Turisme a la ciutat.

publicat a Mediterraneo

Un d’aquests dies de vacances, anant a fer-me un café a la Plaça de Santa Clara de Castelló, vaig vore una xica dins d’un espècie de càpsula espacial just a la Plaça de la Pescaderia. Tant sideral prodigi es veu era un punt d’informació turística de Castelló. Estava atenent la jove imagine a turistes que havien vingut atrets per eixa immillorable promoció turística que es fa d’aquesta terra; publicitar any rere any una infraestructura inexistent ( venuda poc més com si per ella mateixa fóra un reclam, un lloc per visitar i fer-se la foto, i comprar algun plateret de ceràmica o una samarreta tipo “ estuve en el aeropuerto de Castellón, y me acordé de ti”).

Potser el reclam per vindre a la nostra terra haja estat aquell “hit” del desaparegut Luís Aguilé , o les recomanacions de la pàmfila Igartiburu, a la qual ja fa temps no la veiem venent les suposades virtuts d’aquesta “província”. Me’n vaig de mare, disculpes. Estàvem en la xica atrapada dins del trasto. Vaig agafar-li un fullet informatiu, a veure quina oferta turística es donava de Castelló, sabent que sempre els ulls dels experts et poden fer descobrir meravelles ocultes que a la vista dels profans de la matèria costen de vore. I el fullet, la mar de bonic, era una ruta turística pel centre històric de la Ciutat. Ara no el tinc davant, però crec recordar que la trepidant aventura començava en la Plaça Major, en eixe prodigi de restauració que és Santa Maria, gòtic en estat pur ( l’advocació a la mare de déu d’aquesta catedral imagine que es deurà a l’expresió que provoca veure-la per dins “lamareredéu”).

El recorregut continuava pel carrer Major, indicant a l’esglèsia de Sant Agustí ( on la part més interesant la van permetre enderrocar en benefici d’una de les empreses que manen a Castelló, per construir el complexe que du el mateix nom. Altre lloc per fer-se fotografia de rigor, el complexe Sant Agustí, i continuar. El trajecte continuava per la Plaça les Aules ( evidentment Fabra s’ha convertit en una meravella a visitar, conegut en tota la península com al cas de corrupció política més encadalós, i més intocable pel seu partit).

Continuem el recorregut pel Carrer Cavaller, fins a la casa Matutano, nova seu del Museu d’Etnologia ( algu sap quan està obert?), i a tornar la catedral passant per la llotja del cànem. Us pensareu molts que us estic prenent el pèl, però res més lluny de la realitat, és verídic, aquest fullet és el que reparteixen. Tota una mostra de com ha invertit el PP en cultura i turísme; el que havia de ser un sector estratègic de l’economia de les nostres comarques, es queda en actes ridículs, que costen molt diners, en publicitar infraestructures que no existeixen i que després seran un fracàs econòmic, en viatges d’alcaldes, regidors i familiars a fires com les de Fitur no per aprendre i aplicar noves receptes a cada poble, sinó per fartar-se i viure uns dies de festa a Madrid a costa dels eraris municipals.

Carles Mulet