què serà de nosaltres?, el temps ho dirà... mentre hi hague terme de Vall d’Alba, estem salvats, el problema serà quan aquest s’esforne baix la terra, nostre sinyó ens pille confesats. Esperarem, mentre, escoltant l’agònica cançó, que com a cant del cigne, emeten els darrers xupacabres d’aquesta terra castigada.

Carles Mulet i Garcia.

Veí de Cabanes ( de moment....)

Un mal pitjor que la fil•loxera.

Els nostres avis van aixecar amb tot el seu esforç aquesta terra; la van sembrar d’agraïdes vinyes, van fer amb les seues mans les cooperatives vinícoles; els nostres pobles van créixer i progressar com mai ho havien fer; nous carrers, edificis socials, prosperitat. Però allò que la fil·loxera no va poder destruir, ho va fer la política; per mitjà d’un desafortunat decret, s’obligava a arrencar les vinyes, baix l’excusa de la mala qualitat d’un vi que havia estat excel·lent; tot el món sabia que era cosa d’estranyes estructuracions del mercat vinícola valencià; on hi havia massa oferta. Nosaltres havíem de “pagar el pato”, per a que altres zones pugueren continuant fent el seu vi. I la gent d’ací sempre ha estat resignada... Què hi farem?.

Les vinyes es van arrancar dolorosament, i mentre els ceps eren aliments de les llars domèstiques, es plantàvem ametlers als nostres termes; els pobles començaven a despoblar-se, i la il·lusió dels nostres avis per una vida millor, s’esfumaven

Els ametlers patien gelades, el preu baixava, i el món canviava, i els nostres pares veiem com l’agricultura deixava ser un mitjà en el qual sobreviure, i la gent, de nou es resignava al que li deien des de dalt, què hi farem? ; els nostres pares ens explicaven a nosaltres que les polítiques europees i del comerç mundial, els que manen ens dien que la terra l’havia de cultivar o el tercer món, o les grans empreses, i no nosaltres; que havíem de ser el balneari d’Europa.

Ara, els que més manen, diuen que la nostra comarca que tant ha patit, ha ser un femer, amb incineradores, abocadors i mines...sabent que estan mirant una terra que sempre ha optar per la resignació i el “ què hi farem?, però potser aquest cop s’enganyen... de la decepció s’apren molt... i ja no hi ha lloc per resignar-se

Carles Mulet

Sobre el pacte amb el Bloc

Sobre el pacte amb el Bloc
Aquests dies, venim rebent diàriament la dosi del “ culebrón”, del que sembla un exòtic festeig entre EU i el Bloc, del qual, tot i sense saber si s’aplegarà a consumar mai eixe matrimoni de conveniència, el primer a debatre semblen ser el “ on em pose jo i on et poses tu”.
Sembla, que l’únic problema està en qui ha de ser el cap de llista per Castelló dins eixe hipotètic pacte; per tant, es dedueix que no hi haurà cap problema amb la imatge corporativa, ni amb el programa electoral. Sabem que en bona mesura eixe debat ve alimentat per l’interés periodístic de la notícia, i no per un debat real intern; s’ha parlat molt més en la premsa que no en l’interior de les organitzacions.

Si existeix eixe hipotètic acord programàtic, suposarà que alguna de les dos forces haurà de renunciar i/o modificar part del discurs que va emprar en les passades autonòmiques; Imaginem que ja no tindrà lloc, en aquest suposat pacte, les lloances del candidat Albero al PHN, o que en Castelló tindrem un posicionament clar i diàfan sobre l’aeroport, l’AVE, i el model de desenvolupament pel qual apostem. Ara, sembla, els aires venen canviats, i hi ha una predisposició a reconduir unes relacions precàries i molts cops basedes en la confrontació directa; l’objectiu també sembla clar, desplaçar al PP del a Generalitat, per instaurar un govern de l’esquerra plural, que siga capaç de traure al nostre País de l’estancament i la corrupció i la dregradació.
Eixa possibilitat, compta, quan menys, amb l’especticisme de molta gent de les nostres comarques que han hagut de vore com sovint, eixe mateix partit que ara vol traure al PP de la Generalitat, ha ajudat a entrar, governar i assolir majories en molts ajuntaments, ( per citar alguns, Vila-real, Borriana, Benicàssim, Benicarló...etc), o simplement, ha entrat a formar part governs impresentables com el del PP en majoria absoluta en Castelló ( el dels Gimeno i els Fabra)..
Sembla, doncs, que eixa etapa és aigua passada, i les declaracions preelectorals de Pere Mayor deixant la porta oberta a un enteniment amb el PP autonòmic, també. Crec que val la pena intentar eixa nova etapa, tot i que els insults i desqualificacions que hem patit per part de personatges de segona dins del Bloc encara són molt recents ( afortunadament, personatges ja relegats a un lloc testimonial)..

Tot i això, reitere, sembla que amb un pacte global de les forces a l’esquerra del PSOE, amb EU i Bloc com a principals motors, junt als distints Verds i demés formacions minoritàries, ajudaria a un canvi de cicle polític tant necessari a hores d’ara; la conclusió seria, si el que ens juguem és quedar-nos com estem, o intentar millorar, i si en l’intent ens tornem a quedar com estàvem, val la pena el risc.

El problema està, precisament, en si no ens quedem com estàvem.
L’unic problema, com comentava al principi, sembla ser la capçalera de Castelló: si estem convençuts de que junts anem a traure 2 diputats de Castelló, i el Bloc ( o UPV), només ha obtés un diputat per Castelló quan EU li l’ha donat per mitjà d’un pacte, i EU en solitari sempre l’ha mantés, per què ara de nou se li ha d’oferir el cap de llista?. L’únic argument és que en les autonòmiques passades (2003) , la candidatura del Bloc va obtindre 4000 vots més a la província; gastant eixe mateix argument, EU va traure en la demarcació provincial de Castelló 4000 vots més que el Bloc en les Generals només un any després, al 2004, o 1800 vots més en les europees del 2005, per tant, que el Bloc representa a més gent a Castelló és una veritat a mitges ( en dos anys, de 5,9 % dels vots, es va quedar en l’1,3%).
A la ciutat de Castelló, posada com a paradigma d’eixa suposada gran distancia del Bloc respecte a EU, dels 766 vots que ens van distanciar en les autonòmiques, o dels 2000 de les municipals (gràcies a una multimilionària campanya electoral del senyor Albero i qui sap qui més), a les Generals del 2005 vam traure quasi 1500 vots més que el Bloc , 677 més a les Europees ( on el Bloc rebia el resultat més pobre de tota la seua història a la ciutat, incloent de la UPV), per tant, les dinàmiques semblen molt canviants, i no es pot extrapolar les coses tan fàcilment.

Està clar que tots hem de fer sacrificis i concessions, però les que toquen; el treball que han vingut fent els nostres diputats autonòmics per Castelló, no pot quedar en un no-res; no es tracta d’un assumpte d’orgull, sinó també de reconeixement a un excel·lent treball i de confiança de la gent que ens ha votat. Malauradament, hem patit etapes molt dures en EU, on hem perdut representació a les principals institucions ( ajuntament de Castelló, Diputació...etc), i per tant, el diputat autonòmic ha estat per les circumstancies el grna cap visible, al qual no es pot renunciar tant fàcilment.
EU no és responsable de l’injust sistema electoral ( amb el famós 3%, tant EU com Bloc tindrien el seu diputat per Castelló assegurat), però si s’ha d’ajudar a un company “menut” a saltar eixa barrera, el primer que hauria de fer és no posar-nos a nosaltres condicions per a que isquem visiblement perjudicats).
Què passaria si es signara el pacte EU-Bloc, i li donarem el cap de llista per Castelló al Bloc, i l’ala dretosa d’aquest partit ( és a dir, l’agrupació de Castelló), es mobilitzara contra el pacte, (contra el qual es manifesten sempre que poden)?, que eixiria només un diputat del Bloc amb els vots d’EU, i els vots del Bloc se n’anaren a l’abstenció?.
Crec que val la pena l’esforç d’aconseguir eixe pacte, amb l’objectiu de tirar fora al PP, però no a qualsevol preu. Cal començar una nova etapa de reencontre entre les dos formacions, sense la renúncia de cap a les seues senyes d’identitat; i respectar a casdascú el que té assolit, i repartir a partir del creixement.
El si hi haurà pacte o no entre EU i Bloc, no es decidirà en les noticies de premsa, sinó, en el cas d’EU, per part de la militància, i fer un debat paral·lel als mitjans amb retrets i condicionats, no ajuda massa. Cal parlar molt del tema, amb trasnquil.litat i seriositat, ja que ens juguem molt.