Mulet afirma que ajudaria a més de crear llocs de treball, a millorar el potencial turístic del municipi.
El regidor d’Iniciativa a Cabanes, Carles Mulet, ha reivindicat avui la necessitat de començar d’una les tasques per restaurar el castell de Miravet i el d’Albalat ( aquest darrer a la Ribera de Cabanes) , tant com a una eina per crear llocs de treball, com per a incrementar l’oferta turística de la zona.
Mulet ha exposat com tot i l’estat d’abandonament d’aquests conjunt arquitectònics, són un reclam i emblema del municipi “ El PP, a les Corts i a l’ajuntament, s’han mostrat sempre contraris a poder restaurar aquests monuments”
Segons el regidor ecosocialista “ apostem per crear una escola taller al voltant d’aquests monuments, que podria centrar-se primer en un dels dos castells per optimitzar la feina, on el condicionament dels camins d’accessos, els treballs arqueològics, la restauració dels llenços de les muralles, la recuperació de l’arquitectura, la neteja vegetal, la senyalització, donarien llocs de treball, que serien revertits fàcilment amb un increment de les visites”
En el cas concret del Castell d’Albalat, envoltat pel futurible parc temàtic Mundo Ilusión i el PAI Marina d’Or Golf “ una primera tasca es podria centrar en condicionar el camí d’accés a les restes, i restaurar l’antiga esglèsia de Sant Martí i Sant Bertomeu als peus del castell, actuació modesta però d’una importància cabdal, la qual podria dedicar-se a centre d’interpretació del Castell. Després, i sempre baix la supervisió tècnica, anar millorant l’estat del castell, per evitar enrunament, consolidar les zones conservades, restaurar, marcar les zones de visita per evitar riscos de caigudes o desperfectes en el conjunt arquitectònic”.
Per a Mulet, posar en marxa aquests plans, no suposen de començament un desembors gran de diners, sinó simple voluntat política “ no potser que des de l’Oficina de turisme s’envie als visitants a vore aquestes runes, i no hi haja un camí d’accés, ni seguretat per als monuments ni per als turistes”
Un poc d’Història sobre Miravt:
Aquest conjunt, es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC,
D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.
És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura “tinença de Miravet”, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,
És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant .Por a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt rquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.
Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història
Segons Iniciativa, la recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. “ La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada