A crits

publicat avui al Mediterraneo

La premsa seriosa publicava aquests dies que una senyora anglesa de més de quasi cinquanta anys ha estat condemnada a huit setmanes de presó per no respectar una ordenança municipal i excedir-se en els decibels (47) , a base dels crits que emetia quan mantenia relacions sexuals. Segons la notícia, els veïns van denunciar sorolls "sobrenaturals" que feien pensar que estaven "assassinant" a algú i que se superposaven al soroll de les televisions veïnes.

Encara ha tingut sort la dona, perquè si residira en territori espanyol, de segur que també l’SGAE li demanaria pagara les taxes corresponent per l’ús del crit que segur tenia drets d’autor, ja siga Tarzan o algun tenor. No explicava la notícia si la tortura els veïns la patien a diari o només el cap de setmana, si durava molt l’èxtasi de la cinquantona, si en repetia més d’un, però es veu era un tema seriós. Enveja, pensaran molts. Però és que la contaminació acústica té efectes molt lesius sobre la salut; sinó que els ho expliquen als ciutadans que viuen en les zones d’oci, estrès, insomni, mal humor...

Així que ja ho saben els lectors, cada cop que s’haja de cridar, que es cride per a un mateix, cap a dins o de pensament, perquè poden endur-se’l a Albocàsser. I és que sempre ho voras igual, mentre els grans delinqüents multi imputats en tot tipus de delictes continuen com al reis de la política, a qualsevol fill de veí li pot caure el pèl pel fet més inversemblant. Tota eixa pobra gent que es desperta cridat, caldrà que es controle el volum, encara que siga molt dificil. Com no es pot exclamar crits (“quemetornelocaaaa”, “lamarededéuuuu”etc) quan hom es desperta amb notícies com que es gaste l’ajuntament de Castelló un milió d’euros en el lloguer d’animals dissecats?. Com es pot reprimir posar-se a cridar com un posés quan et dieun ara que després de tant anys pagant el sou a Gimeno & Josety, han de convocar un concurs d’idees per vore que es pot fer en això de la Ciudad de las lenguas?. Posar-se a exclamar i estirar-se dels pèl i tirar babes per la boca és el que ve en ganes quan es veuen les fotos de sempre, amb els polítics de sempre, pegant-se les fartades en Fitur. De segur exemples ara us vénen al cap més d’un, però ja sabeu, a cridar cap a dins. O això, o no llegir la premsa ni escoltar la ràdio, així de segur hom viu més plàcidament i no es sobresalta de vore tant de deshonrat controlant la caixa dels diners públics, perquè motius, per cridar com l’alegre britànica però de ràbia, no de plaer, ens en donen massa cada dia.